Temps de capells...

Acabe de veure a la televisió la notícia, l'agència estatal de meteorologia, AEMET, s'acosta una "onada de calor", un període de tres dies consecutius amb temperatures ambientals més altes del normal, per aquests dies vinents i, malgrat que ací, a la costa mediterrània, aquella sensació no serà tan alta com a altres llocs del territori, el sol serà el protagonista indiscutible de les hores diürnes.

Beure molt, estar a l'ombra i portar barret, són "tres consells" que es recomanen per afrontar aquest temps que s'aveïna. Beure i estar a l'ombra resulta relativament fàcil, només cal proposar-ho una mica. El tercer element, ficar-se "un sombrero", açò ja costa més i fins i tot pot resultar una mica més complicat.

Els capells sempre han estat una peça associada a la distinció i el bon gust. Fins als anys 50 del segle passat eren indispensables tot l'any i era difícil veure un home pel carrer que no el portara. Després i de manera ràpida van caure en desús i, ara, no tothom s'atreveix a portar-ne un, i més encara, ha crescut la llegenda que no a tots els caps els hi cauen bé.

Costa veure pels nostres carrers a l'hivern i més encara ara a l'inici de la temporada de la calor homes amb "sombrero". Sí que veiem alguna gorra si estem a prop de la platja, però per la ciutat és més que difícil.

Fins i tot la moda els ha convertit en accessoris "hipster", de la gent moderneta, generació Y, persones que s'identifiquen amb la música alternativa i indie, amb sensibilitat per la moda poc convencional, més encara, amb una ideologia progressista, independent i d'esquerres, amb un estil de vida alternatiu i una tendència al menjar ecològic i casolà. Fixeu-vos fins on hem arribat.

I no, no m'agrada, jo vull reivindicar l'ús del "sombrero" per a l'home tot l'any, tant a l'hivern com a l'estiu i sense anar lluny i fer elucubracions, simplement usar amb normalitat aquest complement que a alguns els hi sembla d'una altra època i que ha estat a punt de desaparéixer.

Tant és així que costa en l'actualitat a Castelló trobar "una sombrerería", una tenda on poder fer una tria, on poder comprar un capell com aquell que s'hi compra unes sabates, provant-te'n diferents models, siguen clàssics o originals, d'ala curta o ampla, de palla, lli, tela o cotó, fet a mà o mecànicament, fins que trobes aquell que se t'acomode, que vaja fins i tot amb la teua manera de ser i com deia el gran Humphrey Bogart, a qui costa imaginar sense capell, aconseguir "portar el sombrero i no que el sombrero et porte a tu".

Emprar el "sombrero" a partir d'ara per protegir-se del sol, sense preocupar-te de la moda, és el que jo vull reivindicar, cobrir-se el cap per evitar insolacions i mals de cap, fins i tot si voleu per distingir-se entre una multitud, i que no s'associe ni a modernets ni a tradicionals o majors; perdre la por a experimentar fins que trobem el que millor va amb nosaltres. Dieu-me antic, dieu-me si voleu tradicional, però m'agrada i a més a més el veig còmode i tremendament útil.

Ara és un bon moment aquells que els hi teniu una mica de respecte per començar a emprar-lo, de segur que si us acostumeu, després, en arribar l'hivern també us farà falta i, portar-lo, us serà tan natural com quan ens fiquem les ulleres, que, per cert, també són un element a tenir en compte ara, per protegir els nostres ulls del sol.