Militant, simpatitzant i votant...

La militància és la condició del militant. Un militant, per la seua banda, és aquell que brinda el seu suport a una causa, projecte o partit i que el porta, a més a més de participar en actes partidaris, a difondre les propostes del partit i tractar d'aconseguir que els seus candidats assolisquen els càrrecs públics als quals es presenten, amb l'obligatorietat moral de contribuir a les despeses que el partit tinga amb un pagament de quotes. D'altra banda d'aquell que sense arribar a l'adhesió completa, presenta o manifesta simpaties per una formació política o l'altra, se l'anomena simpatitzant.

De manera que un simpatitzant comparteix les propostes però no participa directament de les reunions i decisions del partit i el militant és, com a mínim, afiliat, poden participar pel que fa a les accions que el partit realitza.

Votant és tota aquella persona que legalment emet un vot, i de manera lliure, secreta i pública expressa suport o preferència per alguna proposta, candidat o partit.

És normal i lògic que el nombre de votants de qualsevol partit polític siga molt més alt que el de simpatitzants i que aquests siguen també molts més que els militants, però el que no resulta "gens ètic" és que els nuclis dirigents dels partits polítics, els anomenats popularment "aparells del partit" mentisquen voluntàriament, amb la finalitat de fer-nos creure que el nombre de militants és molt superior al que en realitat tenen.

I això que no és gens fàcil de comprovar per la ciutadania en general, les circumstàncies fan que de vegades quede al descobert, caient quasi en el ridícul més espantós en comprovar que allò que es diu està molt lluny de la realitat i que les xifres fetes publiques a boca plena per alguns dirigents, res tenen a veure amb el que es viu a la militància del partit.

És el cas que estem vivint en aquests dies com a conseqüència de la dimissió del senyor Rajoy de la presidència del PP nacional i el seu abandonament de la política, obrint-se dins el partit el camí de l'elecció d'un nou president o presidenta amb la presència de diferents candidats, que han de rebre un mínim d'avals per ser-ho,i ser votats pels afiliats per arribar a una segona volta en un congrés extraordinari.

Es pensava perquè així s'havia manifestat en diferents mitjans que el PP comptava amb més de 800.000 afiliats, i tal vegada és així, però resulta que molts d'ells, s'ha comprovat ara, en realitat són simpatitzants o no es troben al corrent de les quotes de pagament, per la qual cosa, el nombre real de militants és molt, moltíssim menor.

Aquesta és una realitat manifesta a tot el territori nacional, de la que Castelló no és excepció. Així tot i fer-se públic que a Castelló els militants podrien rondar la xifra dels 15.000, en realitat ara s'ha vist que poc més d'un millar podran votar en les primàries, doncs només 1366 persones ha resultat que estan al corrent del pagament de les quotes del partit, en definitiva que són militants reals.

És com a mínim poc coherent i tenir "molt de morro" afiliar-se a qualsevol club, institució, organisme o partit i després oblidar-se fins i tot de pagar les quotes, fent malpensar sobre el perquè d'aquella afiliació.

Quina vergonya ha d'haver suposat pel president Barrachina o per la secretaria general castellonenca Vicente-Ruiz informar, malgrat ser conscients, que "es desunflen" els partidaris, que l'afiliació efectiva és molt baixa, i que està en clara recessió, havent de trobar arguments fins i tot ridículs per justificar allò que és injustificable amb la por i els dubtes que aquestes xifres generen per a continuar sent en les eleccions vinents el partit més votat i la preferència conservadora dels espanyols en general i dels castellonencs en particular.

Vet per on la dimissió del senyor M. Rajoy portar lligat en acquest cas el descobriment de la realitat del Partit Popular i de la seua militància i farà que més d'un dels seus dirigents "medisca" les seues paraules, encara que això ho veig, en algun d'ells, prou difícil.