Pere, Pau... i el Grau!!!

 No està ni prop ni lluny, simplement és Castelló, i mitjançant l'entranyable Grau els castellonencs traiem el cap al mar. Tot i que el Grau de Castelló mai ha tingut entitat pròpia existeix una consciència de poble propi diferenciat de Castelló. El primer cens del Grau com a barri independent data del 1865 amb 428 veïns. La història més recent del Grau de Castelló va paral·lela al port pesquer, el desenvolupament del qual ha significat també el desenvolupament i el creixement del districte marítim de la capital de la Plana.

Si observem el calendari laboral del 2018 per a la ciutat i terme de Castelló, a més a més dels 9 dies festius nacionals (Cap d'any, Reis, Divendres Sant, Dia del Treball, l'Assumpció, la Hispanitat, Tots Sants, la Constitució, la Immaculada i Nadal) hi trobem 3 festius de la Comunitat (Sant Josep, Dilluns de Pasqua i el 9 d'Octubre) als que cal afegir-ne 2 triats per l'ajuntament, festius locals. I, si, naturalment, aquest tradicionalment són el Dilluns de Magdalena i tal dia com avui, festivitat dels Sants Pere i Pau.

I és que aquests dos sants estan molt lligats a Castelló, i més en concret al Grau. Només cal adonar-se'n que els dos temples, el del districte marítim i el del Serradal, estan dedicats a Pere i Pau respectivament.

No és d'estranyar que les festes del Grau, aquelles que donen la benvinguda a l'estiu, declarades d'Interés Turístic Autonòmic estiguen dedicades a un dels dos deixebles de Crist que, sense formar parella, tal vegada pels seus semblants o pel seu influx decisiu en l'expansió de l'església, van convertir-se en fars i guia, Pau i Pere. Festes de Sant Pere.

"La comissió té l'honor / d'invitar-vos de tot cor / a les Festes de Sant Pere /el que tant gran peixca fere / amb l'ajuda del Senyor". Així diuen uns versos del pregó, d'unes festes que iniciades allà pel 1952 van ser refundades pocs anys després, per un grup de grauers amb certa similitud a les que des del 1945 van ser considerades les principals festes de la ciutat, les de la Magdalena.

Al llarg de la seua història, dos són els actes que mai han faltat al programa. D'una banda el celebrat la vespra de la festa, ahir, un dels actes més esperats i popular de cada any, el sopar a força de sardina a la planxa, pa i vi, celebrat en l'actualitat en l'esplanada de la llotja, la "torrà de la sardina", acte del qual podeu conèixer el seu origen visionant aquest històric document:TORRÀ

I si la torrà constitueix si més no l'acte popular i lúdic més representatiu de la tradició festera, hui, dia gran, en el sentit religiós, costumista i també popular, la "rentà de cara" a Sant Pere, juntament amb la missa major i ofrena de flors, i la processó nocturna-marinera en el seu honor, un acte on espectacle i devoció caminen de la mà, marcaran les celebracions del barri mariner castellonenc.

Si carnestoltes és des de fa uns quants anys "la gran festa al Grau", Sant Pere són "les festes del Grau", amb una ampla oferta lúdica, festiva i cultural que, en aquest 2018 està superant els 150 actes.

El barri marítim és en aquests dies i en especial hui, l'epicentre de la festa; la tradició marinera i la religiositat popular es renoven en intensitat i extensió, i és que Sant Pere, al Grau, és molt més que bous, que també. Per acabar un desig: viviu la festa com espai de trobada i convivència, perquè Castelló és el Grau, el Grau és Castelló i Castelló el centre del món. Visca per sempre Sant Pere.... i, per descomptat, Sant Pau i el Grau!!!.