Quan el govern italià, allà pel 2015, va prohibir que el Seawatch III atraqués a les costes, els alcaldes de Palerm, Nàpols i Barcelona van declarar estar disposats a acollir aquest vaixell ple d'emigrants procedents d'Àfrica. Va esclatar a Europa la denominada "crisi dels refugiats" i la proliferació de les conegudes com a "ciutats refugi", ciutats que adopten una postura activa, més receptiva respecte als refugiats, i posen més interés en la seua integració del que es podria esperar per part dels governs nacionals, organitzant una benvinguda més calorosa, fent un esforç extra en les condicions d'allotjament, proporcionant serveis concrets als emigrants o establint programes d'integració de llarg abast. Ciutats compromeses amb els drets humans i amb la vida, ciutats de les quals sentir-nos orgullosos.
No va tardar gens la nostra ciutat a adherir-se a aquest cercle i
el setembre del 2015 es va aprovar l'adhesió de la ciutat a la Xarxa Valenciana
de pobles i entitats d'acollida que coordina la Conselleria d'Igualtat i
Polítiques Inclusives. A més, el III Pla Castelló Ciutat Intercultural recull
les mesures a desenvolupar dins del projecte Castelló Ciutat Refugi.
Un espai estable de coordinació tècnic que ha permés dissenyar i desenvolupar una estratègia de
ciutat capaç d'adaptar-se a les necessitats reals a més d'afavorir la creació
de canals de coordinació que han de permetre la creació d'itineraris de
col·laboració i coordinació interinstitucionals, la unificació de criteris i la
creació d'accions conjuntes entre les diferents associacions de la ciutat que
disposen de programa d'acollida i analitzar les possibles vies de col·laboració
oficial municipal i autonòmica.
I el que és millor de tot, ja s'han començat a veure els primers fruits doncs s'acaba de fer públic que l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Benestar Social, Dependència i Infància, ha atès ja a 206 persones ucraïneses que han arribat a la ciutat des del 24 de febrer passat, 76 famílies amb 93 menors que fugint d'Ucraïna han arribat a Castelló, de les quals 66 han estat reallotjades i la resta són persones que comptaven amb allotjament a través de xarxes familiars o d'amics.
Entre les atencions més sol·licitades s'han facilitat serveis d'informació per a empadronament, tramitació de la targeta sanitària SIP, escolarització i sobre la tramitació del permís de residència i treball temporal.
No voldria veure'm jo mai amb aquesta situació, però ficant-me en la pell d'aquests nous veïns, espere troben ací, entre nosaltres, allò que han vingut a buscar, pau, comprensió, caliu i solidaritat.
Des d'ací faig vots perquè el seny i sentit comú arribe a tots els
dirigents i no perd l'esperança que la situació es resolga
pacíficament i tan aviat com es puga i com a persones civilitzades els uns i els altres,
acaben cedint i acabe la violència. Mentrestant, benvinguts siguen els que
vénen a casa nostra. Ànim per a tots i totes ells i elles i orgullós del meu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada