Anar de termalisme: fer un parèntesi.

Fa molts anys, potser més de seixanta, els meus avis materns anaven "a prendre les aigües". No sé si eixe "prendre" es referia tan sols a beure o, com supose pels llocs on es desplaçaven en temporades mesurades per quinzenes, també incloïa el bany. El cert és que pobles com la Vilavella, Catí o Toga, van fer-se'm, a força d'escoltar-los, més que familiars.

Quan vaig ser una mica més gran i els avis, per llei de vida, ja havien mort, vaig començar a conéixer aquells pobles, que per la millora de les comunicacions, semblava no estar tan lluny com en temps passats, quan el carro era el mitjà que la família emprava per a desplaçar-se.

Així vaig conéixer els pobles, les seues fonts i la seua utilitat pública, ja fóra medicinal, terapèutica o curativa. Els espais i les fonts de "l'Avellà" a Catí, la "Fuente Caliente" que, tot i el nom surt freda, a Toga o la "Font d'En Segures" a Benassal,van recordar-me l'odissea dels viatges que contaven els avis. L'anada a la Vilavella per allò de la proximitat a Castelló no despertava tant d'interés.

Eren aquells anys 70 del segle passat , quan paraules com "termalisme", primer, lligat a uns insta.lacions a Benicàssim, "balneari", lligat a Vilavella després, i "spa" finalment lligat a confort, relaxació, descans i turisme, van començar a fer-se'm familiars.

Per descomptat que mai pensava que algun dia les faria usuals. I és que tot canvia i ara sóc jo el gran de la família i des que puc gaudir dels avantatges que permet la jubilació laboral, m'he aficionat a l'ús dels programes socials que l'Imserso, la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló, posen al meu abast per fer més agradable i saludable la meua existència.

Així a més a més de viatges culturals per diferents llocs del territori nacional, autonòmic i provincial, he pogut fruir també, d'allò que mai haguera imaginat, el turisme de balneari. Puc dir que fa uns mesos vaig estar el "Hervidero de Cofrentes" i ara, en el "Balneari de Montanejos".

La curiositat m'ha fet assabentar que aproximadament la cinquena part del territori nacional peninsular està conformat per terrenys calcaris que conformen fenòmens càrstics i que la nostra província, i en concret la conca del riu Millars, està plena de dipòsits subterranis d'aigua que afloren a les fonts.

En el cas concret de Montanejos a la "Fuente de los Baños", brollador termal d'aigües de propietats medicinals que prevenen el deteriore de la pell, a més de ser considerades beneficioses per al tractament de malalties cardiovasculars, hepàtiques i relacionades amb la hipertensió, artritis i reuma.

Aprofitant que emanen a una temperatura mitjana de 25ºC es té constància que els àrabs ja es banyaven a les seues aigües I que fins a ben avançat el segle XX quan es va construir la primera hostatgeria, es "prenia el bany" al mateix riu, perquè no hi havia cap instal·lació o edifici que prengués aquestes aigües, iniciant-se la seua difusió i fama actual donant peu a què l'any 1997 s'inaugurara el centre termal.

Centre termal al qual, gràcies al programa "sènior" de la diputació, he acudit aquesta setmana, gaudint no només del bany sinó també de diferents rutes complementàries de senderisme, que han fet de la meua estada per aquelles terres de l'Alt Millars, tot un plaer pel cos, la ment I l'esperit.

Qui m'hi ha anava a dir fa només uns anys que jo, gaudiria anant de termalisme, però és que la vida pega moltes voltes i, de vegades, com ara, ens proporciona sorpreses més que agradables. De nou a casa, tornem a la rutina diària...