Diumenge de Rams...

M'ha vingut a la memòria, no sé ben bé el perquè, un refrany adient al dia d'avui, però que no crec tinga massa vigència al nostre poble; de fet jo no l'he escoltat mai entre els meus familiars, amics o coneguts, és aquell que diu: "Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans".

Refrany que té una doble referència, d'una banda, a què avui comença la Setmana Santa dels catòlics, que sol coincidir amb la fi de l'hivern i el principi de la primavera, i que és tradició realitzar processons i celebracions a partir de hui mateix i al llarg dels dies venidors, i d'altra que sent fa només unes dècades dates aquestes d'especial celebració, s'aprofitaven per a posar-se cadascun, les seues millors gales i, de passada, per a estrenar la roba de la nova temporada.

Però, per què allò de les mans? Cosa curiosa doncs qui no podia permetre estrenar-se res en aquesta data era pobre (no tenir mans, en el sentit de no tenir feina) i, a més no sabia cosir (no tenir mans en el sentit de ser incapaç d'elaborar-se la roba).

He trobat uns refranys equivalents en castellà i amb el mateix significat "Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos",, "El domingo de Ramos quien no estrena se le caen las manos", o "Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada", que si he de ser-vos sincer, tampoc havia escoltat mai.

Són aquests, els uns i els altres, uns aforismes, unes sentències breus i doctrinals que pretenen expressar un mateix principi d'una manera concisa, coherent i en aparença tancada i que a mi em recorden aquells altres més emprats a casa meua com "Per Nadal, qui res no estrena res no val" o aquell semblant de "Qui per Nadal no estrena, poc val".

I com que el refranyer és molt llest, tot i que recordem allò tantes vegades repetit de 'dixos de vells, caga't en ells'- el que és ben cert és que, independentment de la raó que puguen tenir, solen sempre fer valdre el calendari destacant la rellevància de les festes més populars; per això fins i tot he trobat uns exemples, que de segur algú de vosaltres també recordarà, que uneixen les dues celebracions i les dues referències "Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val" o "Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val".

I és que hui, 10 d'abril, dia 100 de l'any 2022, és "El Diumenge de Rams", dia que està en un punt immillorable per a ser d'importància per a la cultura i societats populars, en què la societat encarava la fi d'una Quaresma que, tradicionalment, era ben dura i restrictiva, amb sacrificis i penitencies, al mateix temps que s'encarava una prometedora primavera després d'un dur hivern que, per a les classes populars, les menys acabalades, en moltes ocasions no havia estat gens confortable.

Si, eren altres temps, però també ara, la primavera continua sent promesa de sol, de millora del temps, de pujada de temperatures, d'anar de cara al dia com aquell que diu, eixe dia que va creixent augmentant les hores de llum sola; la primavera ha estat i és sinònim d'alegria. L'hivern, com la Quaresma, és fred, és foscor, és nit, és una gelor contínua que s'endinsa fins als ossos, l'hivern és la tristor; l'acabada d'estrenar primavera és la primera oportunitat, la primera excusa que tenim per alçar l'ànim.

La tradició mana que s'isca de casa amb "la palma", en família i vestits amb la roba nova, tot i el fet que les tradicions "siguen així" no ens ha d'impedir veure que hi ha altres realitats. Acompanyar el Via Crucis, veure pel·lícules sobre Jesucrist, no escoltar música, dir no a les carns i consumir només peix, les processons o visitar esglésies és una cosa que hem viscut des de menuts, però que avui ha canviat i moltíssim. Respectar aquestes vivències és personal i privat com també ho és el fet d'emprar la Setmana Santa per a escapar de la rutina i el caos de la ciutat i fer vacances. Encara que tot evolucione, el més important sempre serà ser fidel als valors i principis propis i així poder viure la vida com ens semble millor.

Des d'ací us desitge a cadascú una bona Setmana Santa viscuda a la vostra particular manera, ja siga fent alguna "escapada", gaudint d'algun esdeveniment cultural, esportiu o social, o per què no, participant en tota la riquesa de les celebracions pròpies del temps litúrgic.