Per demanar, que no quede!!!

Quaranta diputats electes del PP i tretze de Vox sumen la majoria suficient de cinquanta diputats necessaris per a garantir la investidura del futur president de la Generalitat Valenciana. L'acord va plasmar-se ahir en un document de 50 punts i que, a hores d'ara, és conegut per tots, acord pragmàtic en què, a canvi del suport de Vox al candidat del PP per ocupar la presidència, la formació ultraconservadora aconsegueix la vicepresidència primera amb competències en cultura i les conselleries d'agricultura i justícia, interior i governació. Sens dubte, per a la formació conservadora, tota una bona pesquera política.

D'altra banda, en l'àmbit municipal, aquest passat dimarts, també les dues formacions van arribar a un pacte per governar Elx, una ciutat gran, de 230.000 habitants, acord mitjançant el qual Vox es queda amb tres regidories, una regidoria nova, la de Família, i les regidories de Pedanies i Promoció econòmica, àrees específiques de gran pes a la capital del Baix Vinalopó. Novament una bona pesquera política pels seus conservadors interessos.

També a Castelló els representants d'aquestes dues formacions, en els darrers dies, han iniciat converses en l'àmbit municipal per tractar d'arribar a un pacte que, permeta a la candidata i futura alcaldessa del PP, la senyora Carrasco, governar la ciutat amb majoria, sumant als seus 11 regidors els 4 de Vox.

Després d'unes cinc hores de negociacions, no va arribar-se a cap principi d'acord de govern. Sembla que si va haver-hi algun gest de possible acord, però la ultradreta no va deixar clar els populars si demà dissabte s'abstindran al ple d'investidura.

I és que, en el cas de Castelló, tot i que les diferències programàtiques poden arribar a ser salvables, i és manifesta la voluntat d'assumir un pacte, les peticions inicials del partit ultraconservador apunten molt alt, massa alt, amb exigències quasi impossibles amb relació a la marjaleria, a la regulació de les zones de baixes emissions, amb el retorn de la Creu del Ribalta, o en matèries com la immigració, l'ocupació, el turisme, la mobilitat, el doble topònim de Castelló o la modificació de la recent reforma de l'avinguda de Lledó, temes que, en alguns abasten més enllà de la competència municipal.

Per demanar que no quede; la formació ultradretana ho té més que clar, ha aprés ràpidament, i vol entrar a governar a la ciutat ocupant àrees importants dins el nou organigrama, assumint una vicealcaldia i les regidories de cultura, educació i festes, interessos partidistes per pescar políticament...

I en eixe estira-i-arronsa s'arriba al ple d'investidura de demà dissabte, tal vegada amb sorpresa final de Vox que, estic segur, encara hui mantindrà alguna darrera conversa telefònica amb el PP que puga facilitar l'acord total o parcial, i és que la predisposició de Vox a l'acord és absoluta, segons afirmacions del seu regidor electe Antonio Ortolà.

Vistes així les coses, només depén del PP que l'extrema dreta estiga o no dins del govern. No necessiten res més que el seu vot per evitar-ho o incorporar-los. Els resultats de les urnes han estat els que han estat, ens agrade més o menys a uns o a uns altres, però ara, el que cal, és un govern útil, que es preocupe de resoldre els problemes del dia a dia, i no d'aprofitar-se'n d'una situació.

Malament faria la senyora Carrasco si es plegara a les exigències de Vox. Un bon pas per iniciar el seu mandat seria fer-ho amb minoria i, buscar aliances puntuals. És difícil, però ningú diu que fer política municipal haja de ser fàcil.

Estic convençut que una vegada el PP governe, si no ho fa juntament amb la ultradreta, els altres partits que conformaran el ple municipal, estaran oberts al diàleg per tractar qualsevol tema de ciutat, però sense exigències inicials, sense demanar i pretendre més del que és raonable, buscant la millora del dia a dia del veïnat i fent més gran Castelló.

Salut, treball i una vida ciutadana normal i digna, això és el que hauria de demanar Vox al PP per entrar al govern, i no tot aquest reguitzell d'exigències que, a bombo i platerets creuen van a conseguir, en benefici de qui? Naturalment, el propi.