Ni el to, ni el contingut...

Poca expectació va produir-me la sessió constitutiva del nou ajuntament del meu poble, Castelló, celebrada ahir. El guió estava més que anunciat per endavant, i la senyora Begoña Carrasco, anava a ser investida alcaldessa per majoria simple de vots, després que cap de les altres formacions polítiques assumiren, mitjançant un pacte amb el PP, formar part del nou equip de govern.

Els dies anteriors, els transcorreguts d'ençà que van ser oficials els resultats electorals fins al passat divendres, van servir per a anunciar allò que era el més lògic, que ni PSOE ni Compromís, anterior equip de govern, recolzarien ni s'abstindrien en la investidura de la senyora Carrasco, a la vegada que van iniciar-se les negociacions amb els representants de l'única formació política que podia fer costat al PP, entrant Vox a formar part del govern municipal, i amb els seus quatre regidors, fer que la investidura de la nova alcaldessa ho fora per majoria absoluta, negociacions que van trencar-se només unes hores abans de la sessió constitutiva.

Amb aquest guió establert, seguir la sessió constitutiva, per un veí d'a peu com jo, no tenia massa al·licient. Tot i això, com al WEB MUNICIPAL tal com s'havia fet de manera habitual en les darreres sessions, estava anunciada la retransmissió en directe i la possibilitat de visionar, en qualsevol moment, la integritat del plenari, a la vesprada, de manera còmoda i des de casa, vaig "seguir" les més de dues hores i quart d'aquest, des de l'entrada de públic i nous regidors al saló del ple, fins "el bany de masses" de la nova alcaldessa a les portes del consistori després de la interpretació dels himnes finals.

El jurament o promesa dels nous regidors i regidores i la votació van seguir un estricte, tancat i ordenat guió. L'expectativa, allò que podia tenir un cert interés, estava a escoltar com els diferents grups municipals, mitjançant els seus caps o portaveus, justificaven i defensaven la presentació de les seues candidatures per assolir l'alcaldia.

El senyor Ignaci García en pujar a l'estrat ha fet saber que des de l'alcaldia o des de l'oposició la raó i el diàleg continuaran sent les eines de treball de Compromís, garantint que el seu grup treballarà perquè Castelló siga una ciutat de drets, serveis i oportunitats.

El candidat del PSOE, el senyor López, a més a més de fer un balanç de gestió parlant dels comptes sanejats, de l'aprovació del Pla General, de les polítiques d'ocupació, i de les inversions realitzades per, a continuació, afirmar que el seu grup treballarà intensament sense por de la dreta ni de l'extrema dreta però amb la lleialtat institucional.

Així, tant socialistes com nacionalistes, coneixent quin seria el resultat de la votació, han assegurat que faran una oposició vigilant.

Sergi Toledo regidor electe pel PP, ha demanat el vot per la seua candidata, recolzant la necessitat del canvi dient que els ciutadans de Castelló han demanat més escolta i participació, afirmant que la seua candidata està preparada i sap, després d'uns anys a l'ajuntament, el que la ciutat necessita.

Amb curiositat volia escoltar la defensa de la seua candidatura a presidir el consistori del nou regidor i cap de Vox, l'alacantí de naixement, l'advocat senyor Antonio Ortolá, nova cara visible del partit a la ciutat.

Com la resta de caps de llista, d'acord amb els resultats, sabia abans de pujar a parlar que no seria alcalde, que el peix estava venut, però, amb total seguretat, per veure's en aquell moment fora del govern, quan feia poques hores tot semblava que anava a estar "manant", o tal vegada, per veure's per primera vegada davant tota la ciutadania castellonenca, el seu discurs no ha estat centrat en la defensa de cap projecte de partit, no ha dit "ni pruna" d'allò que va ser bandera en campanya, la necessitat de reduir la despesa política innecessària, la derogació de l'impost de plusvàlua, la preservació de la propietat privada, el foment dels serveis socials o la millora de l'accessibilitat a tota la ciutat.

Simplement, en els seus minuts de protagonisme, s'ha dedicat en un to, gens adequat per l'ocasió, a retreure al Partit Popular la seua manca de voluntat per arribar a un acord abans de la investidura, dirigint-se i atacant personalment a la candidata del PP acusant-la de trair els seus votants, afirmant, sense cap mena de vergonya ni mirament, que la voluntat majoritària dels castellonencs a les urnes va ser que s'aconseguira un pacte de govern estable del PP amb Vox. Quina cara!!!. Quin poca vergonya!!!

O tal vegada cal millor parlar de rancor, de sentiment d'enuig profund i persistent, mantes en el temps, "enquistat", i que, volent o sense voler, l'haja afectat negativament en l'àmbit emocional, amb el perill que pot portar, en convertir-se en odi o necessitat de venjança constant, amb un clar objectiu polític, fer desaparéixer a l'esquerra del govern municipal. Aquest partit i aquest senyor mereixen ocupar un escó al nostre ajuntament? Estem a l'inici de la nova etapa, senyor Ortolà, amb tots els meus respectes abaixe el to, reflexione, aquest no és el camí...