De trens, accidents i arquebisbe...

El passat dissabte saltava la notícia, el divendres a les 19:00 hores (15:30 a Espanya) a l'estat d'Odisha, ancorat a la badia de Bengala, a l'est de l'Índia, un accident  ferroviari deixava més de 300 morts i 900 ferit, en una cruïlla de vies. Dos vagons del Howrah Express van descarrilar a prop de l'estació, bolcant a la via contigua i xocant contra el Coromandel Express, que venia en direcció oposada. Això va provocar que 17 vagons més descarrilaren, estampant-se al seu torn contra un tren de mercaderies.

Les imatges oferides pels diferents canals televisius mostraven, una vegada i una altra, els compartiments dels trens destrossats i desenes de cossos escampats per les vies. El secretari en cap de l'estat d'Odisha, en atendre els mitjans dissabte al matí, quan els rescatistes continuaven traient supervivents i cossos sense vida dels trens, que la prioritat estava a treure supervivents d'entre les tones de ferralla.

Malauradament, aquesta tragèdia en un país que compta amb la xarxa ferroviària més gran del món, em va fer recordar, alguns dels diversos accidents greus que, a les darreres dècades hem sofert al nostre territori espanyol.

De trist record aquella data del 21 de desembre de 1978, quan en un pas a nivell de la línia Salamanca-Fuentes de Oñoro, una locomotora que circulava aïllada va atropellar un autobús escolar que va tractar de travessar les vies sense adonar-se de la seua arribada. Van morir 32 persones i 56 van resultar ferides; excepte dos, totes les víctimes van ser escolars.

També l'accident ferroviari de Chinchilla del juny del 2003, tot just ara es compleixen 20 anys, quan un Talgo 200 va col·lidir amb un tren de mercaderies morint 19 persones i quedant 50 ferides més, o el descarrilament més greu sofert pels ferrocarrils espanyols el 24 de juliol del 2013, a Santiago de Compostel·la que, va saldar-se amb 80 víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.

Aquestes tragèdies m'han recordat també com a Castelló, tot just ara fa 100 anys, un 6 de juny de 1923, a les 14.30 hores, entre les estacions de Benicarló i Peníscola, van xocar el tren exprés número 702 procedent de Barcelona i el mixte de mercaderies número 781 que havia eixit des de Castelló, amb el resultat de la mort del conductor del tren exprés, senyor Romero, i un passatger del mixte, i les màquines i vagons completament destrossats.

Diuen les cròniques de l'època que el maquinista del mixte Miquel Toran va quedar sepultat per la carbonera salvant la vida en el darrer moment en ser rescatat per la Guàrdia Civil amb fractura del braç esquerre, i que els treballs per deixar lliure la via van perllongar-se per més de 30 hores.

A conseqüència de la catàstrofe van quedar interceptades les línies telefòniques i telegràfiques. Com a nota curiosa, per llevar ferro a la gravetat de la situació, s'informa que entre els 11 vagons de mercaderies del tren mixte afectats, hi havia tres que, portant un carregament d'ous procedents del Marroc i amb destinació final Barcelona, van quedar totalment escampats per tot arreu formant una imatge dantesca de ferralla, verdures i ous, convertint l'espai en una veritable font de rovells i clares.

Entre les personalitats que viatjaven al tren exprés es trobava el cardenal valencià, arquebisbe de Toledo Enrique Reig, que es desplaçava a Barcelona després d'haver coronat uns dies abans a la Verge dels Desemparats com a patrona de la ciutat de València, i que va haver de passar unes hores a Benicarló fins que va poder continuar el seu viatge.

Sabem d'altres accidents ferroviaris ocorreguts a casa nostra, sobretot d'aquells que fan referència a persones que, voluntàriament o involuntàriament, van ser atropellades per diferents unitats i en diferents punts del recorregut ferroviari al pas pel nostre terme municipal, a tocar d'alguns passos amb barrera, per distraccions, o a l'antiga corba del pont de ferro sobre el llit del riu sec, per molts anys, espai d'escassa visibilitat tant pels maquinistes com pels agosarats que s'aventuraven a travessar el riu per aquell indret.

Històries d'un Castelló profund, del passat i del passat recent que formen part de la nostra memòria històrica, esforç conscient per retrobar i recordar el nostre passat, valorant-ho i tractant-ho amb especial respecte. In memoriam.