Qui molt abraça, poc estreny.

Segons explica el menorquí estudiós de la història Josep Pons Lluch, aquesta dita ve a posar de manifest les limitacions humanes en voler emprendre moltes coses a la vegada, ja que difícilment es podran dominar-les totes i que és millor concentrar-se en poques coses si es volen assolir bons resultats.

I va vindre-me'n a la memòria ahir, al precís instant en què vaig conéixer, en fer-se públic, l'organigrama que la nova alcaldessa de la ciutat ha dissenyat, per afrontar un "govern en minoria", distribuint les diferents àrees municipals, entre els 11 regidors i regidores del seu Grup Municipal Popular.

No tinc el perquè dubtar de la capacitat de treball de cadascun dels regidors i regidores del nou equip de govern municipal, tampoc dubte que "es deixaran literalment la pell" a l'hora de treballar per tots els veïns, que la seua exclusivitat farà que siguen moltes les hores que passen als seus despatxos, a les diferents dependències municipals o a peu de carrer, treballant en benefici de tots els ciutadans; però, també tinc clar, que les persones tenim un límit i que com ve a dir el refrany al·ludit anteriorment, la capacitat intel·lectual, en estar dispersa en diversos assumptes alhora, no rendeix com hauria de ser i, amb conseqüència no s'avança en cap.

I aquest crec és, d'entrada, un perill que veig pot tenir aquest nou organigrama municipal. Entenc que hi ha àrees en què la feina a desenvolupar pel regidor o regidora assignat, tot i ser molta, pot resultar "més fàcil o suportable", cas per exemple de comerç i turisme o festes i ermites, al costat d'altres en què, si volen portar-les com cal, necessiten d'una major atenció o experiència, cas de la gran tasca a la qual s'ha d'enfrontar, sense experiència, el regidor de Joventut (Ajudes, Casal Jove, Campanyes, Activitats d'oci i formació, tallers, fires...), Mobilitat (Urbana, transport, trànsit, ús d'espais públics...) i Medi ambient (Gestió de residus, educació ambiental...) o aquelles àrees a les quals, tot i conéixer professionalment, ha de dirigir i coordinar la senyora María España Novoa: Educació, Cultura i Gent Gran.

Entenc que un govern en minoria porta entre altres coses a açò, la necessitat que recaiguen diferents àrees en un mateix cap; però, a hores d'ara i, tant de bo estiga errat i el temps m'ho faça veure d'una altra manera, crec que coordinar tasques que fins ara suposaven la feina constant i diària de tres regidors diferents, el senyor Mezquita i les senyores Escrig i Granero, Educació (Projectes, Ciutat educadora, xarrades, visites, plurilingüisme...), Cultura (Música, teatre, cinema, conferències, exposicions, dansa, publicacions...) i Gent Gran (Programes d'envelliment actiu, servei d'assessorament jurídic i psicològic…), en una sola persona, tot i la bona voluntat que des del primer dia puga ficar en la feina, ens farà perdre, com a mínim operativitat.

En gestió de tasques el refrany que encapçala aquest comentari pot usar-se com a principi indiscutible. Per fer una adequada administració del temps i les energies és fonamental tenir la capacitat de prioritzar àrees i accions, i concentrar l'atenció i energies en un nombre curt d'elles. Només d'aquesta manera i en un procés de treball continuat, els nous regidors i regidores seran capaços de realitzar amb efectivitat les tasques amb gran eficiència i qualitat, i sense que arriben a col·lapsar.

I no estic parlant d'ambicions personals, ni d'avidesa d'ocupar-se d'assumptes que excedeixen la mateixa capacitat real, que també pot haver-hi, o no, en algun cas, parle simplement de l'objectivitat necessària per, coneixent les limitacions humanes, acceptar que tot allò que li ve a sobre, no pot ser assumit amb responsabilitat, simplement perquè no es pot arribar a desenvolupar la feina de manera coherent, organitzada i pràctica, tot tenint sota la seua direcció a diferents tècnics municipals que, multiplicant els seus esforços, molt em tem, hauran d'actuar en molts casos d'apagafocs.

Difícil papereta se li presenta senyora alcaldessa, a no ser que, tinga vosté allò que diem un "as sota la màniga". Por em dóna siga un mes que desitjat pacte de govern, per part dels ultradretans de Vox, que li descarregue d'algunes tasques de govern, tant al senyor Ramirez, com a la senyora Espanya. Aleshores eixiríem de les brases i cauríem directament al foc. En benefici de tots, pense-ho seriosament...