Sense baixar del carro...

Del "aspiramos a gobernar solos", proposta llançada per l'encara alcaldessa de la ciutat, la senyora Marco, a inicis del mes de maig, a "la renúncia de la presa de possessió de l'acta de regidora" després de la derrota a les darreres eleccions, només van transcórrer una vintena de dies, en afirmar que ja no era ara el seu moment a l'ajuntament.

Semblava que la socialista assumia en primera persona i amb aquella decisió tots els errors que al llarg dels darrers huit anys s'havien comés i que l'havien portada en l'àmbit personal i com a partit a perdre les eleccions, per la qual cosa, deixaria la primera fila política i passaria a ser una ciutadana més, orgullosa de la seua ciutat.

Tanmateix, a la vegada, deixava amb subtilesa i amb una manca d'exactitud el seu futur obert, posant-se a disposició del partit amb declaracions com "estaré donde el partido me diga que tengo que estar y donde pueda ayudar mejor a la ciutadania".

Dit d'una altra manera, no vull seguir en política municipal, no vull ser cap de l'oposició, però no voldria deixar la política; tot semblava indicar que la senyora Marco tenia com a aspiracions seguir fent política a Madrid, postulant-se per encapçalar la llista al Congrés per Castelló, segons declaracions del passat dijous dia 1 fetes a una emissora de ràdio local.

Però, per motius interns, el desig de la senyora Marco no va caure bé a la direcció del partit a la Comunitat Valenciana que el passat dimecres va validar el resultat de l'assemblea del PSPV de la província, excloent a l'exalcaldessa de la carrera electoral del 23-J, una exclusió que, segons va filtrar-se, va ser ideada des de València, des del mateix Palau de la Generalitat.

La jugada, per uns moments, semblava haver-li eixit malament. Es veia fora de la política, sense acta municipal i exclosa de les llistes al Congrés, però quedava una darrera basa, jugar-se l'última carta ahir dissabte a la reunió de l'executiva federal encapçalada per Pedro Sánchez, amb qui manté una relació estreta com a component de l'executiva federal del PSOE.

I vet per on, malgrat que el nom d'Amparo Marco no arribava a Madrid amb l'aval del PSPV de la Comunitat Valenciana, sabent que a la capital d'Espanya hi trobaria veus de notables a favor de la incorporació al Congrés o al Senat de noms descavalcats a les eleccions municipals, la flauta va sonar i la llista del PSPV per a les eleccions generals del 23 de juliol, després del seu pas per la Comissió Federal de Llistes del PSOE, va patir un nou canvi, impulsant Amparo Marco, com a número u al Senat per Castelló. La cadira semblava estar salvada!!!

Aquesta decisió, tot i que quasi dóna per assumida la continuació política de la senyora Marco, deixa un gran malestar al voltant del senyor Ximo Puig, en considerar la remodelació de les llistes executada per Ferraz, com una traïció, deixant el líder del PSPV en una debilitat manifesta i amb un partit fracturat a les portes d'una nova campanya electoral.

Això al PSOE perquè al PP ja s'ha ratificat que seguirà "dalt del carro", Alberto Fabra, com a número u al Congrés per Castelló. Mentrestant, s'anuncia també un acord entre Compromís i Sumar "Compromís-Sumar per Guanyar" que, pel que respecta a Castelló, sembla un bon acord, ja que garanteix que el número u pel Congrés, serà una persona de consens entre ambdues forces i el dos serà de Compromís, mentre que en el cas del Senat serà Compromís el número u. De persones, naturalment, sonen noms, Enric Nomdedeu, Vicent Marzà, Àgueda Micó, però res està decidit, s'obri un procés de primàries que conclourà el pròxim divendres 16 amb resultats definitius. Qui pujarà al carro? Serà un o una persona que ja "viu de la política"?, serà un nou puntal? Un fixatge revolucionari?...

Pense que hi ha massa persones que utilitzen el càrrec polític no per servir sinó per a servir-se, i clar, a més d'un o una "se li veu el plumero" quan, veu trontollar la cadira i busca desesperadament una altra per seguir estant estable, oi senyora Marco?