"En sobren dos o, en falten tres"… o en sobren més!!!

Sembla que en política no hi ha millor manera de justificar "les primeres accions", quan es produeix un canvi de govern, que criticar allò que es rep en herència, siga a nivel local, autonòmic o nacional. Ho estem veient, dia sí, dia també, en els governs eixits de les passades eleccions.

Així recordem com fa unes poques setmanes per justificar el treball, poc o molt, que havia iniciat el nou equip de govern local, l'alcaldessa no va tenir cap problema anunciant que, el problema més gros per no haver fet més canvis en les primeres setmanes, era el no haver-se produït un traspàs d'àrees "ordenat i coordinat" des de l'antic equip de govern al nou. La culpa sempre dels altres.

També, per llevar-se la pressió que inevitablement porta associada el càrrec de president de la Generalitat, el senyor Mazón no dubte en dir a cadascun dels alcaldes dels diferents pobles que visita i, a la vegada a l'opinió pública, el que ell creu que estan esperant escoltar. Que el promés siga realitat més o menys prompte, naturalment dependrà de poder revertir la calamitosa gestió heretada de Ximo Puig. La culpa en aquest cas del Botànic.

El passat juliol va ser nomenat, després de barallar-se si recauria en el PP o VOX, un nou conseller d'educació, el senyor Rovira del PP, que tot i prometre en el moment d'acceptar el càrrec, no podia ser d'una altra manera, una educació de qualitat, prompte va veure's que el càrrec o li venia gran, o no li agradava massa.

Les seues primeres declaracions així ho testifiquen, iniciant el seu camí amb frases com "vamos a ir aterrizando", sinònim de "no m'atabaleu", tot arribarà", i havent-li de recordar, el dia d'inici del nou curs escolar, el primer d'aquest senyor com a cap de la Conselleria.

Després, per arreglar una mica aquesta sensació manifesta d'improvisació o falta d'interés pel càrrec va afegir, que si en els huit anys del Govern anterior la qualitat del sistema havia estat l'objectiu més abandonat de la Conselleria, per ell seria un dels objectius principals.

I va anar una mica més lluny encara, afegint que no faltaria cap professor ni material a les aules. A continuació el senyor Rovira, en algunes de les primeres declaracions públiques va afirmar que "sobren professors" i que "li arriben veus que hi ha centres que no saben que faran amb tant de professorat", tot per criticar un bon acord de plantilles subscrit entre els sindicats i l'antic departament d'Educació.

Mirà que serrà ruc l'home en considerar que hi ha massa professors. Senyor conseller, si volem una educació de qualitat mai el nombre de professors en serà massa, tant si ho mira vosté per davant com per darrere.

Molt de parlar, de criticar, de dir que tota la herència va ser un desastre, però un mes després, aquesta mateixa setmana el descontrol en l'adjudicació de places docents després de diferents llistats publicats fa que, a tres setmanes de l'inici del curs, molts docents tinguen el seu destí "en l'aire".

Com ho justifica el senyor conseller? De la manera  a la que ens estem acostumant, culpar de la situació a una problemàtica derivada de la mala planificació de l'equip anterior, ja que, segons el PP,  la programació ni es va complir, ni es va executar, ni tampoc es va informar de la situació en què estava el procés. La culpa sempre dels anteriors. Us sona?

Una argumentació que no se sosté de cap manera i que, fins i tot el mateix senyor conseller ho sap, per la qual cosa, i per voler arreglar-ho, completa aquestes declaracions amb una promesa, la realització d'un estudi detallat de plantilles i de qualitat del sistema, justificant-lo amb una altra de les seues eixides "igual en sobren dos o que en falten tres" referint-se als professors de cada centre

Com a docent que he estat per més de 40 anys, no entendré com pot resultar-li al senyor conseller innecessària la creació de 5.000 nous llocs de treball estable. Només li trobe una explicació que l'honorable advoque per tenir menys professors per l'ensenyament públic, per degradar-lo en benefici de l'escola privada. Senyor Rovira "se li veu el plumero" i tal vegada, el que sobre siga un conseller, o dos o tres... o tot un Consell.