No m’agrada…

No m’agrada la política del meu país, i amb aquesta afirmació no vull que s’entega que no m’agrade el sistema polític, la democracia, que a parer meu és la millor manera de governar, però no m’agrada gens ni mica, el que aquest sistema comporta a efectes de governabilitat en referencia als partits polítics i les persones elegides per, com diría el meu avi, “ portar els ramals del carro”.

Tant en l’àmbit local, com autonomic i nacional, des de fa uns mesos, des del passat més de maig en concret i fins el dia d’avui, no hi ha dia en què “els uns i els altres”, els que manaven abans i els  que manen ara, no estiguen  "a la grenya".

No m’agrada que aquells que ara manen,  siga a Castelló, a València o a Madrid, consideren que tot el que fins ara s’ha fet ha estat malament, que s’ha perdut temps, diners i ocasions i que ells, seran els qui, a partir  d’ara, ho faran tot bé, ho encertaran tot, no s’equivocaran mai, que “han vingut” per a fer-ho tot “de categoría”.

Tampoc m’agrada que els qui manaven fins ara, i per raons de les urnes o de diferents pactes polítics, ara ja no manen, consideren que tot el que s’ha fet, des que han començat a manar els nous, ha estat malament, que no n’han encertat cap ni una i que no hi ha govern de cap tipus ni a la ciutat, ni a la Comunitat, ni podrà haver-lo al país, que anem a un caos, a un retrocés o fins i tot, alguns diuen a un desastre.

Ni de bon tros tot el que a la nostra ciutat va fer-se en els darrers huit anys, va estar desacertat, ni molt menys; la ciutat, la vida, els  veïns vam millorar molt en aquesta etapa. És veritat que en alguns casos les decisions preses no van estar del tot encertades, fins i tot diría que van ser greus errades les que van arribar a cometre’s, però que a l’oposició en aquesta etapa res del que es feia pel govern li semblara encertat, diu molt poc al seu favor.

Ara estem a les tornes i veiem més del mateix, qualsevol iniciativa presa pel nou govern és immediatament criticada i desqualificada des de l’oposició. El nou ajuntament porta menys de tres mesos governant i, en aquest temps, ha hagut de prendre alguna decisió. Per part de l’oposició tot ho han fet malament, i dic jo, alguna cosa hauran encertat, no? També a l’inrevés, alguna de les propostes llançades des de l’oposició poden ser positives per la ciutat, aleshores perquè no són acceptades?, simplement perquè “no ho propose jo”. Anem malalment.

I si parlem de “cadires”, de personal de confiança, són necessaris tants canvis? No ho estaven fent bé algunes de les persones que fins ara ocupaven els segons o tercer glaons del govern? Vist des de fora sembla que “cal agrair a més d’un i d’una els serveis prestats” a costa de caure en desgracia uns altres.`Això és la política? Doncs com deia a l’inici, a mi no o m’agrada.

No m’agrada que el govern autonòmic actue amb prepotencia pensant i actuant com si foren els millors, que alguns dels qui manaven i ara ja no ho fan es busquen “acomodo” on siga, que el nou govern vulga trencar amb tots els avanços aconseguits abans, simplement perquè ho van aconseguir “uns altres”, que per manar haja de “tragar i consentir” accions que, d’haver aconseguit una majoria absoluta mai haguera acceptat.. seguim?

Traslladem-ho a nivell general, a govern nacional. Els nous Diputats, tot i no haver-se encara cosntituit el Congrés, estan buscant “manar” a costa de fer concessions, i des de la dreta és veu com “una traïció” el possible pacte de l’esquerra, i des d’aquesta el possible govern de la dreta com l’arribada “del dimoni”. Algú ha pensat que és  el que interessa al país, als ciutadans, per poder avançar i tenir cada dia una vida millor? Sembla que no.

Definitivament, veient el que estem veient tot em fa pensar que cadascú va a la seua, que en són molts, majoria, els qui busquen, d’una o altra manera, el seu propi benefici i pocs, crec sempre se’n salva algú, que creu que estar el política és estar al servei dels ciutadans, dels veïns, de la ciutat, del país.  Mentre no aconseguim que aquests darrers siguen majoria, i mira que ho intente, la política del meu país seguirà, malauradament, tot i que com a demócrata convençut, no agradant-me.