Trilogia de l’Assumpció: (I) Una ermita.

S’acosten dies de festa al cor de l’estiu. Una festa gran, grossa, a Castelló des del moment del seu trallat, allà pel segle XIII,recient iniciada la vida social al nou poble i afavorida pel fervor que, diuen els historiadors, tenia el mateix  rei Jaume I a la Verge Assumpta. Una festa  vinguda a menys amb el pas dels anys i un fet, el misteri de l’ascensió al cel en cos i ànima de la Verge, que a Castelló presenta diferents manifestacions.

Voldria jo, ara i ací, aprofitant aquest espai recordar mitjançant una trilogía, la relació del meu poble amb aquest, des de sempre, gran  misteri  marià. I ho faré acostant-me a tres espais emblemàtics, propers i, tal volta poc valorats, amb la descoberta i  posada  en valor de tres elements que, per la seua senzillesa o, per la seua ubicació passen massa desapercebuts per la major part del veïnat: una ermita, una imatge, un quadre.

Va ser entre 1792 i 1804 quan Castelló va tenir un paper decisiu en l’establiment de la mesura del metre i fixació del meridià. Una placa a la casa dels Vallés a la plaça d’En Cardona Vives, recorda com l’afamat astrònom francés Mechain, que va desplaçar-se fins la  nostra ciutat per efectuar les corresponents  medicions, va morir allí a causa de la febre groga.

Essent alcalde de la ciutat l’any 1988 el profesor Daniel Gozalbo, l’ajuntament en col·laboració amb l’Institut Geogràfic Cadastral va interesar-se per precisar el pas del meridià per la ciutat i la casual confluencia entre aquest i el paral·lel 40, iniciant els tràmits per  adquirir aquell lloc tant emblemàtic.

No sense dificultats van adquirir-se 10.000 metres quadrats de marjal, van netejar-se, plantant-se a continuació arbres, disposar-se algunes taules i bancs i construir-se un monòlit per señalar el punt de l’encreuament d’aquestes dues linies imaginàries, amb un camí d’accés accesible; un nou parc, a tocar del camí de la Donació s’oferia per al gaudi del veïnat: el parc del Meridià.

L’any 2002 es crea l’associació de veïns del parc i el 2006 va construir-se al seu interior una xicoteta ermita, la primera  que es feia des del 1947 i, vet per on, va dedicar-se a qui? A l’assumpció. Una ermita que dins la seua senzillesa ofereix als visitants, uns pocs dies a l’any, principalment aquests en que ara ens trobem, al voltant del 15 d’agost, la possibilitat de contemplar les imatges de Sant Antoni, Sant Roc, la Mare de Déu de Lledó i per descomptat, la titular, la Mare de Déu de l’Assumpció, que estan envoltades d’uns frescos pintats el 2008 al sostre i que representen, mitjançant una pintura clara i plena de llum, el misteri de l’Assumpció, destacant un Crist amb els braços oberts, pintat en colors vius, obra realitzada de manera totalment altruista per l’artista Amadeo Ramos complint la voluntat de la seua esposa.

Un parc situat fora de la ciutat, en el punt on comença la marjaleria, i una ermita que, per les circumstàncies que l’envolten roman tancada massa vegades, i que per tant, és difícil de visitar, la qual cosa fa que, en ocasions com aquesta, en dies al voltant de l’Assumpció prenga tot el seu protagonisme.

No he pogut esbrinar si també aquest 2023 la festivitat en aquest parc es mantindrà com recordé es feia no fa massa temps, festes al llarg de 4 dies, des del 12 al 15 d’agost, dedicant-se cada dia a un grup diferent de la población, amb torrà de sardina, coets, música, ball, concursos de guinyot o disfrassos, paella monumental… i per descomptat celebració eucarística en honor de la Mare de Deu de l’Assumpció, titular de l’ermita.

La coincidencia a meitat de l’agost provoca que la festa de la Mare de Déu, a l’ermita del Parc convoque molts veïns de la zona, que aprofiten les alqueries per passar la calija de l’estiu, i acudir a gaudir de l’ombra generosa que els més de 400 arbres de l’indret ens ofereixen, convidant-nos a visitar el xicotet ermitori.