No és estrany, que sent l'església major dedicada a l'Assumpció el retaule del presbiteri que havia de servir de marc a l'altar major, fora dedicat a aquesta advocació mariana. Amb una extensa carrera, va pensar-se per executar aquella obra en el pintor, escultor, retratista i gravador borrianenc Vicent Traver Calzada.
El mestre va idear un retaule conformat per 10 peces de grans dimensions, amb la intenció d'exalçar la figura de Maria com a mare de l'Església, per la qual cosa va crear un conjunt artístic ena diferents fases que va allargar-se en el temps des de la fi del 2015 al 2022.
Amb un pes de 500 quilos, els dos primers quadres que van conformar el retaule en la seua part central, "L'Assumpció de la Verge Maria" i "La Dormició de la Verge Maria" recullen en una perfecta unitat, (410 x 700 cm), sembla que tots dos en són un, la tradició que la Verge Maria no va morir sinó que es va adormir i va ser portada al cel per àngels. Es produeix doncs un tràngol escenificat amb la tomba buida a què envolten 12 apòstols en diferents actituds algunes de sorpresa, davant del prodigi que contemplen. La imatge de la Mare de Déu que sura la recull rescatant-la el seu fill Jesús portant-la cap al cel acompanyats d'àngels. Per simbolitzar aquesta escena està pintada en grisalla davant del colorit dels apòstols.
Per sobre aquest llenç, emergeix poderosa l'Asunción personificant la imatge, presa de l'Apocalipsi, de la donzella vestida de sol, representada per una dona de resplendent i espiritual aparença, davant d'un encés astre rei, inspirat en una foto de la NASA, en què les ardents protuberàncies generen pareidolies angèliques en un flamejant colorit tant exaltat com enlluernador, vibrants colors de la gamma dels vermells, grocs i ocres. Una concessió original i creativa i moderna que evoca molt bé el present del nostre passat històric.
Crida l'atenció en contemplar els quadres que aquests no brillen ni enlluernen, malgrat la gran quantitat de llum que es cola per les vidrieres. Segons he pogut esbrinar això ho aconsegueix el mestre emprant un oli especial, mesclat amb rovell d'ou, una tècnica que ve de l'antiga escola holandesa i que permet que els quadres assolisquen molt de colorit per competir amb l'excés de llum.
També el treball de la creació de personatges amb models coberts de la vestimenta d'època que va requerir una tasca àrdua de documentació, plasmació en arxius fotogràfics i preses del natural, així com una gran quantitat d'esbossos que vam poder contemplar en una mostra-exposició del procés d'elaboració de l'obra, que va romandre al vestíbul del Palau de la Diputació a les darreries del 2019.
Amb aquest quadre doble, l'Assumpció-Dormició i Maria Mare de l'Església, i tots els que van seguir-los fins a completar el conjunt del presbiteri de l'Altar. On són la meua mare i els meus germans?, El Nen perdut i trobat al temple entre els sacerdots de la Llei, les noces de Canà, el Descendiment i Beneïda tu ets entre totes les dones, Pentecosta i la Sagrada Família, no tan sols es posa de manifest l'habilitat del pintor per recrear amb detall diferents escenes bíbliques, si més no, es valoren uns elements del patrimoni sacre de la nostra església major, motiu d'orgull per tots els castellonencs i també, un important actiu per la dinamització cultural del turisme de la nostra terra.
D'acord amb les evidències presentades en aquesta trilogia que hui, vespra de l'Assumpció tanque, casualitat i no, podem afirmar sense por a estar errats que, "a Castelló, la festa de Santa Maria de l'agost era la més destacada del calendari castellonenc perquè, des de finals del segle XV fins a la meitat del XX, la celebració festera lúdica, lligada en part a la litúrgica, no va parar de créixer", fins i tot va anar acompanyada per la representació del Misteri, ara feliçment recuperat. Però aquesta és una altra història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada