El terme fa referència a la búsqueda, d'una millor i cada vegada major importància de la vida social, on el desenvolupament tecnològic se centre en l'ésser humà i en la recerca de solucions realment valuoses per a la vida de les persones a tot el món; va ser encunyat el 2016 al Japó per un important centre de tecnologies innovadores, i es va presentar el 2017 al CeBIT de Hannover (Alemanya), per definir aquesta nova societat que busca una convergència entre l'espai virtual i l'espai físic i les tecnologies, en un procés d'integració amb la nostra vida diària.
Un pas endavant en aquesta manera d'organitzar-nos socialment, i per què 5.0? Per trobar-nos diguem en un cinqué nivell evolutiu de les societats, des de l'anomenada 1.0, primitiva, centrada en la caça com a element bàsic i social per a la vida, passant per la 2.0 de l'agricultura i ramaderia, 3.0 indústria i la fins ara darrera 4.0 basada en la informació i la globalització.
I dins aquesta societat, els espais socials comunitaris es presenten com a elements afavoridors per aconseguir el desenvolupament tecnològic, les facilitats d'accés al món digital i a la innovació, i sens dubte, les biblioteques públiques són, un focus dels més importants, de dinamització cultural si s'aprofiten tots els seus recursos físics i materials i els seus professionals.
En aquest nou model social al qual sembla camina la nostra societat, les biblioteques s'han d'entendre com a centres de funció social i inclusiva, espais d'accés universal a la cultura i al coneixement, i així a la vegada que s'augmente el foment de la lectura, assolir generar una massa rellevant de lectors crítics.
I si hui parle de la societat, els espais i les biblioteques 5.0, és perquè la casualitat ha volgut que una notícia directament relacionada amb aquest món, que va produir-se no fa massa dies a la nostra ciutat, l'acord de la Junta de Govern Municipal de la reactivació de la remodelació de la biblioteca pública municipal del carrer Major, mitjançant l'aprovació de la licitació del projecte i execució de l'obra, es creue amb una altra, directament relacionada, la designació de la biblioteca barcelonina Garcia Márquez, com a millor biblioteca pública del món.
Fent-se públic que són vora 4 milions els euros que, procedents dels fons europeus Next Generation estan destinats a la remodelació de la nostra biblioteca, i si com és d'esperar, dins el termini legal estabrert, són vàries les empreses locals o foranes que presenten propostes per fer-se amb l'adjudicació dels treballs, no estaria de més que, els analistes tècnics que han de prendre la decisió final, tingueren en compte, entre altres consideracions,guardant les distàncies, aquelles característiques que han portat al fet que la biblioteca del districte de Sant Martí de Barcelona aconseguira aquesta alta distinció.
I si volem que realment la remodelació de la nostra biblioteca pública municipal avance en el camí de ser un espai 5.0, qüestions com la interacció de l'equipament amb el seu entorn urbà i la cultura local, la posada en valor de la qualitat arquitectònica de l'edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l'aprenentatge, la connexió social, la digitalització de serveis i el compliment d'objectius de desenvolupament sostenible hauran de ser prioritaris.
La coincidència en el temps entre la presentació de projectes per la nova biblioteca de Castelló i els motius pels quals la Garcia Márquez s'ha convertit en la millor biblioteca del món, poden fer que les propostes que es presenten siguen més innovadores que mai i, com deia el sociòleg Eric Klinenberg, aquesta la nostra biblioteca, puga arribar a ser un veritable "palau del poble", una infraestructura de qualitat, de proximitat i de cohesió social, un veritable i modern espai 5.0, per un Castelló del futur... Veure'm en què queda i si s'encerta la remodelació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada