Cal evitar, per tant, que l'exposició al sol els dies en què aquest
"pega fort" siga prolongada i, evitar en el possible la llum solar
directa, ocupant un lloc a l'ombra. A més, cal usar roba protectora, ulleres i
protecció solar, especialment entre els 10 i les 14 hores, quan els rajos del
sol són més intensos. Aquest són consells bàsics, recomanacions, de qualsevol
institut nacional de salut.
A Castelló, en aquests primers dies d'octubre estem tenint unes
temperatures més pròpies dels mesos de juliol i d'agost que de l'inici de la
tardor. També està demostrat que els efectes de la calor sobre la salut es
produeixen més per una exposició prolongada a una temperatura alta, que per una
exposició puntual a una temperatura màxima.
Ahir al matí, van tenir lloc a la nostra ciutat els actes centrals
programats per festejar el 9 d'octubre, concloent en un concert de la banda
municipal al cor de la ciutat, a la Plaça Major. Tots sabem que la plaça Major
de Castelló és una plaça dura, amb molt de formigó i gens de verd i que, al
migdia, quan els sol li dóna en ple, la temperatura que pot assolir-se en
aquell indret és altament superior a la mitjana de la resta de la ciutat.
Com era lògic i de rebut, el concert va estar presidit pels màxims representants polítics del pobe, amb l'alcaldessa i els membres de l'equip de govern al seu capdavant, acompanyats per les màximes representants festeres, les Reines i Dames de la ciutat, majors i infantils, que, estoicament i, en alguns casos ventall en mà, van aguantar tot el programa.
Evidentment tots els assistents van patir calor. Alguns, els que
voluntàriament assistiren, el públic, van buscar la poca ombra que proporcionaven
els murs del mercat; la resta, les autoritats i festers van romandre al sol
molt més temps del que és recomanable.
Tots, segurament, van suar, però mentre les autoritats anaven abillats amb
uns vestits més o menys vaporosos que, en certa manera, facilitaven la seua
transpiració, les regines i dames, "mudades" amb el vestit de
castellonera, van haver de suportar i patir una situació gens agradable.
I si les festeres majors assumien que aquella situació podia anar associada
al fet de ser "la representació oficial de la dona castellonera", i
van poder arribar a fer realitat aquella frase de "càrrega que plau, no
pesa", les més menudes, des de la regina fins a la darrera de les seues
dames, van "patir" més del que calia.
Amb les normes no escrites i el protocol passa sempre el mateix. No haguera estat igual si les "xiques" hagueren assistit a l'acte amb vestit de carrer? Tan important era que lluïren ahir el vestit de castellonera? Què era protocol·lari, la fotografia o l'assistència? A qui beneficia que Regines i Dames anaren vestides de castellonera? Amb quina finalitat va fer-se que passaren més calor de l'estrictament necessària? I qui va ser el responsable? Aquestes i moltes preguntes semblants van escoltar-se al llarg del matí als voltants de la plaça...
I jo em pregunte, que pensarien les mares de les xiquetes quan, més enllà de les tres de la vesprada arribarien a casa i les veren, sota la gran quantitat de roba que portaven al damunt, suades "com a polls"?
Hem de donar gràcies a Déu i a tots els sants i santes, començant per Sant
Dionís, a qui ahir també se celebrava, que no hi hagué cap lipotímia ni
insolació, tot i que la sensació de cansament i esgotament, ningú va dubtar que
el tingueren, per l'increment excessiu i sense substància que van sofrir en la
seua temperatura corporal, manifestat externament en la coloració de la cara.
Portar roba lleugera i de color blanc, gorres i un calçat que transpire, si
no es pot evitar la presència en un acte en les hores de més intensitat de sol
i calor o ubicar les xiques en un lloc una mica més fresc, a l'ombra, haguera estat
suficient, però, malauradament, ningú ho va tenir present. Llàstima. Per
aprendre no hi ha res millor que perdre. Prendrà algú nota? Temps al temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada