Per commemorar l'arribada a Amèrica del navegant Cristofol Colon, per
iniciativa de l'exministre Faustino Rodríguez-San Pedro, va celebrar-se la
festivitat per primera vegada el 1914, adoptant el nom genèric de Dia de la
Raça a partir de l'any següent 1915, mantenint-se com a tal fins el 1958, any
en què la festa canvia de denominació, passant a ser Dia de la Hispanitat,
molts anys després que Mons. Zacarias de Vizcarra, sacerdot resident a Buenos
Aires, proposara al senyor ambaixador Ramiro de Maeztu, el canvi de
denominació, pel fet de considerar-se poc encertat i impropi la denominació del
dia de la Raça.
De la mateixa manera que el nom ha anat canviant en el darrer segle, també
en alguns llocs, dins i fora del territori espanyol, han sorgit veus crítiques
sobre la festivitat:
D'una banda, afirmant que la conquista americana per part de les potències
europees i principalment de l'espanyola, va suposar tot un procés de submissió
de la cultura i vida dels pobles precolombins amb múltiples accions bèl·liques
i injustícies per la cobdícia insaciable dels colonitzadors, conformant-se
diferents accions de repulsa contra la celebració i confrontant aquesta amb la
que des del 1992 celebren els pobles nadius americans sota el nom genèric de
"Dia Internacional de la Solidaritat amb els Pobles Indígenes".
D'altra, perquè en l'Espanya de les Autonomies, són molts els ciutadans que consideren més que necessari el dret de cada territori a decidir les seues pròpies formes de govern, perseguint el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, estructurant-se de manera lliure i sense ingerències externes, d'acord amb el principi d'equitat, mantenint-se més o menys visible la tensió i els conflictes entre el dret de lliure determinació dels territoris i la integritat nacional.
No és fàcil la solució al doble conflicte, però ho és encara menys si considerem que una de les manifestacions que des del 1997 ocupa la part central del dia, destinada a mostrar la pluralitat cultural i política del país, a la vegada que la integració dels diferents territoris espanyols en una mateixa monarquia, és "la desfilada de les forces armades", l'exhibició dels membres dels diferents exèrcits en una exaltació bèl·lica del tot innecessària.
Una desfilada militar hui, dia de la festa nacional d'Espanya, que iniciada allà pel segle XIX per recordar l'antiga tradició de les victòries colonials, "dia de la raça", transformada en el segle XX com a manifestació de la unitat nacional i patriotisme, com a instrument de propaganda i exaltació del règim franquista,"dia de la hispanitat", encara hui, segle XXI, manté, tot i haver modificat el format, contingut, duració i nombre d'efectius participants, un caràcter ideològic i militarista, fent difícil associar la imatge de les forces armades a un servei públic al servei de la societat civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada