A què no semblen tan grans?

Dels més dels 30.000 béns d'interés cultural declarats al registre espanyol, aproximadament la meitat són béns immobles, majoritàriament monuments, i l'altra meitat béns mobles, majoritàriament pintures i dibuixos.

A la nostra ciutat, juntament amb altres 9, el BIC conformat pel conjunt històric del Parc de Ribalta, Correus i La Farola és, tal vegada, dels més coneguts. Dels tres elements que el conformen, La Farola, és considerat des del 1981 com a Bé Mobiliari Urbà Singular, en ser un dels pocs elements iconogràfics de l'estètica noucentista a la ciutat, i el més representatiu del llegat modernista.

La Farola, ubicada al bell mig de la plaça de la Independència, és obra de l'arquitecte, Francisco Maristany Casajuana i fou aixecada el 1929, una època en què estava de moda l'arquitectura del ferro, per la qual cosa, no és d'estranyar que, l'aleshores alcalde, el senyor Salvador Guinot i tota la corporació per ell presidida, veren amb bons ulls, el projecte de la construcció del gran fanal de ferro forjat presentat per l'arquitecte, monument que finalment va ser construït al taller de José Maria Saez López, convertint-se des del moment de la seua ubicació en un dels emblemes de la ciutat.

De propietat municipal i considerat un monument a cavall entre el caire religiós i el civil, d'una banda, la seua construcció commemora i recorda el lloc exacte on el 4 de maig del 1924 va ser coronada canònicament la Patrona de la ciutat, i d'altra, ubicada en la que aquell moment era la principal entrada a la ciutat per l'oest, al llarg de quasi els seus 100 anys d'existència, ha tingut poques o cap intervenció pel seu manteniment.

Fruit del pas del temps i de la seua exposició a les inclemències meteorològiques, durant l'hivern del 2021, un dels cinc fanals de l'emblemàtic monument va caure a terra, quedant, el braç que el subjectava, orfe del fanal de forja i vidre, passant aquest a ser custodiat per les brigades municipals als seus magatzems a l'espera de la seua recol·locació.

Però aquell fet va ser sonar les alarmes municipals i a l'inici del 2023 va activar-se un projecte per la restauració integral del monument, uns treballs consistents en la reparació no tan sols del fanal, si més no també de tots els elements que conformen el monument.

Des de finals de juliol, una espectacular bastida recobreix per complet La Farola, amb la finalitat de netejar i tractar l'oxidació dels diferents elements de l'estructura, a la vegada que, els quatre fanals que ixen dels braços, ara tres per la caiguda esmentada, juntament amb els 4 dracs que els coronen, van ser desmuntats i traslladats al taller de l'empresa Enrique Artola S. L., per ser sotmesos a un procés de neteja d'òxid i posterior esmaltat, estant previst que finalitzen els treballs abans de l'acabament de l'any.

En aquests dies s'han publicat les primeres fotografies del procés de restauració dels fanals i del drac i crida l'atenció la mida de les peces, en alguns casos, poc imaginables des de la base, a peu de carrer, el que ve a donar testimoni de la grandiositat del monument, difuminat per l'entorn que l'envolta.

Unes peces que hauran de continuar lluint per cent anys més conformant un dels centres més monumentals de la ciutat i quedant enllestit el conjunt per la propera commemoració del centenari de la coronació, festejos que, hauran de ser també memorables si volen estar a l'altura del fet i del monument.

Preservar la història de la farola i complir amb la normativa mediambiental i d'il·luminació del futur ha de ser el gran repte, això sí, sense alterar la peculiar estètica més que familiar del conjunt.

Recrear la il·luminació del passat presenta ara l'oportunitat de tenir un futur prometedor. Caldrà combinar en els cinc grans fanals una il·luminació «històrica» amb els avanços actuals, amb tecnologia totalment nova que millorant l'eficiència energètica conserve el seu caràcter tradicional intacte. Esperarem amb impaciència veure com llueix, de dia i també a la nit, el renovat monument.