Valencianitzar el valencià...

Quan aquest matí he escoltat la notícia que deia que el conseller d'Educació de la GVA, José Antonio Rovira, ahir va lliurar a la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, la proposta de nous criteris lingüístics de l'Administració de la Generalitat amb l'objectiu, de "valencianitzar el valencià" de l'Administració per tornar-lo a una situació centrada, no he pogut més que pensar en l'expressió castellana "rizar el rizo", perquè tot just això és el que tinc clar vol el senyor conseller, embolicar la troca o cercar cinc peus al gat, és a dir obrir, complicar i fer polèmica de la llengua valenciana que, per cert, ell no parla mai.

Tot i que l'honorable no ha tardat massa a veure com va ficar la pota en les declaracions fetes el passat mes d'agost, en aquest cas al voltant de la legitimitat de l'Acadèmia de la Llengua, i de la possible implantació d'una ortografia no normativa, inventada, no ens resulta estrany que ara, després de 22 anys de consens, de manera subtil i indirecta busque obrir la porta al valencià no normatiu, defensant que s'ha de tornar a un valencià centrat, no catalanitzat, pressionant a l'AVL perquè accepte els nous criteris lingüístics que vol imposar a les comunicacions de l'Administració Autonòmica.

Uns nous criteris que en resum se sintetitzen en la possibilitat d'emprar el neutre "lo" com a legítim, tant a les comunicacions administratives orals o escrites, considerar acceptable el sufix "-iste", l'ús preferent del demostratiu "este" i les seues variants enfront de aquest, emprar en els verbs incoatius la forma "-ix" en lloc de "-eix", o l'ús de la flexió pura en alguns verbs de la tercera conjugació, acceptant les formes vullc o afigc, amb "c" final.

Així s'hauria d'acceptar "lo xiquet", "lo senyor" o "lo dinar", també "partix" i no parteix, "vullc" o "afigc", per no parlar de "periodiste, taxiste o artiste", acabaments amb "e" que ve a recordar-me la burla que ens feien als veïns de Castelló els del Cap i Casal, amb la tonadeta del ja estan ací els de "en un punt anae, en un punt tornae, corría que volae"...

Malgrat aquest possible desori o estat de confusió que se'ns en ve al damunt, hi ha un raig d'esperança perquè des de l'Acadèmia s'ha fet públic que s'estudiaran "amb atenció" els criteris proposats des de la Conselleria i que s'emetrà un informe amb els suggeriments que es consideren oportuns, fent-se saber que tot el que puga acceptar-se ha d'ajustar-se al diccionari normatiu de l'AVL.

Un nou capítol sobre la llengua està servit. Esperem que impere el seny i no la política. Els valencians, sobretot aquells que emprem el valencià en el nostre dia a dia, estem farts del fet que el soroll exterior, les intrigues, les impostures o els missatges llançats des del desconeixement, des de la malícia i fins i tot a vegades des de l'odi, a més d'intentar promoure una deslegitimació institucional, amenacen de fer oblidar allò que és important: la nostra llengua. No ho permetrem...

De moment dues cosa està més que clares ací a Castelló; la primera que les Normes del 32 són i han de continuar sent el sistema ortogràfic unitari per la llengua; la segona, que escriure segons unes normes diferents de les de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, no sotmetre's al seu criteri, defensant l'existencia del valencià com a idioma propi, diferent del que, assumint les variants es parla també a les Illes i el Principat, és tota una declaració d'intencions per tornar a obrir una superada polèmica, la que mai va acceptar que es determinara que la llengua és la mateixa, amb "dues denominacions legals, històriques i legítimes": valencià i català.

Per tant, el dir que cal valencianitzar el valencià és, senyor Rovira, tota una afirmació supèrflua i sense cap sentit, com moltes altres que vosté, malauradament protagonitza des que està al davant de la Conselleria. Només recordar-li que tenim al darrera una tradició lexicogràfica, literària, una realitat lingüística i normativització consolidada, que ni vosté, ni cap dels seus podrá fer mai enrera.