De banderetes… o pixar fora del test!

Que els diferents polítics s’enfronten entre ells a la menor ocasió que tenen, malauradament és cada dia més habitual, ja siga en l’àmbit internacional, nacional, autonòmic o local. No hi ha noticiari diari que no comence amb una referència a alguna picabarallaentre ells amb conseqüències més o menys importants per la resta de ciutadans.

Putin-Zelenski, Netanyahu-Mahmud Abás, Sánchez-Feijoo, Mazón-Baldoví o els més propers Carrasco-Puerta o Vidal-García en són un clar exemple. Només cal acudir a les hemeroteques i consultar els darrers dies o setmanes per corroborar-ho.

És veritat que les picabaralles internacionals ens queden lluny i en moltes ocasions fins i tot el confrontament nacionals sembla que no hi vagen amb nosaltres, els veïns i veïnes de Castelló. Allò que passa en l'àmbit autonòmic sembla ens interessa una mica més, però en general, tampoc massa. València i les Corts valencianes, amb les més que habituals baralles entre diputats i continuats retrets en temes socials, econòmics, lingüístics s’han convertit en cantarella diària típica de l’àmbit infantil “i tu més”.

El que diuen i passa a Castelló entre els polítics locals, des del govern i des de l’oposició, sembla que interessa una mica més, sent les sessions plenàries mensuals del consistori castellonenc, el lloc que serveix d’altaveu i on més es visibilitza la manera de fer política i treballar pels veïns que, cada quatre anys, democràticament elegim aquells que volem estiguen al capdavant del poble.

És ben sabut que el 2023 les “urnes” van voler que els 27 regidors electes ho foren de 4 grups municipals diferents, Compromís, PP, PSOE i Vox i que per acord de coalició PP, Vox formaren govern amb la senyora Carrasco com a alcaldessa, passant PSOE i Compromís a l’oposició.

Des d’aquell moment i al llarg d’aquests dos anys transcorreguts, els enfrontaments entre PP i Vox fruit de la inestable solidesa del pacte, han estat constants, però no han arribat a majors i el govern castellonenc està estabilitzat. Tanmateix, els enfrontaments entre l’equip de govern amb els representants de l’oposició, sobretot pel que respecta als regidors de la bancada del partit extremista de Vox ha anat pujant de tonalitat mes rere mes, arribant-se a extrems que, com a mínim una gran part del veïnat considerem ofensius. Al faristol del saló de Plens, s’han arribat a sentir veritables barbaritats i, no hi ha hagut sessió en què els senyors Ortolà o Vidal principalment no hagen tingut intervencions més que polèmiques.

Sense anar més lluny en la darrera sessió municipal del darrer mes el senyor Vidal va enfosquir el ple despertant la polèmica amb unes declaracions en què va criticar durament allò que considera una “politització” del col·lectiu LGTBI per part de l'esquerra afirmant que als actes del col·lectiu i de l’orgull només hi van “boomers, vells i gent una mica estranya”. Una altra vegada el senyor Vidal i VOX, amb els seus ocurrents comentaris van tornar a pixar fora del test…

Independentment que aquelles afirmacions foren o no compartides per la resta de membres del seu propi partit i del PP, la reacció per part del PSOE no s’ha fet esperar massa. Ahir, els socialistes, sense dir res no ningú, van penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la finestra del seu despatx, aquell que dona a la plaça del Mercadet. En assabentar-se VOX, el senyor Vidal no va tardar gens ni mica a demanar la seua immediata retirada, adduint a la normativa que prohibeix exhibir qualsevol classe de bandera, al marge de les oficials, en un edifici municipal, però oblidant-se que no era aquella una exhibició oficial, si més no un reclam penjat en un balcó lateral.

En veure que no podia aconseguir el seu objectiu i que el PSOE no contradia cap normativa oficial, la resposta va ser… “Nosaltres també” i, vet per on, al balcó d’un dels despatxos ocupats per VOX, ara ells van penjar una altra bandera. Quina?, la de la Creu de Borgonya, l'antiga bandera d'Espanya i que sembla representa la monarquia hispànica.

Vista la reacció de VOX o almenys la del senyor Vidal només se m'acut que vol deixar clar una cosa la manca de respecte constitucional, ja que estar-hi en contra, és situar-se fora dels valors constitucionals perquè la bandera LGTBI és un símbol que no representa cap nació ni partit, que representa el principi d'igualtat, mentre que la de la Creu de Borgonya és simbologia habitual de l'extrema dreta. Novament han pixat fora del test!