“Toda una finca evacuada y un gato muerto”. Un bon titular.

Mai he conviscut amb un gat, mai he compartit amb cap d’aquests animals de companyia la meua vida. Tot i això, entenc que hi haja moltes persones a les quals el fet de tenir un gat com a mascota els hi puga portar alguns beneficis, i malgrat ser animals molt territorials, independents, dissenyats per viure totalment sols i per caçar per tal d’alimentar-se, entenc puguen arribar a crear un fort vincle amb el propietari arribant a forjar un vincle emocional tan estret, que el felí és, en moltes ocasions considerat tant un integrant de la família com un gran amic. 

No sé si aquest haurà estat el cas del qual hui vull ocupar-me.  Ahir dilluns, al migdia, els veïns del Grau van sobresaltar-se perquè un foc s’acabava de declarar en un habitatge del carrer El Cano, una via situada a tocar del Pinar, fet que va fer que es mobilitzaren ràpidament els serveis d’emergència. 

Desallotjada la finca afectada es va poder comprovar que les flames havien afectat un segon pis i, tot i que els danys materials van ser més que copiosos per la virulència de les flames, amb la totalitat de la vivenda devastada pel foc, afortunadament, no s'hi van registrar ferits. 

Naturalment, la premsa local, hui es fa ressò de la notícia, i ho fa amb un titular que crida l’atenció: “Virulento incendio en el Grau: Toda una finca evacuada y un gato muerto”. 

No fa massa dies, unes dues setmanes, una notícia semblant va ocórrer a Almassora. Una dona va haver de ser rescatada pels bombers del seu domicili amb símptomes d’ofegament per inhalació de fum, a causa d’un incendi i, també, en accedir a la vivenda, els serveis de rescat van trobar-se amb un gat mort.

Si analitzem la notícia sobre l’incendi del Grau, observem que el fet d’evitar-se qualsevol desgràcia personal, duu el periodista a centrar-se en l’evacuació de la finca i la corresponent molèstia pels veïns afectats, la qual cosa va suposar el trasllat de les persones a un lloc segur, i la mort del gat, que suposadament, era la volguda mascota dels propietaris o d’algun veí afectat, i que, tot indica va produir-se per inhalació del fum que invadia l'habitatge. 

Potser per als seus amos aquell gat no fos només una mascota, fos part de la família, els divertira, els reconfortara, els traguera algun somriure, els hi fera molta companyia, com qualsevol parent i, tot just per això, el periodista vol remarcar la pèrdua i tristor que els hi va ocasionar la seua violenta mort. O no, simplement siga una manera més de captar l’atenció cap a un fet, un incendi, que després de l’ensurt inicial no va tenir massa recorregut i que, malauradament es va repetint de manera massa habitual.

Ara hui, només unes poques hores després, la investigació apunta a un possible origen intencionat del foc, havent estat produït per un membre de la mateixa família després d’una forta disputa familiar, personatge que fou ràpidament localitzat i arrestat. 

I jo com a curiositat em pregunte: Viuria aquesta persona al mateix domicili? Voldria aquesta persona posar fi a la vida de la resta de la família? Sabria de l’existència del gat a la casa? Voldria només amb els fets provocar pànic?  Buscaria només provocar danys materials? O tal vegada el gat no fora de la casa sinistrada, ben al contrari fora del domicili dels veïns? 

Possiblement aquesta darrera hipòtesi siga l’encertada. He llegit més d'una vegada que els amants dels gats són les persones més sensibles i compassives que existeixen i, pel que sembla, al si de la família protagonista-afectada, la sensibilitat no era una qualitat destacable. Siga com siga, aquell que més ho ha pagat ha estat indubtablement el gat i sense mai imaginar-ho els seus propietaris, malauradament veïns d’un indesitjable. 

Vet per on hui un titular més que efectiu captarà no només l’atenció de molts lectors del diari, també d’aquest que açò escriu. Un titular clar i directe, amb dues paraules clau rellevants, cridaner i motivant. En definitiva, un bon titular.