Els lleons “del paseo”…

És més que sabut que, allà per les darreries de 1868, al solar que va ocupar fins al seu trasllat l’any 1861 el cementeri municipal del calvari als afores de l’anomenat Ravalet, essent alcalde de la ciutat el senyor Carlos Ferrer, l’ajuntament va acordar construir un parc públic, que oferira als viatgers que arribaven a la ciutat en tren, la sensació del poder econòmic de la vila.

Una superfície triangular amb dos cercles comunicats per un passeig recte. El cercle major estava ocupat per una pèrgola i un estany; a l’altre va col·locar-se una estàtua del pintor Ribalta a qui va dedicar-se el parc de qui es creia havia nascut a Castelló. Només uns anys després, el 1876, van afegir-se per iniciativa de l’alcalde Domingo Herrero, una vinya i uns terrenys de secà cedits pel compte de Pestagua, ampliant-se el parc pel sud, en l’Alameda on anys després, l’any 1897 s’aixecaria l’obelisc, monument que recordava les jornades del 7, 8 i 9 de juliol de 1837, quan la ciutat va resistir els atacs carlins a la primera guerra.

Un parc que, amb l’arribada del nou segle va continuar les seues millores. Així el juliol de 1914 es projectà i creà per part de l’arquitecte municipal Francisco Tomás Traver, amb un pressupost superior a les 13.000 pessetes, un gran estany a l’oest, a la part més alta del parc, amb una doble finalitat: embellir la zona i disposar de prou aigua per al reg.

Creat amb vocació de jardí botànic igual que altres similars de l'època, el resultat va ser i o continua sent una fastuosa i variada escenografia forestal, on col·leccions botàniques centenàries i espècies exòtiques, donen aixopluc a diversos elements arquitectònics, monuments i estàtues, destacant l’obra de 1916 de l’escultor Juan Adsuara Ramos dedicada al Guitarrista Tàrrega, o la del Pintor Ribalta del 1926.

Al costat d’aquestes peces més que interessants on caldria afegir també el templet, el colomar, la caseta del pou o el mateix obelisc, resulten curiosos alguns altres elements que, passen més que desapercebuts i fins i tot ignorats com el quiosc dels ànecs i cignes ambla seua romàntica figura que el corona, l'estàtua de Venus o la veïna gruta i muntanyeta artificial molsosa i abrupta de clara devoció naturalista que amaga la font coneguda popularment amb l'humorístic i procaç nom de "el Piliuet".

O aquells elements que tot just hui prenen protagonisme: dos lleons; si heu llegit bé, al Ribalta tenim lleons!!!; en concret dues figures de felins que flanquegen la tanca i portalada d’accés a l’estany per la seua part nord, tot just al darrere del bust que la ciutat l’any 1932 va erigir per recordar la figura del senyor Herrero, impulsor de l’ampliació del parc pel passeig de l’obelisc.

I al voltant d’aquests immòbils lleons criden l’atenció tres qüestions, la seua estratègica ubicació, quin pot ser el seu sentit i significat en aquell espai de clar caire romàntic i, més encara, per què hui prenen especial protagonisme. Tractem d’esbrinar-ho…

En primer lloc, cal pensar en la seua ubicació. No va ser aquesta fruit de l’atzar; estan entre dos dels elements més importants de la natura, constituents bàsics de la matèria i del comportament del món físic, la terra i l’aigua, el suport i la base de la vida, entre el passeig i l’estany.

D'altra banda, encara que es considera el bou ibèric com el més representatiu animal hispànic, cal recordar que tradicionalment ha estat el lleó la figura més utilitzada de forma assídua com a símbol dels reis espanyols, ja que no hi ha animal més ferotge en l'imaginari col·lectiu que aquell. Un felí usat per igual en períodes monàrquics i republicans per representar Espanya. Una fera que és present oficialment a la simbologia del país des de poc després de la unió dinàstica dels Reis Catòlics fins als nostres dies en què, un exemple clar ho són els dos lleons situats a la porta del Congrés de Diputats de Madrid, són els guardians de les institucions democràtiques.

I la tercera qüestió: quin és el motiu de prendre hui especial protagonisme a Castelló?

Doncs hui, 9 de juny fa tot just 100 anys que van col·locar-se les dues majestuoses figures, per recordar per sempre a tots, castelloners i visitants passats, presents i futurs, que s’acosten a aquell indret, la força, la saviesa i la divinitat del nostre poble.

I un secret, quan passareu per l’estany acosteu-vos als lleons i presteu-los atenció, si així ho feu, de segur que escoltareu algun dels molts secrets que ells amaguen, recollits al llarg dels seus cents anys; només cal mirar-los amb uns altres ulls, els ulls de la imaginació i el coneixement, el demés ve de franc…