Parlar és expressar el pensament o els sentiments per mitjà del llenguatge articulat. Els valencians tenim dues llengües oficials, una vinguda de l’antigor i l’altra imposada al segle XVIII, de les quals una de les dues és la materna. Totes dues igual d’importants i amb el dret de conéixer-les i parlar-les. Podem dir que som un territori, un poble privilegiat amb una doble riquesa lingüística.
Així vistes les coses, una
llengua és com una propietat comunal; no parla igual un andalús que un canari,
o un aragonés que un extremeny, malgrat que tots ho fan emprant el castellà,
però segons les seues necessitats i possibilitats, fent ús de diferents formes
de parla, de conversa, també els valencians ho fem no només amb la llengua
imposada, si més no també amb la llengua pròpia, amb una riquesa lingüística
que presenta el català al País Valencià manifestada a través de la rica parla
valenciana.
Sabem que la persona que
actualment ocupa la presidència de la Generalitat Valenciana, el senyor Mazón,
és natural d’Alacant. Desconec quina de les dues llengües que es parlen a les
terres alacantines serà la “seua materna” però, sentint-lo parlar no és agosarat
afirmar que serà el castellà, ja que quan parla el valencià-alacantí, amb unes
peculiaritats fonètiques que el distingeixen d'altres dialectes del valencià,
sembla que està fent un esforç, com diuen al meu raval, “es veu clarament que
no li naix”.
Exemples en tenim dia sí, dia també. Malauradament, Mazón cada dia que passa pren més i més protagonisme. Ahir, sense anar més lluny, tot i haver-se’n suspés la majoria dels actes institucionals previstos per la commemoració del 9 d’octubre, vam poder escoltar-lo amb una declaració institucional, un discurs de 9:55 minuts de durada, a través del qual va manifestar al poble valencià, de manera pública i notòria, assumptes com el sentit del dia, el record de la DANA, la recuperació, l’orgull del passat, la defensa dels símbols o de la llengua pròpia, volent fent-nos creure no només la solidesa del seu govern si més no també la seua pròpia.
Un discurs de vora 10
minuts, que com va sent habitual combinava el castellà -3 minuts i poc-, i el
valencià -uns 7 minuts aproximadament-. Però quin valencià? Naturalment,
el seu, o tal vegada cal dir el més proper als seus, aquell que sense ser propi
li és més proper, l’alacantí.
Escoltar en boca del president paraules com: meteorològiques, tots, poble, record, tot, veu, orgullosos, colp, preu, servicis, beu, recórrer o acord, fent les “e” i “o” obertes quan són tancades o a l’inrevés, irritava a les oïdes..., més encara quan deia textualment DISCURS (minut 6): “la llengua valenciana que no necessita afegits, cometes, barres ni guions perquè té la seua identitat pròpia, forjada per segles d'amor del poble que la parla”...
Senyor Mazón res tinc en
contra de la seua particular manera de parlar la nostra estimada llengua, però
fer-ho en públic i en una declaració institucional i parlar d’amor envers la
mateixa quan vosté és còmplice, primer d’una retallada de quasi el 40% dels
fons destinats a l’AVL, institució reconeguda per l’Estatut d’Autonomia com la
reguladora de la llengua, buscant la seua asfíxia econòmica, i assumir després
les tesis antiuniversitàries de Vox perquè s'anomene Acadèmia de la Llengua
Valenciana, estant disposat a canviar fins i tot la llei i l'Estatut
d'Autonomia és, ser un cínic, fals i desvergonyit, no troba?
La seua parla el delata: ni
estima l’alacantí, ni el parla amb desimboltura, ni la seua defensa és
prioritària; la seua prioritat és mantenir-se en el govern i si per fer-ho fora
necessari renegar del valencià i parlar en alemany, lamentablement jo no dubte
que ho faria...
Completamente d'acord. Ahir va acabar de destapar-se en l'entrevista d'Apunt
ResponElimina