Un fet curiós.

Ho publicava hui, dia de la candelera, el periòdic local Mediterraneo en el seu número 8467 d’aquell dimecres 2 de febrer de 1966. Era una notícia més que curiosa, i que hui, 60 anys després, en rellegir-la i recordar-la desperta un gran somriure.

És sabut que allà per l’any 1964 l’estat va atorgar una llicència al consorci constituït pel Banc Espanyol de Crèdit i l’empresa Standard Oil of New Jersey (Esso) per aixecar al polígon del Serrallo castellonenc una refineria de petroli que havia de convertir-se en l’única instal·lació de la seua classe a la nostra Comunitat. Prompte van realitzar-se les primeres compres de terreny i la transformació dels horts en grans esplanades, iniciant-se les obres l’any següent, 1965.

D’altra banda, és també sabut que les obres d’urbanització i edificació, com més grans i espectaculars en major mesura, han estat des de sempre objecte de mirades de curiosos, especialment de la gent gran, per allò de tenir més temps en estar gaudint d’una merescuda jubilació. Una pràctica urbana molt popular que fregant la caricatura humorística o el costumisme, converteix la possibilitat de contemplar l’activitat i el canvi que durant setmanes i mesos transforma els espais, fent visible un seguiment de l’evolució arquitectònica i dels avanços en el treball.

Una pràctica urbana molt popular a Castelló abans i ara; només cal recordar la quantitat de curiosos que diàriament van atraure mentre estaven executant-se les obres del soterrament de la via fèrria, els diferents pàrquings públics subterranis, la construcció de les Rondes o els que continuen atraient les obres no acabades de la construcció de l’accés ferroviari sud al port.

Per evitar un apropament excessiu a les obres, per delimitar el terreny, augmentar la seguretat i l’espai de treball, o simplement per evitar intrusions i problemes de robatori, les tanques temporals són la solució imprescindible.

Tanmateix, en el cas que ens ocupa, la construcció de la refineria, va buscar-se, a la vegada que un tancament perimetral del seu espai físic, facilitar un apropament als veïns i curiosos, oferint-los la possibilitat de contemplar el seguiment i l’evolució de les obres des de l'esplanació i farciment fins a la possibilitat de contemplar còmodament els treballs cada cop més intensos.

I així ho informava el diari als lectors, al costat d’una tanca que voltava la refineria i la planta de caprolactama va instal·lar-se un mirador, des del qual les persones interessades podien seguir còmodament la marxa de les obres de construcció i contemplar les instal·lacions sense necessitat de circular per l'interior del polígon.

Si de per si la col·locació d’aquesta talaia per a mirons ja resulta del tot curiós, més encara va suposar el fet que, per a millorar l’orientació dels qui allí s’acostaven va instal·lar-se un plànol amb indicacions de les diverses unitats i zones de la construcció i dades d'interés general sobre la refineria i fotografies i diagrames explicatius de les etapes i processos que segueix el petroli des de la formació fins a la transformació en combustible.

Si no fou prou des de l'empresa es van preocupar d'instal·lar senyals indicadors per facilitar l'accés al mirador, pel camí de la Donació des de la carretera del Grau a Almassora, amb la finalitat que tots aquells que desitjaren contemplar la marxa de les obres pogueren arribar fàcilment a aquest observatori, i així fer-se una idea del que seria la refineria i el futur complex petroquímic.

No sé quant de temps deguera funcionar aquest mirador, ni tampoc la quantitat de curiosos que degueren passar per ell, però no va passar més d’un any perquè el 1967 la refineria iniciara les seues operacions, arribant a tractar inicialment 3 milions de tones de cru.

Ara, 60 anys després els seus llums parpellejants a la nit i el perfil de les torres de dia són un paisatge més que familiar per a qualsevol habitant de Castelló i, amb les seues més de 200 hectàrees d’extensió és una referència al paisatge de la ciutat i motor de l’economia local.