Reduir, reciclar, reutilitzar… Que passa amb el reciclatge?

Fa ja un bon grapat d’anys l’organització ecologista Greenpeace va popularitzar la coneguda com la regla de les tres erres, una proposta que incidia sobre l’hàbit de consum responsable, per donar prioritat a la reducció del volum de residus que generem en el nostre dia a dia.

L’any 1994 el Parlament Europeu va treure una directiva amb l’objectiu d’harmonitzar les mesures nacionals sobre la gestió d’envasos per previndre o reduir el seu impacte sobre el medi ambient, considerant que la reducció del volum dels residus de cada país, era una condició necessària per al creixement sostenible.

L’any 1996 al nostre país i en aquesta línia va crear-se la societat anònima Ecoembes, organització sense ànim de lucre dedicada a la coordinació del reciclatge dels envasos i l’any 1997 el govern va aprovar la llei d’envasos i residus, que va introduir per primera vegada al nostre territori el règim de responsabilitat ampliada del productor, de manera que eren ells, envasadors i comerciants, els que havien d'assumir la responsabilitat de gestionar-los, optant entre establir un sistema de devolució i tornada, o participar en un sistema integrat de gestió de residus d'envasos.

Van haver de passar vint anys fins que el 2017 Ecoembes creara el primer centre d’innovació oberta en matèria d’economia circular, “the circular lab” treballant amb una idea clara, fer cada dia més fàcil el reciclatge pels ciutadans i que reciclem cada vegada més i millor.

Una proposta innovadora va ser el programa “reciclos”, que oferia als usuaris incentius socials pel reciclatge de llaunes i ampolles de plàstic, cosa que va suposar una evolució de digital de l’hàbit; funcionava mitjançant una app i un sistema de punts per cada envàs reciclat que podien bescanviar-se per a la participació en sorteig de premis, o donar-los a causes solidàries.

L’abril de l’any 2022, per acord entre la Conselleria de Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, la Diputació i la regidoria de reciclatge de l’Ajuntament, encapçalada pel senyor Ignaci Garcia, a Castelló va implementar-se el programa, sent la primera ciutat de la Comunitat en comptar amb contenidors grocs intel·ligents; una iniciativa que va estar en funcionament fins a principis d’aquest 2026, en què va informar-se als usuaris que desapareixia el sistema de punts i recompenses passant a un període de transició envers un nou sistema de reciclatge europeu, un model conegut com a Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn, SDDR, un sistema que al nostre país sembla té prevista la seua implantació operativa per a finals d’aquest 2026 o principis del 2027, i que en aquests darrers dies ha convertit al nostre veí Portugal en país capdavanter en la seua implantació.

De manera que una nova forma d’incentivar el reciclatge surt a la porta, el SDDR, en què els consumidors pagarem un petit import addicional en comprar ampolles i llaunes, que després recuperarem en tornar els envasos en punts de recollida o màquines habilitades. Cada envàs de begudes d'un sol ús incorporarà un dipòsit d'uns deu cèntims que s'afegirà al preu final en el moment de la compra. Posteriorment, els ciutadans podrem recuperar aquests diners en tornar l'ampolla o la llauna buida al comerç L'objectiu és crear, en aquesta ocasió un incentiu econòmic clar perquè el reciclatge siga immediat i pràcticament universal.

No es tracta de cap descobriment, de cap idea genial, ja que el mecanisme del sistema, dipòsit financer, xarxa de recollida, validació automatitzada i retorn al consumidor, fa dècades que funciona en altres països europeus; el procés és senzill: el consumidor porta els seus envasos buits a qualsevol punt de recollida registrat, sense necessitat de tornar a l'establiment on va fer la compra, allí unes màquines llegeixen el codi de barres, validen l'envàs i emeten un val que el consumidor pot bescanviar a la caixa, transferir a un compte personal o rebre en efectiu. Senzill, no?

Però ara la pregunta del milió, arribarem a temps? El calendari corre i pel que he llegit Espanya no ha definit completament ni els operadors que gestionaran el model ni les regles finals que en determinaran el funcionament del projecte que haurà de coordinar 20.000 milions d'envasos anuals, prop de 500.000 punts de venda, 94 milions de turistes i més de 8.000 municipis.

Veurem en què acaba tot i com diuen al meu raval poc viurà qui no ho veurà...