Bicicletes… Llàstima o vergonya?

Aquests darrers dies, per motius que no venen al cas, els he passat a Bèlgica, a cavall entre Brussel·les i Gent. Coneixia ja un poc les dues ciutats, aquells llocs emblemàtics i més turístics d’aquelles ciutats de l’Europa occidental, la Grand Place, les galeries Saint Hubert, el parc del cinquantenari, el manneken pis o els espectaculars edificis del Parlament Europeu a la capital, i els molls de Graslei i Korenlei, els canals, la plaça de Korenmarkt, l’església de Sant Nicolau o la catedral de Sant Babón a la ciutat portuària del nord-oest, a la confluència dels rius Lys i Escalda.

També en aquesta ocasió, a més a més de la xocolata i la cervesa, amb marques i llocs emblemàtics com Neuhaus, Leònidas o a la mort subite i la seua doble parla neerlandés i francés, allò que m’ha tornat a cridar l’atenció ha estat el gran nombre de bicicletes que de tota mena, models i condicions hi ha per tot arreu.

És veritat que també hi ha cotxes i autobusos, tramvies i metro, però en unes ciutats relativament planes, la bicicleta és, sens dubte, el vehicle estrella, el més còmode i més ràpid per recórrer trajectes curts; i això ho saben ben bé els belgues que, des de ben menuts, aprenen a anar en bicicleta i se’ls ensenyen les normes de seguretat vial, de manera que el ciclisme és considerat com una forma normal i quotidiana de desplaçar-se i no tan sols com una activitat recreativa.

És el mateix govern qui facilita la creació de carrils bici urbans, i són els veïns els qui, malgrat no disposar d’un clima a vegades massa favorable, recorren habitualment a aquest mitjà de locomoció que combina mobilitat i qualitat de vida amb la defensa del medi ambient i millora de la salut.

Vaig veure gent de totes les edats, fent ús de la bicicleta cada dia fins i tot sense importar-los massa l’oratge. Anaven en bicicleta a comprar, a l’escola, a treballar, pel centre de la ciutat o simplement l’empraven per a passejar-se.

He de confessar que pensant en el paral·lelisme entre aquelles ciutats belgues i el meu estimat Castelló, on sens dubte eixim guanyant, per allò de tenir a la ciutat també poc de desnivell, però un millor clima, vaig tornar a sentir novament una gran enveja en veure quan de lluny estem els castellonencs de la cultura ciclista i, sobretot, de la consciència ambiental.

Quan hom va fora i veu quan de fàcil és, emprant la bicicleta, recórrer una ciutat plana, Brussel·les o Gent, pensa immediatament quan fàcil seria fer-ho a Castelló i com, podríem beneficiar-nos també ací d’una combinació equilibrada de mobilitat, qualitat de vida, medi ambient i salut.

És veritat que disposem d’alguns carrils bici a Castelló, però també ho és que no són prioritaris pel govern municipal actual, que la seua infraestructura, tot i disposar d’un servei de “bicicas”, és de poca qualitat i que, el govern PP+Vox no mostra una política governamental gens favorable, que no facilita l’ús, que no promou des de cap regidoria, començant per mobilitat i acabant per turisme, cap event, campanya de conscienciació i promoció o festival relacionat amb la bicicleta, i així, si no hi ha una veritable combinació de factors, mai arribarem a ser, un model a segur respecte a l’ús de la bicicleta, tot i tenir les millors condicions geogràfiques i climatològiques d’Espanya.

Llàstima que no aprenguem dels belgues, del seu exemple per promoure el ciclisme i gaudir dels beneficis que comporta per les persones i pel planeta. Més encara, sembla que una gran part dels fons europeus destinats a les zones de baixes emissions que a Castelló vam rebre, el govern municipal, va gastar-los per eliminar aquells carrils-bici que hi havia als carrers de Sant Fèlix, Sant Roc o Herrero, en lloc d’emprar-los en accions per reduir el trànsit a motor, desmuntant-se en lloc d’augmentar els eixos ciclistes, cas del que travessava la ciutat Nord-Sud, que fa ja més de mig any, va desaparéixer…

Ara quan acabe de tornar de Bèlgica contemple amb tristor com a la meua ciutat, la política municipal del govern ha suposat un retrocés en matèria de mobilitat que, malauradament, influeix en la planificació estratègica de la ciutat de cara a un futur gens llunyà. Llàstima o vergonya? Penseu el que vulgueu…