Quan els polítics juguen a vendre grans titulars, malauradament, moltes vegades acaben en allò que al meu raval anomenem “fum de palla”. Aquestes promeses polítiques fetes, una vegada i una altra, repetitivament, amb una clara finalitat: aconseguir un gran ressò mediàtic, passa que després s’esvaeixen en el silenci que marca el pas del temps.
Són promeses fetes per
captar l’atenció pública, per despertar expectatives, per justificar pactes i
acords difícils d’imaginar per la complexitat que comporten i, sobretot per la
quantitat econòmica que, en moltes ocasions, porten lligada i que en massa ocasions acaben en un no res.
Ho tornarem a veure en el
que ahir va ocórrer a Castelló? Aquest és l’interrogant que m’ha vingut al cap
aquest matí quan m’he assabentat de la notícia; l’alcaldessa, els regidors de
sostenibilitat i urbanisme, la directora de l’oficina de planificació dels fons
europeus, el director de l’àrea d’infraestructures, dos dels arquitectes
municipals i els dos autors del projecte, nou persones per la foto, van
presentar a bombo i platerets, la primera fase de l’anomenat projecte “Censal
Parc” que estarà a disposició dels veïns en el primer semestre del 2027.
Una nova data per aquell projecte del qual, per altra banda, ja fa temps van deixant-se caure “molletes”. Recorde que ja el mes de juliol de l’any passat, moment en què sembla va signar-se el contracte de redacció de l’informe d’ordenació del recinte, va afirmar-se des de l’alcaldia, que “els treballs començarien a la primavera del 2026”, i vet per on la primavera ha arribat i els treballs no han començat; només dos mesos després, va ser el regidor Sales, en parlar de les expropiacions de terrenys necessaris, qui va matisar que “les obres s’iniciarien abans de la finalització de la legislatura”. Tic, tac, tic, tac, estem a menys d’un any perquè arribe aquell moment…
I com la llengua no té os,
ahir amb un deliri verbal els compareixents a la presentació, van llançar-se a
la piscina, tot dient que ja al primer semestre del 2027 podrem gaudir al nou
parc d’una zona infantil amb una tirolina i tobogans; un espai biosaludable amb
mobiliari de gimnàstica per a gent gran; un parc d'aventures per a joves i
adolescents amb fonts i pèrgoles; una prada amb un quiosc i zona de pícnic; una
praderia de jocs i una plaça d'accés i jocs de l'aigua amb guèisers, tot
envoltat per una albereda amb arbres, un carril de running i un passeig
central; tot això fet realitat només en deu mesos!!! Ni Superman…
I per si no n’hi haguera prou, això no és tot, també va dir-se a la roda de premsa d’ahir que el projecte és molt més gran, que té dues fases més, però que aquestes seran realitat a la legislatura vinent, aquella que encara ha de venir a partir del mes de maig del 2027, però per “fer boca” com el llop quan somnia amb l’ovella, van afirmar ja estan dissenyades i que inclouran un auditori, un llac amb barquetes per passejar, una zona esportiva i un gran mirador, tot integrat amb l’entorn, amb un espai verd, inclusiu i multifuncional, i paviments tous i accessibles, i lloses de formigó, sense tanques i obert a veïns i forasters. Tant de bo siga realitat i puguem veure i gaudir la meitat del que s’anuncia, això sí, a l’altra legislatura…
Digueu-me negatiu, però quants megaprojectes s’han presentat a Castelló i després han acabat en un no res? L’hemeroteca local em recorda com allà pel 2010 es presentava en un acte semblant al d’ahir i amb un termini d’execució de cinc anys, un altre megaprojecte, la Ciutat de les llengües, set edificis d'imatge avantguardista, entre els quals hi havia dos hotels de cinc i quatre estrelles, restaurants, cinemes, spa i sales d'espectacle, un projecte de 200 milions d’euros i que va quedar en un no res el 2014 quan la Generalitat el va suspendre definitivament, o aquella altra actuació de 90 milions d’euros prevista al PAI Mestrets, el Centre de Convencions, per la maqueta del qual l’arquitecte Calatrava va emportar-se un bon pessic, projecte oblidat i enterrat quan el Tribunal Suprem va anul·lar el PAI, o aquell altre l’edifici, projectat per Frank Gehry, l’arquitecte del Guggenheim de Bilbao, que havia d’allotjar enfront de l’Hospital General, el nucli de la Universitat Valenciana Internacional, o el Nou estadi de Castàlia un recinte amb capacitat per 50.000 persones i que va prometre en el seu dia l’alcalde Alberto Fabra...
Projectes, maquetes,
plànols, presentacions i paraules, moltes paraules i fotos. Conclusió: “llancem
la notícia i fiquem-nos una medalla”, després sempre serem a temps de tornar a
dir-ne una altra o oblidar-nos o desdir-nos. Tant de bo en aquesta ocasió encerten
i no es torne a estirar més el braç que la màniga...




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada