Embolicar el credo...

Encapçale el meu comentari hui diumenge amb una expressió col·loquial, un modisme, una locució o frase feta molt emprada al nostre poble, fixada per l'ús i, molt familiar, en la nostra llengua, que ve a significar "ganes de complicar les coses", d'embrollar de mala manera una qüestió que podria ser més senzilla.

I és que avui mateix llegia a la premsa local que la regidoria de Salut Pública de l'ajuntament de Benicàssim, de la mateixa manera que les d'altres poblacions veïnes, ha anunciat les diferents actuacions que, previstes per aquest estiu, s'estan començant a dur a termini contra la presència del temut mosquit tigre, amb l'objectiu de frenar la propagació d'aquest maleit insecte, evitant la seua reproducció.

I és que ja se sap, la pujada de temperatures juntament amb les aigües estancades, provoquen l'aparició del bitxo, molest sempre i en tots llocs, però molt més encara en aquells municipis que "viuen" del turisme d'estiueig.

Per això, juntament amb la col·laboració veïnal, des de l'ajuntament s'està actuant per prevenir la proliferació del mosquit, detectant focus, fumigant zones rústiques i també urbanes amb diferents mètodes.

I ací és on comença a entendre's el títol d'aquest comentari, ja que la regidora benicense, la senyora Batalla, diu que en la darrera setmana s'han revisat i actuat sobre tots els embornals sifònics de més de 50 carrers del poble i de la zona de villes i apartaments.

"Embornals sifònics", oi que costa d'entendre? No haguera estat més fàcil dir que s'ha actuat en les clavegueres amb sifó, o forats de desaiguar la pluja als carrers, o en els espais de la via pública que acumulen aigua, o millor encara i més valencià "boteres"?

Però no, ha hagut d'embolicar-se, sense pensar que cal rellegir el titular una vegada i una altra, que és necessari d'un gran esforç per comprendre sobre què s'ha actuat, on s'ha fet la prevenció. I tot això per què? Per aparentar un major domini de la llengua? Jo crec que amb "enredar la troca", o si voleu com diríem en castellà "rizando el rizo" s'ha arribat a un extrem que no era gens ni mica necessari per a explicar el que s'havia fet per posar fre a la propagació del "tigre".

Perquè en definitiva s'ha actuat amb l'objectiu únic de frenar la propagació de l'insecte, tot sabent que el radi de vol i pe tant d'acció del mosquit adult és d'un màxim de 400 metres, per la qual cosa és, més que probable, trobar-lo a prop del lloc de cria, del lloc usat habitualment per les femelles per la posta dels ous, és a dir de les "boteres".

Ja posats el que demanaria a la regidora de Salut de Benicàssim és que en la mesura que puga utilitze vocabulari adient, més usual i també correcte, per facilitar la fàcil comprensió de les seues paraules, de les seues actuacions, que esperem amb deler siguen encertades i puguem gaudir a l'exterior de les nostres vivendes d'uns dies d'esbarjo i descans "sense picadures".

Una inspecció, neteja, conservació i bon manteniment dels espais de via pública que acumulen aigua residual o pluvial, així com reixes, arquetes i cunetes que conformen la xarxa municipal de Benicàssim amb periodicitat, serà la millor defensa contra l'atac per aconseguir resoldre el possible problema. I no cal embolicar tant el credo...

"Sorpasso"

 Així, entre cometes o en cursiva, però mai de cap altra manera. Així és com cal escriure-la si volem usar aquesta paraula que, sense aparèixer al diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua, RAE, tan de moda sembla estar en aquests darrers dies.

I és que sorpasso és un terme italià, que significa avançament i que darrerament veiem repetida una vegada i una altra als titulars de premsa, sempre en relació a la possibilitat que els partits a l'esquerra del PSOE, el superen a les pròximes eleccions del dia 26.

Una paraula que a força de veure-la i sentir-la en poc de temps s'ha convertit en popular. Una paraula que, a mi, particularment no m'agrada. Una paraula que es fica de moda a partir del moment en què es signa un acord entre Podem i IU de cara a la presentació conjunta de candidatures pel Congrés i Senat, i que, sempre segons sondejos, pot suposar la superació del nombre de vots als aconseguits pel partit socialista.

De manera que si les enquestes pronostiquen un sorpasso de la coalició IU-Podem, per què no usar els substantius alternatius en espanyol? Per què no dir-li avançament o superació?

És veritat que els estrangerismes, s'han tornat comuns a la llengua castellana, fins i tot de vegades costa pensar que aquelles paraules no són originàriament castellanes, cas del francés "xalet" o les angleses "hobby o link", per exemple, inclús en algunes ocasions són del tot necessaris, per no existir una paraula alternativa, cas de "blues o software", però usar-les quan hi ha alternativa, això no beneficia la llengua i menys encara si la paraula zona fins i tot dura, seca, aspra, àrida, com és el cas que ens ocupa.

D'acord que els estrangerismes no són, rebutjables en si mateixa, però és important que la incorporació de paraules d'un altre idioma responga en la mesura del possible a noves necessitats expressives i, estareu d'acord amb mi, que sorpasso no respon a cap necessitat quan hi ha alternatives ben vàlides.

No es tracta de limitar el dret de qui vulga usar aquesta paraula, si així ho desitge, però cal ressaltar-la tipogràficament mitjançant la cursiva o cometes, tot i que, torne a dir, jo considere el seu us innecessari al haver-hi equivalents.

Anem una mica més lluny i, vet per on, aquesta parauleta italiana, que per molts s'escolta aquests dies per primera vegada, ja va introduir-la i usar-la Julio Anguita quan sent secretari general del Partit Comunista d'Espanya, allà pels anys 90 del segle passat, va creure en la possibilitat de desplaçar el PSOE com a força hegemònica d'esquerres.

Tal vegada per allò de què Julio Anguita és andalús, alguns que identifiquen la paraula amb el Secretari General, pensen que es tracta d'un "andalusisme", equivalent al castellà "zarpazo o sopapo" per la seua semblança fonètica, però en realitat, com veiem no és així i procedeix de la conjunció de dos termes llatins, la preposició "super", sobre i el verb del llatí vulgar "passare", fer passos. Per tant literalment significa "passar sobre algú", sobrepassar-lo, avançar-lo.

No m'agrada aquest titular: "A la Valenciana pretén el 'sorpasso' al PP a Castelló", m'agrada més "A la valenciana pretén l'avançament al PP a Castelló", però malgrat l'ús de la parauleta, sembla possible a Castelló disputar-li, per primera vegada, la majoria al Partit Popular? ja veurem, aquesta nit es dóna el tret de sortida. Hi haurà avançament que no sorpasso? Temps al temps, en 15 dies la resposta.

Anar pel món amb la cara ben alta.

Potser el propi dels humans és parlar; si no tinguérem la facultat de parlar, si només  haguérem de comunicar-nos amb gestos i comportaments, potser seria difícil viure pacíficament, Però el fet de posseir el llenguatge ens ha permés ordenar el món en el qual vivim i crear la realitat del dia a dia. L'àmbit de les relacions humanes socialitzades és un àmbit dominat totalment per la paraula, en el que cadascú amb seny, respecte, tolerància i responsabilitat pot dir la seua.

Des de la sensatesa, la mesura i la moderació tot és tractable. Tanmateix quan un individu amenaça a un altre, li adverteix sobre un dany que patirà si no fa allò que li demana, açò constitueix un delicte, en anticipar la voluntat de cometre un acte il·lícit.

I vet per on en les darreres hores quatre intimidacions, quatre anuncis de causar mal, quatre possibles delictes, han sacsejat la nostra tranquil·la existència humana.

L'autodenominat Estat Islàmic, grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, ha realitzat una nova declaració d'intencions absurda i propagandista, amenaçar amb la destrucció de les majestuoses Piràmides de Gizeh, a Egipte, encebant-se en aquest patrimoni universal si no se li reconeix l'autoritat religiosa sobre tots els musulmans del món. Radicalisme a través de les reformes absolutes, sense cap ni peus.

L'Oficina Federal de Recerca Criminal alemanya ha alertat en un informe, fet públic hui mateix, de l'elevada amenaça yihadista durant la pròxima Eurocopa que comença el divendres vinent a França, amb possibles atemptats contra objectius "febles" i "de gran càrrega simbòlica" que podrien deixar un gran nombre de víctimes. No vols "caldo", dues tasses. Estem bojos no?

També el musculós atleta Hafthor Björnssonn, famós actor de la sèrie 'Joc de Trons', tal vegada amb un sentit humorístic, però deixant-ho caure, ha llançat un missatge pel futbolista portugués Cristiano Ronaldo, en el qual l'amenaça de buscar-lo, trobar-lo i xafar-li el cap si, en l'enfrontment entre Portugal i Islàndia, CR7, marca algun gol. Voleu dir que això és tractar amb dignitat a les persones del nostre voltant?

Tot i que indignat he de reconéixer que l'Estat Islàmic, l'Eurocopa i l'amenaça de l'atleta, em queden lluny, i sent greus, per si mateixa, no hagueren merescut el meu comentari.

Però la gota que ha vessat el vas, ha estat més a prop, a casa nostra, al meu País, un atreviment que traspassa qualsevol límit, perquè és una amenaça de mort, dirigida de manera anònima mitjançant una carta, per una persona que s'identifica com a fill d'un professor de l'ensenyament concertat en la que adverteix al President de la Generalitat i al Conseller d'Educació, després de tractar-los de "gandul i guarro", respectivament, els adverteix amb un "os vacío la escopeta de caza en el estómago".Intolerable, de vergonya, ridícul..., se m'acaben les paraules.

Independentment de la denúncia presentada pels Honorables Puig i Marzá davant la Direcció General de Policia de la Comunitat Valenciana per investigar els fets, jo, com a ciutadà d'aquest territori, demane una condemna ferma, contundent i conjunta de totes les forces polítiques del nostre País. Serà possible? Demostrem que per damunt de la política està el seny i el sentit comú, la unitat i la força.

Hem aguantat molt i ja estem cansats. Fets com aquests no es poden tolerar, són lamentables i vergonyosos. Cal prendre seriosament les amenaces perquè evidencien la intencionalitat de causar un dany, i això abans, ara i sempre ha estat, és i ha de seguir sent intolerable, per damunt de tot estan les persones que hem triat en democràcia, i han de poder anar pel món amb la cara ben alta.

Estem malament

 S'acosta l'estiu i ja se sap, a "l'estiu, tot lo món viu". En arribar l'estiu, per allò de la calor i les vacances, sembla que ens movem més del normal, estem més desficiosos i volem que pels nostres desplaçaments, sobretot pels més curts, en cas de triar com a mitjà el transport públic, aquest siga ràpid, còmode, segur i eficient.

I parlant de desplaçaments curts, i en transport públic, efectuat a indrets de la costa, les platges o a València capital, al nostre poble cal parlar de Tren, Tram i Autobús, i ací, rau el continu patiment.

Ja se sap que algun dia, no en agost com se'ns havia venut darrerament com a data quasi segura, el tercer carril o fil ferroviari farà que l'alta velocitat o tal vegada mitjana, arribe a Castelló, i mentrestant els problemes de desplaçament, el servei de rodalies, la línia 6, els 73 quilòmetres que separen Castelló de València, cada vegada semblen estar més lluny i des de fa ja uns mesos i la cosa va per a llarg, les molèsties de l'obra s'han traslladat al servei de rodalies i desplaçar-se a València aquest estiu que ja s'apunta serà un calvari, per temps i per vehicle, doncs segons l'hora del viatge aquest es farà en tren o amb autobús com està ocorrent fins ara, amb uns retards que de manera aleatòria poden "tocar-te" en sort, sense garantir-se en cap cas, el possible enllaç amb altres trens en arribar al teu destí.

Viatjar amb la RENFE rodalies a València serà sinònim d'aventura, perquè no sabràs fins al darrer moment si la companyia et trasllada amb tren o amb autobús i si eixiràs i arribaràs a l'hora prevista. Estem malament i així sembla seguirem estant tot l'estiu.

I l'altre desplaçament massiu dels castellonencs en arribar el temps de la calor és, naturalment a les platges del litoral: El Pinar, Gurugú o Serradal. Des que va ser inaugurat el TRAM amb arribada al Grau, el desembre del 2014, va produir-se una desconnexió de la ciutat amb les platges que va fer-se evident l'estiu passat, el del 2015, amb el consegüent malestar dels usuaris en haver de fer un transbordament i emprar dos vehicles per recórrer poc més de 6 quilòmetres, circumstància "sense cap ni peus", però totalment necessària perquè era i és del tot inviable que el Tram vaja molt més enllà d'on ara arriba, entre altres raons per la poca capacitat de les bateries del vehicle en haver de funcionar sense catenària.

Així que, en aquest cas, tampoc per desplaçar-nos a les platges en transport públic es presenta de cara a les setmanes vinents de manera fàcil, còmoda i eficient, i si l'estiu passat ja vam estar malament, amb més d'un 92% d'usuaris que demanàvem la possibilitat d'arribar a la platja de manera "directa", sense "transbords ni llançadores", aquest estiu seguirem estant igual de malament, doncs la solució no sembla fàcil ni ràpida.

Definitivament hui, juny del 2016, la mobilitat en xarxa pública, en l'àrea metropolitana de Castelló, està més que malament, amb trens amb retard i amb molèsties diverses pels usuaris, amb pobles costaners del nord sense servei de rodalies, amb un TRAM que ha suposat una nova barrera arquitectònica a la ciutat, amb un servei d'accés a les platges més que deficient i amb poques expectatives de millora de cara al futur pròxim.

Estem malament i, el que és pitjor, no anem bé. Si els nostres governants municipals no van una mica més enllà, si no són més valents, de segur que no ens donaran bones notícies, però encara no està tot perdut. Amb esforços, voluntat i ganes ens en sortirem i sinó seguirem patint, estem acostumats…

Microurbanisme

 Fa només unes setmanes, quatre o cinc, ja va sonar i molt la paraula microurbanisme al nostre Ajuntament, l'alcaldessa Marco, el Vicealcalde Nomdedeu i el regidor Simó, van deixar clar al parlar del tractament urbanístic de la zona de Mestrets que, aquest, seria fruit d'un procés participatiu amb els veïns i veïnes, per aconseguir amb la seua implicació una millora de la vida quotidiana de la zona, mitjançant propostes d'actuació que ajustades a la llei, permeten millorar els diferents serveis a la zona on ja hi ha habitatges, fent un urbanisme per a les persones i pensant en les necessitats dels ciutadans que, a més a més poden "dir la seua".

Ara, hui, torna a ser present el concepte microurbanisme quan, en una zona densament edificada com és la plaça de la Pau, es busca la col·laboració entre l'ajuntament i el Col·legi d'Arquitectes de la ciutat per trobar un conjunt d'idees com a mecanisme per renovar aquesta zona tan emblemàtica de la ciutat, amb accions de microurbanisme, que desemboquen en una remodelació de la plaça , amb noves solucions arquitectòniques que la facen més urbana.

I sembla que aquesta nova urbanització de la plaça, passa obligatòriament per,d'una banda, "despejarla" d'elements i d'altra d'habilitar els lavabos públics i el quiosc.

Jo em pregunte, si el quiosc no s'ha de tocar i els lavabos públics s'han de fer accessibles a tothom, que s'haurà de fer per "despejarla"? No sóc arquitecte, tampoc dissenyador urbà, però crec que l'estàtua i el panel de ceràmica que recorden ara que allí estava una eixida de la Vila envers les terres agrícoles del sud, i que per aquell indret va circular la nostra estimada "Panderola", són elements que no haurien de desaparéixer de la plaça.

Aleshores que llevarem? En el seu dia ja va eliminar-se el quiosc i va ser substituït per una font que també va ser traslladada al cap de pocs anys per tornar a recuperar de bell nou el quiosc, font que hui trobem al costat de l'estadi municipal de Castàlia. Només se m'acut que l'actuació pot modificar el paviment, l'accés, el jardí elevat o els banquets tradicionals de fusta que encara "aguanten" el pas dels anys..

Tot i que la proposta llançada des de l'ajuntament de recòrrer a concursos d'idees per renovar algunes zones de la ciutat, pot resultar del tot interessant, no crec siga un encert començar, justament, per remodelar la plaça de la Pau. Si veig necessària una actuació per a reobrir els lavabos públics, fan falta, però d'ací a haver de "despejar" la plaça, crec hi ha tot un món.

I si l'ajuntament vol una col·laboració amb el col·legi d'arquitectes o a l'inrevés, que no ho tinc clar, que pense que hi ha moltes altres zones a la ciutat que estan demanant "a crits" unes actuacions de modernització, com per exemple el passatge lateral del mercat central, el passatge entre Hernan Cortés i plaça de la Pau, el passatge EACC, la integració entre la plaça de bous i el parc de Ribalta, el carrer Escalante... seguim? La plaça de la Constitució o el passatge de Ferran el Catòlic, amb la particularitat que tots aquests espais citats, ja tenen diferents propostes "triades" en diferents concursos de participació ciutadana, microurbanisme en estat pur, pel disseny de la nostra ciutat, amb plantejaments encertats per recuperar i dinamitzar per l'ús públic llocs degradats, desatesos, oblidats i poc valorats. Podeu veure tot el que dic punxant sobre l'enllaç: RACONS PÚBLICS DE CASTELLÓ

De manera que accions de microurbanisme, restauració i dotacions que falten a la ciutat, si, però canviar pe canviar, no. Cal aprofitar el molt que en aspectes urbanístics hi ha planificat però no realitzat i deixar-nos de noves propostes, de buscar noves idees, primer cal fer realitat les ja existents, sinó totes, les millors i menys costoses, després ja vindran les altres...