Danzón: beguda refrescant.

És evident que per allò de la calor, els gelats comparteixen el protagonisme estiuenc amb les begudes refrescants. I de la mateixa manera que cada temporada els gelaters ens sorprenen amb nous productes de sabors sofisticats, també si ens detenim davant les prestatgeries de les begudes refrescants de qualsevol tenda, super o gran superfície, els nostres ulls faran papallones tractant d'abastar la gran quantitat de pots i ampolles de diferents marques, colors i sabors que el comerç fica al nostre abast.

A les més tradicionals i conegudes, majoritàriament d'origen i patent internacional, per efecte del bombardeig propagandístic en tot tipus de mitjans, cas de la més que coneguda Coca-Cola, Pepsi, Fanta, Trina, Aquarius, Gatorade, Sprite, Schweppes, o Red Bull, tracten d'obrir-se pas, amb més o menys fortuna, d'altres com Sunny, Aquarel, Minute maid o Lemonaid+ que fins i tot s'anuncien com "més saludables".

I és que segons una recent publicació els espanyols consumim més de 2.000 milions de litres a l'any d'aquests refrescos amb unes despeses superiors als 1.600 milions d'euros, o el que ve a ser el mateix, 46 litres per persona i 35 euros per any, la majoria, ara, als mesos de l'estiu.

I malgrat que el consum no ha parat de créixer, l'evolució de marques i fabricants ha anat disminuint. No fa encara massa anys, 60 o 70 a tot estirar, eren moltes les empreses familiars que en múltiples localitats elaboraven a més a més de llimonades i sifons, també refrescos, tot i que aquests, van nàixer a les farmàcies i com a medicina, i va ser després quan alguns particulars van llançar-se a la seua fabricació.

I així i de la mà d'una fàbrica de llimonades i sifons, "Rosa Noviembre", arriba a Castelló a la segona meitat de la dècada dels 40 del segle passat, la beguda refrescant més important del moment: Danzón.

Un producte registrat per Enrique Ribas, "un llimonero" de l'Hospitalet del Llobregat que, enviava "el preparat" i la fórmula als empresaris de les diferents zones geogràfiques, perquè aquests, amb 40 grams de xarop per ampolla pogueren fabricar el refresc i, a partir de 1950, facilitar "l'extracte" amb sabors a llimona, cirera, taronja, pinya i préssec, i inicialment també es feia amb sabor a menta, en ampolles de litre i mig, per fabricar després de l'addició dels productes corresponents, 100 caixons de 24 ampolletes de refresc i que, suposaven pel fabricant de Castelló unes despeses de 975 pessetes.

Resulta molt curiós si mirem l'hemeroteca del diari Mediterraneo de l'estiu de 1948, com trobarem xicotets anuncis de l'empresa Rosa Noviembre, fabricant a Castelló del refresc Danzon, convidant a tastar-lo, anuncis que no arriben a ser tan espectaculars com els apareguts en diaris de la mateixa època i de tirada més important, com és el cas de La Vanguàrdia, on se'l qualifica de "refresco delicioso y agradable por su aroma y sabroso paladar".

Fins i tot Luis Romero Pérez el boxejador més important el País als inicis dels 50, es prestà per "anunciar" en reclams publicitaris. ,de la mateixa manera que en l'actualitat ho fan cantants o futbolistes, els reclams publicitaris, que aquella era la seua beguda predilecta abans de pujar al ring.

No vaig tastar-lo mai, tal vegada el Danzón desapareguera abans que jo tinguera possibilitat de provar-lo. Tot i això recorde altres productes que també després d'un èxit efímer, o bé van desaparèixer del mercat, i ara només perviuen a la memòria, o bé, la seua, és una de distribuciô testimonial, cas de la sarsaparrella, "la sarsa", feta amb extracte de l'arrel de la planta "smirla aspera" afegint-li mel, sucre i aigua carbonatada.

Hem de passar la calor com es puga, hidratar-nos és bàsic. Els gelats i les begudes fredes són les temptacions i malgrat que cal deixar per a ocasions puntuals les orxates, els gelats, els granissats i les les begudes ensucrades, hui no he pogut resistir-me i entre “traguet i traguet” d’un refresc modern, bio, que es  defineix com d’aigua i llimona i una fulleta de menta, el passat es  torna a fer present.

Revetlla d'agost.

 Han estat i són moltes les col·lectivitats, associacions, grups de veïns, barris o urbanitzacions que, aprofitant la bonança estiuenca i la festivitat de l'Assumpció de la Verge, anit i de segur que també aquesta propera, s'han reunit i es reuniran per celebrar la principal de les revetlles estiuenques, la de la Mare de Déu d'Agost, Sant Roc i també el gos.

I és que a Castelló sempre hem estat aficionats a l'assistència massiva a les revetlles i festes d'estiu, fent-se molt popular als inicis del segle passat, ja abans de la guerra, el popular "mos quedem" al pinar del Grau en aquests dies, on famílies senceres compartien menjar, beure, músiques, cançons i improvisats balls.

Va ser tot just després de la guerra quan va ficar-se de moda a l'antiga Pèrgola del Ribalta, gràcies a la iniciativa de la "Junta Central de Festejos" de les recents creades festes de la Magdalena, tant entre veïns com forasters, l'assistència massiva a les revetlles estiuenques, ja que era la Pèrgola el lloc idoni on es podia ballar amb les músiques de moda, escoltar música o conversar amb les amistats a la fresca.

"La Junta Central de Festejos" amb la recaptació de les entrades i la reserva de les tauletes aconseguia augmentar els minsos ingressos que l'ajuntament aportava per les festes. De manera que calia afinar l'enginy per a fer populars aquells balls mitjançant rifes i altres actes que, a la fi, deixaren uns bons beneficis.

Era en aquell temps una autèntica llegenda un valencià de Cofrents, nascut el 1863, de nom Antonio Martínez, funambulista de la corda fluixa conegut popularment com a "Milà el del globus", recordat perquè el final de les seues acrobàcies sempre eren una pujada en globus i acompanyat, en múltiples ocasions amb un animal viu.

 

Va ser tant gran la seua fama que fins i tot se li atribuien fets i gestes que ell mai va arribar a fer, com és el cas d'un viatge en globus de Castelló a València i que va donar peu a una cançó molt coneguda i per tota la joventut taral·lejada i que en part deia més o menys així: "Cuando Milà a Valencia marchó con gran pesar de todos se despidió, y su papa le dijo al partir el simpático Milà pronto va a venir".

Aprofitant allò que ara diríem "el tirón" de Milà, a la Pèrgola i tal dia com avui, es celebrava la revetlla del "pato Milà" amb atraccions, concursos i sortejos on, el més esperat era, sens dubte, "el vol del pato", quan un ànec de cartó era enlairat en un fràgil globus de paper i, els assistents més agosarats, el perseguien per l'aeri trajecte per sobre de carrers, cases, alqueries o masos, segons bufara el vent, fins que algun afortunat l'agafava i retornant a la Pèrgola, en rebia un de viu, de carn i ossos, com a premi.

Aquells que no tenien tanta sort o fortuna sempre podien optar a altres substanciosos premis com ampolles de sidra, melons o fins i tot el que és necessari per a elaborar una paella completa, anunciat com a "paellón familiar".

Van ser pràcticament tres dècades, els 40, 50 i 60 del segle passat i que ara, 50 anys després, d'una altra forma però amb el mateix esperit, en arribar "l'Agost, sant Roc i el gos" tornen a reviure..., per molts anys que tots puguem veure-ho.

Un ventall de propostes.

Arribem a mitjan Agost, mes turístic per excel·lència, setmanes en què les ciutats -com més grans més-, es queden buides, i els pobles costaners amb platges més o menys condicionades veuen augmentar el nombre de visitants, a la vegada que els de l'interior, aquells pobles i poblets que durant la resta de l'any estan sota mínims, tornen a reviure i a omplir de rialles els seus costeruts carrers i les converses a peu de plaça recorden temps passats.

Ací, a Castelló, a la nostra província aquest fenomen és més que evident. Dels 135 pobles i alguna gran ciutat que conformen l'hàbitat del nostre territori, la pràctica totalitat, inclosa la capital, aprofiten l'agost i dins d'aquest mes la setmana que inclou el dia 15, per celebrar les seues manifestacions festives, en molts casos les més multitudinàries del cicle anual.

 

Per això, tot un ventall de propostes s'ofereixen, en legal competitivitat, a veïns i forasters, amb la finalitat d'atraure, mantenir i retenir el màxim nombre de visitants, ja siguen amb carácter esporàdic, o millor encara compartint uns dies, setmanes o tot el mes.

I és que la festa de l'Assumpció de la Verge, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc que l'acompanya, malgrat la forta davallada religiosa que s'està patint en els darrers anys, encara manté i amb força l'esperit de festa, amb dies de retrobament, de compartir, de canvi d'hàbits en pobles com Benlloch, Catí, Costur, Portell, Rossell, Salzadella, Traiguera, Xilxes, Vilafranca, Vallibona o Sucaina, per no parlar de la ciutat emmurallada de Morella, que aquest agost viurà el 54 sexenni, la festa amb origen allà pel segle XVII i que cada sis anys celebra en honor de la Verge de la Vallivana.

I aquestes manifestacions festivo-religioses no són els únic pols d'atracció que se'ns ofereixen en aquests dies. Només cal passar una estoneta per les oficines de turisme provincial i comprovar com moltes altres manifestacions culturals i sobretot turístiques es posen al nostre abast, cas de la més important exposició d'art sacre, "la llum de la memòria" que vol ser un revulsiu cultural en pobles com Caudiel o Jérica, el festival de música reggae Rototom Sunsplash de Benicàssim, un dels millors de tota Europa, posant a veterans i ídols de la música reggae al costat de la nova generació del panorama musical considerat com una gran festa del gènere i la cultura reggae.

I és que com diu al web de la diputació en el seu apartat Agenda turística les ciutats i pobles de Castelló presenten al llarg d'aquesta setmana d'agost nombrosos actes, trobades i celebracions que combinen la tradició i els costums constituint una atractiva oferta de lleure participatiu i enriquidor, per a tot tipus de públic, que paga la pena descobrir.

Castelló és durant tot l'any però sobretot ara a l'estiu natura verge, mar, muntanya, gastronomia i molt més, principalment als pobles menuts que és on més es nota allò de "forasters vindran que benvinguts siguen".

"A l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment"

Així diu la dita popular i hui és un bon moment per recordar-ho, ja que s'estan complint totes les previsions i estem, en aquests primers dies d'agost, sofrint i suportant allò que els meteoròlegs anomenen "onada de calor", dies de calor i xafogor intensos, com a conseqüència de l'arribada a les nostres terres d'una massa d'aire molt càlid d'orige africà i si hem de fer cas a aquelles previsions, el fort de l’onada sembla que encara no ha arribat.

Tots ho hem experimentat ja, tampoc ací, a les nostres terres, dormir aquesta passada nit ha estat gens fàcil, i l’insomni ha aparegut en més d’una casa i més de dues. Serà el canvi climàtic el culpable?, serà la contaminació ambiental?, serà culpa dels incendis que ternquen l’equilibri als nostres boscos?... No es tracta de tirar culpes a ningú ni de lamentar-se, simplement de constatar una crua realitat d’aquets inicis d’agost.

Però no hi ha mal que cent anys dure i aquesta situació, malgrat la seua pesadesa i incomoditat, és la ideal per assaborir i gaudir d'un bon gelat, postres refrescants que agraden tant als menuts com als grans, i que havent estat en un temps no tan llunyà el seu consum prou restringit per la dificultat d'elaboració, en l'actualitat són les llepolies més consumides a l'estiu, estant les seues múltiples i inimaginables varietats a l'abast de tothom.

No fa gaire anys, si les "cases de neu" no aportaven aquella, ni tan sols els rics, les persones adinerades, podien gaudir del plaer de refrescar la gola; tot i que és conegut des de molt antic, si no hi havia "gel", no hi podia haver "gelats".

I tot i que ara podem trobar gelats i gelateries obertes tot l'any, és quan arriba el temps de la calor quan el gelat ix al carrer i pren tot el protagonisme desplaçant qualsevol altre tipus de menjar calent, per bo i abellidor que aquell siga.

De llet merengada, de xocolata, de torró, tots coneixem i aprenem a diferenciar des de ben menuts els sabors que, a força de tast, considerem tradicionals, però tots els anys, totes les temporades, els gelaters professionals i, de vegades també experimentant a casa, creen, creem nous sabors, noves textures.

Així, aquest any, i com tinc una bona amiga a qui li agrada experimentar, he de dir-vos que ja he gaudit del "gelat casolà d'herba-sana", semblant al de la menta, però amb "un toc" diferent, més suau..., i si us sembla estrany, més encara us semblaran les darreres propostes més professionals que podem trobar al nostre abast, cas del gelat de bacon caramel·litzat, de pop, d'espaguetis i formatge, d'all o de regalèssia, i és que, com dic al títol, a l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment, però a l'estiu si està gelat, qualsevol aliment pot ser extraordinari per rar i estrany que d'entrada puga semblar-nos.

En els estius de la meua infantesa els reis eren els gelats de pal, "els polos", ximples, naturals, de gel, amb gust de llimona, taronja o d'orxata, considerats quasi sempre com un premi per a després d'haver dinat o sopat menjars d'estiu, que no eren altra cosa que els mateixos plats que a l'hivern, però ara deixats refredar una vegada escudellats.

La litúrgia màgica del gelat de l'estiu ha tornat hui, un dels dies més calorosos de l'any a la meua memòria, i, ara, amb el vostre permís, com sembla que encara no és hora de gelat i com la calor ja apreta, vaig a fer-me ”un refresquet” i remullar el garganxó...