Si, heu llegit be, no m’he tornat
boig, ni enganyat de dia. Ja sé que les eleccions al Parlament Europeu són el
proper diumenge, ja s’encarreguen els mitjans de comunicació i les xarxes
socials de recordar-m’ho a totes hores, però jo no vull parlar d’aquelles
eleccions, si més no vull parlar d’unes altres, molt més properes, el sufragi
que haurà de triar, que elegirà el Rector de la universitat castellonenca, el
rector de la Universitat Jaume I i de retruc els membres del claustre.
El rector és la màxima autoritat
acadèmica de la Universitat i la representa sent elegit per la comunitat
universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal, lliure i secret,
i demà, dimarts 20 de maig, el rector actual, el catedràtic d’òptica del
departament de física, Vicent Climent que va rebre fa quatre anys una
universitat en “números rojos” i mitjançant una fèrria contenció econòmica ha
portat a la institució fins al superavit, es presenta per afrontar la seua
segona i darrera legislatura.
Cal recordar que des del 1991 data
de la creació de la universitat han estat quatre les persones que han ocupat el
càrrec abans que Climent, Francesc Michavila, Celestino Suarez, Fernando Romero
i Francisco Toledo i tots ells recolzats per un claustre, cada vegada més
nombrós i que en aquest 2014 estarà format per una vuitantena de companys.
Com a professor associat a temps
parcial de la universitat he rebut la invitació a participar en el procés per
part de Climent, a la vegada que, explicant-me el seu programa electoral m’ha
demanat el seu vot, doncs com ell mateixa diu, “encara que només hi ha una
candidatura al Rectorat, vull demanar-te el teu vot perquè entenc que un rector
amb un suport ampli té més força i més legitimitat quan ha d'enfrontar-se als agents
externs per a reivindicar allò que es considera just”.
Conec a Vicent des de fa anys,
quan érem joves, molt abans de ser professor de la universitat i sempre m’ha
semblat una persona honesta, equilibrada i que estima tot allò que és seu, i
entre aquelles coses el seu Castelló, la seua llengua el valencià i la seua
gent.
Per això la seua candidatura el
PUC, Projecte Universitari Convergent, em mereix bastant confiança tot i que
també a les altres llistes, la de la PIA, Projecte Independent Alternatiu la
del TEPV així com alguns dels candidats que es presenten per formar part del
claustre a títol personal, tampoc em desagraden...
De manera que en aquesta “jornada
de reflexió” jo, com un més del miler de professors que conformem la plantilla,
pense a qui donar el meu vot per aconseguir el millor per la Universitat i de
retruc per a Castelló, i a hores d'ara, amics ja ho tinc decidit, gràcies a un sistema de llistes obertes que garantix pluralitat. Espere que la
meua siga una elecció encertada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada