Va començar dijous passat i
romandrà oberta fins el proper 31 dins el cicle “Imaginària. Fotografia a la
primavera”, que en aquest 2014 arriba a la seua onzena edició. El passat
dilluns vaig topar-me amb ella, es tracta d'una de les 14 exposicions que
conformen el cicle, concretament la instal·lació “Bosque Etéreo” del fotògraf
alcoià Kaiko, kaikofotograf
que ocupa l'espai físic d'un dels laterals de l'Àgora del campus de la UJI.
És aquesta una exposició que, ha
estat dissenyada per a donar a conèixer la riquesa dels nostres boscos, a la
vegada que conscienciar els visitants sobre els seus problemes de
sostenibilitat, objectiu aquest principal del projecte que va nàixer el 2006
“100 bosques” boscos
L'exposició amb fotografies
impreses amb llenç sobre fusta i altres en seda semitransparent de gran format,
ens convida a submergir-nos en l'interior des boscos i va acompanyada d'una
activitat didàctica mitjançant la qual, s'anima a l'estudiantat de la
universitat principalment, i a tots aquells visitants que vulguen llançar-se, a
interactuar amb l'exposició, a una reflexió personal, escrivint, amb unes
poques frases, el que és per ells i elles el seu bosc ideal.
El cicle Imaginària fotosprimavera
organitzat per la UJI i sota el patrocini de l'Aula Dávalos Fletcher de la
Cultura, l'Ajuntament i CulturArst, va nàixer, fa d'açò ja 10 anys, amb
l'objectiu de promocionar la fotografia donant-li un espai destacat dins la programació
cultural de Castelló, mostrant a fotògrafs consagrats i, a la vegada, donant
l'oportunitat a altres menys coneguts, mitjançant propostes de qualitat; de
manera que en aquesta 11ena edició se'ns oferixen més d'una trentena
d'exposicions, microtallers, conferències, classes magistrals i projeccions
fotogràfiques o cinematogràfiques arreu de tota la província des de Vistabella
i Culla fins Vinaròs i Benicarló, passant per Morella, Segorbe o Castelló.
També a la Llotja del Cànem, Seu
de la Ciutat de l’UJI, podem gaudir fins al 21 de juny d'un altra proposta, jo
gosaria dir que complementària, l’exposició d'un altre jove fotògraf, en aquest
cas castellonenc, Julián Barón, que porta el suggerent títol de Tauromaquia, una proposta que té la intenció de resignificar les imatges
existents, de veure més enllà del que ens es quotidià, reflexionant sobre
l'espectacle del nostre temps en què estem immiscits, simulació del simulacre,
i que també ahir vaig visitar.
Són 31
fotografies i un audiovisual que amb un element d'unió, -tot passa dins la
plaça de bous-, però res té a veure amb un espectacle taurí, ens transporta a
situacions policials del món actual. Una exposició diferent, on l'estat amb la
seua funció policial ho comprèn tot, vigila, assegura i controla, reduint la
ciutadania a la condició de públic.
Dues exposicions
per presentar unes realitats manifestes en un espill social, en una crítica, en
una exageració de la realitat, delícia per un públic exigent i rebel. En
veure-les he tingut la sensació de trobar-me en un altra dimensió, emoció amb
subtilesa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada