Així comença una
cançò infantil que apreniem en castellà fa un bon grapat d'anys quan cantar en
valencià estava mal vist, i no només cantar també parlar, expressar-se en la
que per molts era la nostra llengua materna, era ximple, de poble, de poca
cultura...
Que llueva, que llueva,
la Virgen de la Cueva,
los pajaritos cantan,
las nubes se levantan.
¡Que sí, que no!,
¡que caiga un chaparrón!
la Virgen de la Cueva,
los pajaritos cantan,
las nubes se levantan.
¡Que sí, que no!,
¡que caiga un chaparrón!
Que rompa los cristales
de la estación !!!
En Altura, tal
vegada per allò de la “Verge de la Cova Santa” es conta que el 1726, quan al
dia següent d'haver tret en processó a la Mare de Déu, un 27 de febrer, va
ploure i nevar, no van parar de cantar la cançò que encapçala aquest post.
A Castelló estem
sofrint la sequera més intensa del darrer segle, la qual cosa com he llegit a
un diari local, ha donat peu a que el Bisbe demane a la societat que faça
oracions per que ploga i que els capellans a les misses del diumenge demanen
per l'aigua. Sembla que les diferents rogatives ja no són prou o que, els
pelegrins que les realitzen ho demanen sense massa fe.
Sembla que el
nostre Bisbe confie més en les oracions que en la taula de treball que puga
crear-se a Madrid per activar mesures de recolzament al camp castellonenc,
convvidant a tots a ressar a Déu amb confiança per aconseguir el do de la
pluja, tant necessària.
Les dades són
alarmants, entre unes coses i altres, la greu sequera ha produït a les nostres
comarques una pèrdua estimada superior als 70 milions d'euros, en els cítrics,
pastures, cereals o olivar.
Senyor, Senyor
per a quan una pertorbació mediterrània, una llevantada? Vinga, Tira'ns una maneta i fes que ploga, t'ho demana fins i tot el Bisbe !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada