La ciutat

La ciutat

dimecres, 21 de maig del 2014

Que llueva, que llueva...



Així comença una cançò infantil que apreniem en castellà fa un bon grapat d'anys quan cantar en valencià estava mal vist, i no només cantar també parlar, expressar-se en la que per molts era la nostra llengua materna, era ximple, de poble, de poca cultura...

Que llueva, que llueva,
la Virgen de la Cueva,
los pajaritos cantan,
las nubes se levantan.
¡Que sí, que no!,
¡que caiga un chaparrón!
Que rompa los cristales
de la estación !!!

En totes les èpoques i civilitzacions, les pluges sempre s'han rebut com una benedicció del cel, de manera que si aquesta, la pluja, “no cau”, en moltes civilitzacions es considera “un càstic” i s'asocia amb malalties, desgràcies i morts; per aìxò, l'arribada de la pluja es rebuda amb cants i balls i el seu retard provoca alarma. Pot convocar-se de mil maneres, algunes prou sinestres, fins i tot, ho hem vist a les pel·lícules, amb sacrificis humans.
En Altura, tal vegada per allò de la “Verge de la Cova Santa” es conta que el 1726, quan al dia següent d'haver tret en processó a la Mare de Déu, un 27 de febrer, va ploure i nevar, no van parar de cantar la cançò que encapçala aquest post.

A Castelló estem sofrint la sequera més intensa del darrer segle, la qual cosa com he llegit a un diari local, ha donat peu a que el Bisbe demane a la societat que faça oracions per que ploga i que els capellans a les misses del diumenge demanen per l'aigua. Sembla que les diferents rogatives ja no són prou o que, els pelegrins que les realitzen ho demanen sense massa fe.

Sembla que el nostre Bisbe confie més en les oracions que en la taula de treball que puga crear-se a Madrid per activar mesures de recolzament al camp castellonenc, convvidant a tots a ressar a Déu amb confiança per aconseguir el do de la pluja, tant necessària.

Les dades són alarmants, entre unes coses i altres, la greu sequera ha produït a les nostres comarques una pèrdua estimada superior als 70 milions d'euros, en els cítrics, pastures, cereals o olivar.

Senyor, Senyor per a quan una pertorbació mediterrània, una llevantada? Vinga, Tira'ns una maneta i fes que ploga, t'ho demana fins i tot el Bisbe !!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada