Així diu l'ex-libris del
considerat per alguns el poeta màxim de Castelló, idealitzat i admirat a la
vegada que el gran oblidat, Bernat Artola i Tomàs, que hui, porte al record, al
acomplir-se 50 anys del seu traspàs.
És veritat que la ciutat el té com
a fill predilecte, com a un dels seus fills il·lustres, però pense que encara
no s'ha honorat la seua figura com ell es mereixia, Artola, sens dubte, va ser
qui, durant la primera meitat del segle XX, millor va cantar el seu poble, amb
més puresa i més intuïció.
I si l'obra de “Don Bernardo” com
fou conegut als cercles culturals de l'època en la seua vessant més culta
resulta interessant, realment on destaca i encerta de ple, és en el registre de
la literatura popular, incorporant elements de la tradició i de la producció
oral, refranys, dites, cançons populars, de festa...
Nascut al cèntric carrer dels
Cavallers i molt relacionat amb la generació cultural castellonenca de la
preguerra, Lluís Revest, Soler i Godes, Sos Baynat, Salvador Guinot..., va
implicar-se cada vegada més en la vida social de la ciutat i, acabada la
guerra, als anys 40, va passar uns anys a la ciutat i participar en
l'organització d'esdeveniments de caràcter festiu, com serà l'establiment de
les festes de la Magdalena, que començaven a adquirir la fesomia i el caràcter
actual, tot i que buscant horitzons més oberts, el 1952 es trasllada a Madrid
on, la vesprada del 8 de maig de 1958, tot just hui fa 56 anys, mor a causa
d'una afecció cardíaca. Fou soterrat a la seua amada terra de Castelló a qui
tant va cantar així com a l'aigua, l'aire, el foc, l'home, la vida...
La seua figura encara ara, o jo
gosaria dir, més encara ara, se'ns apareix com la d'un home conscient del que
era, de cap a peus valencià que estimava allò que era d'ell i de tot Castelló,
la seua llengua, els seus costums, les seues tradicions, per això, ara, en
aquest segle XXI, ens sentim orgullosos del poeta i cridem ben fort que Bernat
Artola és nostre. Les seues despulles descansen entre nosaltres i la seua veu
es deixa sentir tots els anys en el Pregó: “.. ja el dia és arribat, de la
nostra Magdalena”.
I si ve està que, el 24 de febrer
de 1983 el Plenari Municipal acorda nomenar-lo fill predilecte, que amb motiu
del centenari del seu naixement, el desembre del 2004, organitzat per
l'ajuntament i el Consell Valencià de Cultura, es celebrara al Teatre Principal
de Castelló un reconeixement al poeta castellonenc, i que també en 2008 en
acomplir-se els 50 anys del seu traspàs, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i
l'Ajuntament editaren un doble CD amb poemes d'Artola musicats per Artur
Àlvarez i recitats per poetes de la Plana, i que el febrer del 2010 en memòria
de Bernat i en agraïment per les seues obres es celebrara un homenatge a les
famílies dels escriptors de la ciutat, però mancava alguna cosa.... que la seua
obra completa estiguera l'abast de tothom,i aquesta té lloc hui mateix al marc
de la Fira del Llibre de Castelló, el professor Messeguer presenta el volum quart
de les obres completes, que ell mateix coordina com a editor.
Bernat Artola i Tomàs,
castellonenc vitalista, sensible, lúdic i mediterrani, escriptor de la terra,
de qui si voleu saber-ne més us deixe uns enllaços molt interessants biografia poesia al que hui he volgut dedicar-li el més emotiu dels meus homenatges...
La terra de ma terra
és pols del meu camí
que a mon dolor s'aferra
i mai no fuig de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada