A Babilònia la principal figura
entre les divinitats femenines era Ishtar, la gran deessa mare, considerada com
un ser diví creador de l'univers i que garantia la fecunditat de la terra.
Predecessora de Astarté, Afrodita en les cultures Fenícia i Grega i de la Venus
romana.

La tradició assenyala la data de
1366 com l'inici del culte a la imatge de Santa Maria del Lledó, quan va ser
trobada per Perot de Granyana, però va ser el notari Llorens de Clavell qui al
segle XVII va fixar els elements extraordinaris que envolten la Santa Troballa.
El document més antic que parla
del culte a la Mare de Déu del Lledó és de 1375, i el de l'existència de
l'ermita, en clara advocació mariana, del temps de la conquesta i repoblació,
anterior a la troballa.
La imatge “de la Lledonera”,
apareguda a les terres confrontades a la vella ermita medieval, singularitzarà
el lloc del cult sagrat uns anys després. És el 1404, quan hi ha constància
que Pere Pujol, prior de la cartoixa de Vall de Crist intenta prendre possessió
de l'ermita castellonenca reben una forta oposició per part dels Jurats de la
Vila que es neguen a deixar l'administració de l'indret.
La Sagrada imatge trobada per
Perot i venerada pel poble de Castelló, està realitzada en alabastre blanc, té
uns 7 centímetres d'alçaria amb el cap mutilat a la part esquerra, presentant
gran nombre de signes gravats al llarg de tota la figura relacionats o be amb
el culte a la deessa mare o complements com vestidures i joies...
Comparant-les amb altres imatges
trobades, s'hi sembla molt a aquelles que han aparegut al llarg dels anys a la
franja del Tigris fins Mesopotàmia Central, a Àsia occidental, per la posició
de braços creuats i mans amb polsera, tot i que els historiadors més estudiosos
de la imatge no es fiquen d'acord en poder afirmar que representa a la
divinitat Ishtar.
Malgrat tots aquest dubtes que
envolten la imatge de Santa Maria del Lledó, el que si podem afirmar amb orgull
els castellonencs és que, és la més antiga de totes les que en el món són
figuració de la Verge Maria i que, després d'algun segle de tolerància envers
els fenòmens religiosos anomenats pagans, i amb l'orde emanada del Concili de
Trent, de 1545 d'enterrrar totes les imatges considerades heterodoxes, fora del
dogma,per apropar-se a la idolatria, la figura de Lledó va salvar-se
miraculosament...i hui, vora 650 anys després de la troballa, la basílica que
acull la Patrona, és la més visitada per tots els castellonencs i la imatge
orgull per tot Castelló
Del vostre amor un cantar
és tota la nostra història,
Castelló ha begut sa glòria
ací als peus del vostre altar;
és la vostra protecció
de sa grandesa penyora,
de l'amor nostre, Senyora!
Mare de Déu del Lledó.
és tota la nostra història,
Castelló ha begut sa glòria
ací als peus del vostre altar;
és la vostra protecció
de sa grandesa penyora,
de l'amor nostre, Senyora!
Mare de Déu del Lledó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada