Són ja un bon grapat d'anys;
amb aquest 21, que des d'aquell llunyà 1995 es va celebrant al País Valencià,
de la mà d'Acció Cultural, un dels actes més preuats per tots aquells que, siga
a títol individual o col·lectiu, treballen per la defensa de la llengua
valenciana i per la plena normalització de la mateixa a tot el territori, el
Correllengua.
Emmarcat dins dels actes de
commemoració del 9 d'Octubre a Castelló, va inspirar-se en l'anomenada
"Korrika", una cursa reivindicativa que recorre Euskadi a favor de la
llengua basca i que, amb el pas del temps ha anat evolucionat fins a
convertir-se en allò que hui veurem pels carrers del nostre poble, una
celebració festiva plena d'activitats de caràcter lúdic, pedagògic i
reivindicatiu al voltant de "la flama i el manifest" com a elements
cohesionadors.
És més que previsible que
d'ací a pocs minuts, a partir de les 19:30 hores, centenars de castellonencs,
d'ací i de fora, facen el recorregut fins a la plaça major primer i l'estàtua
del Rei en Jaume a la seua avinguda després, per, donant difusió a la cultura
del nostre poble, llegir el manifest i la posterior ofrena-homenatge en la
figura del monarca conqueridor.
Amb aquest Correllengua
juntament amb la resta d'actes celebrats fins ara i, sobretot aquells que
tindran lloc aquest cap de setmana, pilota valenciana, desfilades de bandes de
música i de representants de les tres cultures germanes que van conviure al
nostre poble: jueus, musulmans i cristians, pirotècnia, recreació històrica,
conferències, exposicions, recitals... demostrarem que, Castelló recupera a poc
a poc l'orgull de pertinença al conjunt del País Valencià.
Durant dècades els governs
locals antivalencianistes del PP van tractar de fer desaparéixer tota
referència cap a la diada del 9 d'Octubre que celebra el naixement del nostre
poble, ara és l'hora de fer palesa una realitat intangible, que la ciutat, els
veïns de Castelló, som consumidors actius de cultura de qualitat i estimem i
reafirmem la cultura popular defensant per damunt d'ideologies la nostra
estimada llengua valenciana.
No som a Castelló de
"mocadorà", aquesta tot i ser molt respectable, és una tradició, una
celebració popular de la ciutat de València i pobles del voltant, tradició que
se remunta al segle XVIII, quan els decrets de Nova Planta van prohibir els
actes de celebració pirotècnica recordant l'entrada triomfal del rei Jaume I al
Cap i Casal, i com els confiters, van substituir petards i coets per llepolies,
dolços de massapà...
Tampoc Donís o Dionisio,
festivitat que es celebra el 9 d'Octubre, hi ha molts a les nostres contrades,
és un nom poc usual; tanmateix Donís de París, màrtir apòstol de les Gàl·lies,
patró dels artesans forners i pastissers, va voler-se vincular a partir del
segle XIX com a "Diada dels enamorats", per allò del regal que els
fadrins feien a les seues promeses, embolicant els dolços amb un mocador, peça
que, les dones generalment conservaven any rere any, fent col·lecció de tots
els que la parella els hi havia regalat, des que van començar a festejar.
És cultura popular, però
d'altres llocs del nostre País, cal conéixer però no és necessari adoptar, cada
poble de mantenir la seua identitat reafirmant la seua cultura, això ens
enriqueix com a País, però, realment, allò que ens uneix és ha de seguir fent-ho és una mateixa llengua, aquella que vam heretar del rei Jaume I i que dóna unitat
a tots els actes culturals que des de Vinaròs fins a Oriola, celebrem al
voltant d'aquest 9 d'Octubre.Per molts anys!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada