La fira perdura en el temps,
modificant-se la seua durada primer sempre dins el mes d'Octubre, després i a
partir de les darreries del XVIII, al voltant de l'1 de novembre, festivitat de
Tots Sants, fins al primer terç del segle XX, quan la guerra trenca amb aquesta
tradició.
La fira original establida a
les places Majors i de l'Herba, després en la intersecció dels carrers Colom i
plaça rei en Jaume, tenia dues funcions ben distintes, la primera i principal
la comercial i la segona de divertiment, així podem parlar de fira d'activitats
mercantils i fira d'espargiment.
Acabada la guerra i
recuperada la Pau, la fira torna a la ciutat, tot i que la vessant de
divertiment s'imposa a la comercial, i compradors i venedors deixen pas, en un
nou emplaçament, al passeig de cotxes del parc de Ribalta, a tot un grup
d'atraccions i entreteniments temporals i ambulants.
Així l'original "fer
fira" entés com fer tracte, obtenir una bona compra o venda, a un bon
preu, deixa pas al "fer de fira", costum tradicional en què els
pares, avis o padrins, donaven als menuts, una quantitat en metàl·lic per
comprar-se alguna llepolia, joguina o gaudir d'alguna atracció dels firants.
I d'aquella antiga fira i
dels feriants que feien les delícies dels xiquets i xiquetes de Castelló en
arribar Tots Sants recorde avui amb certa nostàlgia "les barquetes"
de Daniel, el "Tir amb rifle d'aire comprimit" amb fotografia com a
premi de José Vila, la "Tómbola de los jamones" de Vicente Alonso, el
"tiovivo" de Rafael Valle o els "Autos de choque" de
Francisco Garcia, entre altres atraccions i elements que ens incitaven a
gastar-nos ràpidament els diners..
I del parc de Ribalta vam
passar a l'extrem de l'avinguda de la Mar, i d'allí al nou recinte de fires i
mercats, i amb el canvi d'ubicació i any rere any, la fira no s'ha deixat
"d'inventar", les atraccions tradicionals han deixat pas a altres
molt diferents que, fins i tot, en lloc de fer passar una estona agradable,
sembla vulguen ser elements de tortura, que, dit siga de passada, als xiquets
de hui en dia els hi agraden més i més, doncs en algunes ocasions fins i tot et
mullen, et despentinen, t'esglaien, et peguen voltes i voltes...
A la memòria dels
castellonencs encara roman la imatge dels barracons i vetustes atraccions amb
la silueta de "la farola" al capdavant, testimoni del bullici i
l'alegria desbordant que significava l'arribada de la fira en aquests dies
foscos de Tots Sants i Difunts.
Fira de Tots Sants, canvi
d'estació, 40 dies després de l'equinocci de la tardor (22 de setembre), dia de
visita a cementeris i de costum tradicional d'estrenar la roba d'hivern. Com
mostrar-la? On? Clar, a la fira... Eren altres temps quan per Tots Sants, fins
i tot feia fred i es feia realitat aquella dita: " El dia de Tots Sants,
guarda "l'abanico" i trau els guants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada