DOP, IGP i ETG... vins de Castelló.

La política Europea de qualitat reconeix i protegeix les denominacions de determinats productes específics que estan relacionats amb un territori o amb un mètode de producció. Aquest reconeixement es tradueix en els logotips de qualitat que permeten identificar els productes de qualitat diferenciada en la UE i que mitjançant controls específics, garanteixen, a més, la seua autenticitat.

Dos d'ells tenen connotació geogràfica (Denominació d'Origen Protegida o DOP i Indicació Geogràfica Protegida o IGP) i el tercer es relaciona amb mètodes de producció tradicionals (Especialitat Tradicional Garantida o ETG)

Un producte que porte el logotip DOP, ha demostrat que té unes característiques que solament són possibles gràcies a l'entorn natural i a les habilitats dels productors de la zona de producció amb la qual està associat. A diferència de la IGP, per als productes de la DOP s'exigeix que totes les fases del procés de producció de l'aliment es realitzen en la zona en qüestió. Malauradament ni carns, ni embotits, saladures, fruites, hortalisses, llegums, formatges, torrons, dolços, mel o productes de la mar de les nostres terres han assolit encara la categoria de DOP.

Si un producte porta el logotip IGP, és que posseeix una característica específica o una reputació que ho associen a una zona determinada en la qual té lloc, almenys, una etapa del procés de producció. En el cas concret dels vins, trobem al nostre País més de 40 IGP, entre elles la nostra, IGP Vins de Castelló.

La Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana va crear l'any 2002 la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vins de la Terra de Castelló per a aquells vins obtinguts íntegrament de raïms produïts en les zones establides pertanyents a la província de Castelló i es va regular en el 2006, ratificada al BOE a la fi del 2011.

La zona de producció emparada per la IGP Castelló està constituïda per tres comarques vitícoles, Alt Palancia-Alt Mijares, Comarca vitícola Sant Mateu i Comarca vitícola Useres-Vilafamés, amb producció de vins negres, blancs, rosats, vins de licor, vins de raïm sobre madurat, vi espumós de qualitat i vi d'agulla.

Dins de la zona geogràfica el cultiu de la vinya és ancestral com així ho demostren els primers estris ibers trobats en la zona de Les Useres - Vilafamés que testifiquen l'elaboració de vins a Castelló. També al segle II a. de C. la conca del Palància va tindre ja una especial rellevància des del punt de vista vitivinícola a causa de la seua exportació de vi a Roma.

A la fi del segle XIV la vinya ocupava a Castelló la quarta part de les 230 hectàrees de regadiu i més de la meitat de les 1300 de secà. És a mitjan XV quan s'inicia una nova etapa de la viticultura castellonenca en la qual per primera vegada les dues grans zones vitícoles, la vall del Palància i la comarca del Maestrat orienten la producció de vi cap a l'exportació.

L'any 1902 va ser detectada la fil·loxera en la nostra província. En pocs anys la plaga va arrasar els vinyers. En 1.915 dels famosos Murviedro i Carlón no va quedar més que el nom. Van ser necessàries diverses dècades per a recuperar el cultiu del vinyer. Per fi es va aconseguir mitjançant la incorporació varietats recomanades, Tempranillo, Monestrell, Macabeu, etc.

En definitiva, els vins de la IGP Castelló arrepleguen el llegat vitivinícola de les Comarques productores utilitzant en les elaboracions, entre altres, varietats autòctones com el Macabeu i Monestrell. Quant a les varietats blanques, la varietat històricament més representativa és el Macabeu, i els seus vins transmeten la personalitat de la zona on es produeixen.

En l'actualitat, la IGP Vins de Castelló està composta per dotze cellers, situats a Les Useres, a Sogorb, Soneja, Villafames, Cabanes, Assuévar, Benlloch,  Almedijar  i Vall D´Alba. I la gran pregunta: per a quan els nostres vins seran DOP o quan ETG? Temps per venir... futur!!!