Llei de vida...

La nostra societat, la del poble, la del raval, la del carrer, aquella en la que vivim, es fa amb l'aportació de tots aquells que de manera més o menys anònima han viscut al llarg del temps. Tots rebem dels nostres avantpassats i tots deixem als nostres fills, per això quan algú proper o conegut ens deixa, mor, passa al record per sempre.

És llei de vida, nàixer, créixer, reproduir-se i morir, comuna a tots els éssers vius. El que ja no és una llei és la manera en què es desenvolupa a la vida de cadascú, per això, quan de sobte o de manera esperada la vida s'acaba, aquesta frase s'escolta i es diu per tractar de calmar l'angoixa d'allò que està passant enfront dels nostres ulls, la desaparició física del ser estimat, del veí o veïna.

I aquestes paraules m'han vingut a la memòria aquest matí en assabentar-me que Guillermo Breva, el fill de Joaquin Breva "Tapia", espós fidel d'Ana Mut, i pare del nét de "la redona" Guillermo Breva Mut, acabava de tancar els ulls per sempre.

Un home d'edat, treballador, que davant la dura competència dels supermercats i les grans superfícies, ajustant els marges comercials, va saber tirar endavant l'herència dels pares, aquella tendeta oberta al carrer de Sant Roc, nucli del raval, abans de la guerra civil, i donar dia rere dia servei a la gent llauradora del raval.

I amb esforç i entusiasme va saber adaptar-se als nous temps, i als inicials segó, gra i creïlles, van anar afegint-se sucre, arròs, fruites, verdures, conserves i embotits, a la vegada que els seus fills van "aprendre" l'ofici de tender.

"El negociet" donava per viure, sense fer-se rics, però mantenint el tracte familiar amb els i les "clients de tota la vida", al que van anar afegint-se'n de nous, a la vegada que augmentava la llista de productes en venda, cassoles, cantarelles, cistelles, pa...

I així passaven els anys, I va convertir-se en el comerç més antic del barri, i Guillermo Breva fill, va agafar "els ramals"; sense perdre la identitat "la tenda de la redona" va passar a ser una mescla entre ultramarins, supermercat, fruiteria i verduleria, a la vegada que "saba nova" arribava a la tenda, de la mà de María José, esposa del bo de Guillermo, continuadors de la dinastia...

Ara, tot i la tristesa davant l'absència definitiva de Guillermo, ànima de la segona generació del comerç, enfront de la ruptura que suposa el record amuntegat de tota una vida -la història vital de la família-, la continuïtat de "la redona", imprescindible pel nostre Raval, està més que assegurada, doncs els seus fills han aprés bé la lliçó i, els veïns el compromís de l'estima com ho hem fet fins ara.

També al segle XXI, el de la pressa, la societat del Raval de Sant Roc en què vivim, recolzats en el passat, coneixedors del present i esperançats amb un futur, seguim sent éssers socials i afectius i, davant aquesta pèrdua, tornarem a poc a poc a somriure per honorar la seua memòria, és llei de vida. El record per sempre serà el nostre millor homenatge. Descanse en pau "sinyo" Guillermo, pot sentir-se orgullós de tot el que ací ens deixa...