Un lloc amb simbolisme màgic... sigues o no creient.

La nostra és una ciutat amb encant, meravellosa per a viure i visitar, però amb molts indrets desconeguts per molts dels veïns. Malauradament som la ciutat del meninfotisme, però encara hi ha ciutadans que ens esperonem per conéixer i posar en valor la nostra historia, la nostra ciutat, els nostres racons i personatges.

Per això hui, inici per molts d'un llarg pont, d'una escapada per fugir de la ciutat, jo voldria parlar-vos d'un espai poc conegut, un oratori o capella privada, un indret dins un altre edifici, destinat a la pregària i que tot i estar tancat pot visitar-se sense massa dificultats.

Hui voldria parlar-vos de l'oratori o capella privada de l'antiga casa pairal del bisbe Climent convertida després de la mort del prelat ocorreguda el 1781 en col·legi d'orfes ,que a imitació del de Sant Vicent de València va fundar-se en compliment de les previsions i indicacions puntuals del bisbe, sent conscient que crea una casa d'orfes en benefici dels laics però per iniciativa i amb béns eclesiàstics.

Aquest col·legi va acollir inicialment, allà pel 1785, trenta nens i quinze nenes, aconseguint l'aprovació Reial de la seua constitució el 1794 per part del Rei Carles III i restant actiu fins a la desamortització de 1835, que va deixar a la institució a la misèria.

El centre es preocupava del manteniment, instrucció elemental i formació religiosa dels orfes, a més a més de trobar-los feina, doncs els xics eren tutelats per algun artesà, i aprenien l'ofici, i les xiquetes formades per poder-se dedicar al servei domèstic.

A la segona meitat del segle XIX la casa va reprendre de la mà de les monges de la Consolació el seu caire educatiu amb un col·legi de pàrvuls i de primera ensenyança, però per orfes i no orfes de Castelló. En l'actualitat alberga la residencia "Domus Mariae" i una guarderia laboral "Enrique Odriozola" institucions gestionades per l'Associació Familiar Castellonense.

Fins no fa massa anys encara a la façana de l'edifici podía contemplar-se la següent llegenda recordatori: "O tú, seas vecino o extranjero/sabrás, al contemplar este edificio,/que es por gracia del rey Carlos Tercero,/de huérfana niñez, Real Hospicio./Erigióle Climent, gloria del Clero,/de Vicente Ferrer baxo el auspicio,/añadiendo à su patria, con tal hecho,/después de grande honor igual provecho".

Be, com us deia al principi, hui he pogut visitar la casa, ubicada en l'antic carreró de Coloro, hui del Bisbe Climent, a tocar del carrer Major i plaça de Santa Clara, gràcies a les gestions efectuades per uns bons amics i, a més a més de contemplar el seu pati interior he pogut viure per uns instants en el remans de pau del què va ser l'oratori o capella del bisbe, espai conservat quasi sense variacions des del segle XVIII.

Una capella senzilla, desconeguda, tancada al veïnat, però que seria de fàcil accés, doncs la distribució de la casa permet accedir a la mateixa sense passar pel seu interior, doncs des de l'entrada, una porta a la dreta del llindar comunica directament amb l'oratori, que, desconec la raó per la qual roman tancat per anys i anys, tot i que sembla tenir una "vida" amb accés particular des de l'interior.

Un racó màgic de la nostra ciutat, un lloc d'harmonia en un carrer plàcid que adquireix la seua màxima expressió del Castelló del XVIII, un lloc romàntic on sembla que el temps s'ha aturat, un lloc al centre de la vila que ens fa vibrar i des d'on podem tocar gairebé el cel, on l'atmosfera i la seducció estan arran de pell, un lloc amb simbolisme màgic sigues o no creient.