Segons declaracions dels
responsables de l'Organització Meteorològica Mundial, la temperatura mitjana
mundial ha augmentat en 1,1 ºC des de l'era preindustrial i en 0,2 ºC més en el
període 2011-2015 i la taxa d'augment global del nivell de la mar, puja com no
ho havia fet mai fins ara, 5 mm. per any.
No vull dir que no siga cert, però en referència al nostre poble, si mirem la vista enrere una seixantena d'anys, comprovarem com, tal dia com hui, 18 de setembre de 1962 era notícia a Castelló la situació meteorològica, quedant reflectit el temps en la següent crònica que publicava el Mediterraneo a la seua segona pàgina:
"Ya vamos teniendo por
lo menos muestras de lluvia. El domingo se entenebró el firmamento y cayó un
chaparrón, sin demasiada agua en conjunto, pero estaba bien como esperanza.
Claro que esto fue en Castellón, porque hubo algún punto de la provincia que
nos dicen cayeron mas de treinta litros... De todos modos el tiempo ha
refrescado bastante aunque no puede decirse que el verano haya terminado,
porque quedan dos detalles veraniegos en pie: la salida de las gentes con las
sillas a las aceras y los cines de verano... como dos detalles pueblerinos que
persisten en Castellón".
Una crònica que, pel que respecta al temps, ve podria servir perfectament per a descriure el que tot just hui estem vivint a la mateixa ciutat, però que, pel que respecta al seu final, ara, només ens desperta records i somriures, lluny de la nostra realitat.
Perquè abans era molt
"normal", en arribar l'estiu a Castelló, sortir a la nit amb la
cadireta a prendre la fresca, ja que era més que comú que només uns quants s privilegiats comptaren
amb un aire condicionat. Molta gent es conformava amb un petit ventilador, o en
el pitjor dels casos a obrir totes les finestres i portes de la casa perquè
entrés una mica de frescor nocturna.
Aquestes sortides "a la
fresca" després d'un sopar més o menys lleuger permetia a les famílies
descansar el dinar, gaudir dels corrents de vent que hi hagués, veure passejar
la gent i fins i tot poder tenir la sort de trobar-te amb algun veí o amistat
amb qui xarrar.
Però menys el temps, tot canvia i la societat s'ha tornat cada vegada més introvertida. Ja queda poc d'aquest pensament de veure com passeja la gent o parar-te a saludar una vella amistat que està asseguda a la cadira. Ara, i no se si pensar que és millor o pitjor, ja no necessitem l'exterior per poder xerrar amb les nostres amistats i passar-ho bé.
I vam deixar també de tenir
la necessitat d'anar al cinema d'estiu, els televisors van arribar a casa i les
terrasses d'estiu com a senyal d'identitat i entreteniment estival van anar de
mica en mica desapareixent, deixant de ser l'escapatòria a l'opció de la
canterella i el ventall, encara que la pel·lícula fora el menys important.
Tal va ser l'evolució social que ja començava a entreveure's als inicis dels anys 60 del segle passat que, fins i tot, la Companyia Telefònica nacional d'Espanya anunciava tal dia com avui que, per ordre del Ministeri de la Governació, s'arrodonia en dues pessetes el cost de l'ús dels telèfons públics instal·lats als nostres carrers i places, per cada establiment de trucada i tres minuts de conversa.
Un Castelló en què, com ara,
un nou curs s'iniciava, i la llibreria Armengot del carrer d'enmig, feia
l'agost al setembre, amb llargues cues d'estudiants per adquirir els llibres de
text "de l'any", on el club Esportiu Castelló, de tercera divisió,
empatava a tres gols amb el Canals en el primer partit de la temporada i, les
acadèmies "Aldi" o "Delta", preocupats els seus dirigents
per la cultura, l'ensenyament i el suculent negoci, anunciaven l'obertura de la
matrícula pels repassos...
Així que, parafrasejant
Gardel, podríem dir que 60 anys no és res. I ja posats, citant Calderón, diria
també que la vida és somni, i els somnis, somnis són , i que tot canvia menys
el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada