Passejant...

 Ja ho afirmava Hipòcrates fa gairebé 2500 anys, passejar, caminar, és bo per a la salut. "Caminar és la millor medicina per a l'home". Diuen els que entenen que amb 10.000 passos al dia disminueix la circumferència corporal, el pes, l'Índex de Massa Corporal (IMC) i el greix corporal. També baixa la tensió sanguínia i puja la concentració en sang del colesterol "bo".

Caminar per la muntanya o passejar pel poble requereix només voluntat, no necessita material específic, com a molt, unes bones sabatilles, una samarreta transpirable i poca cosa més. No parle ací de grans rutes senderistes ni passejos urbans de moltes hores.

L'ambient del lloc de passeig anima a caminar, a passejar de gust, i, com van estudiar a la Universitat de Lund, a Suècia, l'emoció i les ganes de caminar les provoca l'entorn, el veïnatge més proper, tant el lloc físic com el context social.

I a Castelló poble tenim boniques i properes sendes a tocar de casa i, per descomptat, itineraris urbans que, per més que siguen repetits sempre ens descobreixen, si sabem mirar-los, noves sensacions.

Un tranquil passeig per una ciutat com la nostra, de petites dimensions, ofereix l'avantatge de poder-se fer en poc de temps i és sempre una agradable experiència. Al nostre deambular, sempre trobarem una cosa que ens sorprendrà gratament.

I així ha estat novament aquest matí, quan he "pegat" una volteta sense eixir del nucli urbà i he tornat a sentir noves sensacions, d'una ciutat viva, abandonada i moderna en pocs metres de separació, plena de natura i asfalt sense eixir del mateix barri...

És veritat que com no tenia pressa tal vegada he pogut veure més coses, algunes que estaven allí feia molt de temps, però que jo no hi havia reparat o no m'havien cridat l'atenció, d'altres, amb tota seguretat, noves o més recents, algunes inclús efímeres, fent-me sense voler-ho, reinterpretar sovint allò que anava apareixent al meu davant...

Us les conte? Val...

Primera observació: la ciutat engoleix la natura, la pressiona i arracona i tot i que sovint passa desapercebuda aquesta es resisteix, com a mostra unes flors que escapen per les tanques o un gran pi que  buscant les altures, us convide a descobrir...

Segona observació: Llocs que ja no són el que eren, luxe vingut a menys, infraestructures abandonades, ferides que porten a la mort, bancs, fonts, torres..

Tercera observació: Elements que resisteixen amb valor històric o sentimental. La placa amb tots els detalls a l'antiga estació del nord, a l'oest, amb referència a l'altitud del lloc o la cabina telefònica que retrau el seu entorn a causa de la situació d'abandó, el desgast del pas del temps i els actes de vandalisme.

Quarta observació: Reclams, que millor per atreure l'atenció dels vianants envers una acadèmia d'idiomes que una gran fotografia del parlament britànic, palace of Westminster i el seu famós Big Ben?

Cinquena observació: Modernor, futur, situacions innovadores. Els grafiti, l'art urbà, la manifestació humana que fa conéixer les inquietuds de la societat i convida a la reflexió, de vegades amb una intenció social i altres vegades amb una intenció merament estètica i el futur que ja ha arribat, la bicicleta elèctrica de la policia local o "l'electrolinera", l'estació de càrrega de vehicles elèctrics... al costat de l'edifici de l'antiga estació de RENFE, jugarreta del destí.

Vet per on si et pares a pensar-ho, és ridícul invertir tant de temps i diners a anar lluny i no gaudir del que tens a prop. Pels que vivim o han viscut, com nosaltres a Castelló, sempre hi ha coses a veure. Passejar sense pressa, redescobrir, enamorar-se, és una bona cosa!