Corria l'any 1988, essent alcalde de la ciutat Daniel Gozalbo i regidor d'ermites Antoni Porcar, va ser cedida per l'ajuntament l'ermita de Sant Roc de Canet a la Colla Pixaví, adquirint el càrrec d'ermità honorífic d'aquella emotiva ermita el Cap de Colla.
Des d'aquell moment, cada
any, a més a més del dia de la romeria, l'ermita va començar a celebrar la seua
pròpia festa el darrer cap de setmana de setembre, en la que, de manera popular
i sota el lema "A Sant Roc de Canet, de tot un poquet", tot un
ventall d'actes laics i religiosos tenen cabuda.
Un temps, uns anys, més de
tres dècades en què tot ha canviat, la ciutat, el veïnat, l'ermita i la festa.
Ara, des de la distància temporal, distingim tres etapes: 1989-1994, els 6
primers anys, en que hi havia actes el dissabte i el diumenge; a partir de 1995
i fins al 2019, 25 anys que la festa, ininterrompudament, es realitzava
concentrada al llarg del diumenge i, 2020-2021, dos anys en què, per culpa de
la Covid-19, després de 31 anys, la festa no va poder realitzar-se.
Un és que la festa porta
associada una romeria i un dinar de romiatge; la romeria a les antigues
Fontanelles, per recordar la transformació dels aiguamolls de Canet en terreny
pròsper i conreable, i el dinar de romiatge "caldera de Sant Roc" per
testimoniar el compromís de la Colla en compartir, dinar que va començar a
celebrar-se l'any 1990.
I un segon element diferenciador són els sentits homenatges que, des del primer any, el Pixaví ha volgut rendir a aquelles persones o col·lectius que, sense massa rebombori, han contribuït directament o indirectament al desenvolupament del poble fins a arribar a ser una gran ciutat. Any rere any el compromís ha anat renovant-se, i des del primer, el 1989, dedicat als ermitans de les ermites municipals del terme, fins al darrer, el del 2019, en què van ser distingides les 4 primeres dones que van accedir al cos de la policia local, han estat sequiers, clavaris, majorals, llauradors, fanalers, menadors, quiosquers, balladors, modistes, faroners, comerciants, xurrers, taquilleres de cinema... els homenatjats.
Trenta-dos anys de festa en
què hem tingut de tot, calor, vent, aigua, núvols, temps típic de les darreries
de setembre i en el que, des de la distància recordem els primers anys de la
festa, quan tot eren entrebancs, quan l'ermita no disposava ni d'imatge, ni
bancs, ni llum, ni aigua, ni res..., i com amb il·lusió i imaginació va, a poc
a poc, aconseguir-se una imatge, heretar uns bancs, transformar una taula de
menjador en altar, substituir la campaneta i la seua manera de tocar-la,
l'aigua, correnta i una font, i finalment la llum, a la vegada que s'anava
condicionant l'indret, fins a arribar al dia d'avui, en què tothom gaudeix de
l'espai i coneix qui són els ermitans i com en són de bons "els rotllets
de Sant Roc".
Aquest 2022 tornarem a reunir-nos el diumenge 25 de setembre i, com era habitual fins a l'arribada de la pandèmia, la Colla Pixaví, torna a convidar a tots els veïns a manifestar la il·lusió per viure en un dia "on la germanor, el record de les tradicions i les ganes de fer festa ens han de continuar omplint de joia i sentir-nos una mica més poble".
Una festa popular en l'ermita de Sant Roc de Canet, inaugurada el 25 de febrer de 1652, tercer dissabte de Quaresma i any del 400 aniversari de la fundació de la ciutat, habilitant-se com a església una antiga alqueria per venerar el sant advocat contra les pestes, senzill temple que es manté fins avui.
"Lliura, sant Roc, de
tot mal el poble de Castelló" diuen uns versos dels gojos. Eixe és el crit
i l'esperança d'una colla, un veïnat, un poble, que en uns dies, tornarà a
acostar-se a Canet, per comboiar la festa de l'ermita, i pregar amb devoció
davant la imatge del Sant que, des de l'horta castellonenca, des de l'ermita
del Caminàs, des d'aquest humil, però emblemàtic lloc de pregària i festa,
continua ajudant a fer més gran Castelló, fent vots perquè així siga per molts
anys més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada