Una festa que ni l'any 2020
ni tampoc l'any passat vam poder celebrar, i que hui, malgrat que el temps al
llarg de tota la setmana ens feia unes previsions negatives, hem pogut celebrar
amb un dia "de categoria", que ha permés una celebració de tots i per
a tots, oberta, i lluny de protocols excessius i solemnitats, però amb el màxim
respecte i hospitalitat amb tots aquells que han volgut acompanyar-nos.
Hem tingut al llarg de tot
el dia actes religiosos i lúdics, al costat del tradicional homenatge i record
envers una figura, aquest any la del cambrer, representada pel senyor Alberto
Gas, afamat professional que, ha contribuït al llarg de la seua vida a fer de
Castelló allò del que tots ens sentim més que orgullosos.
A la sobretaula i com a
gentilesa de la regidoria d'ermites, la cap de la qual, l'amiga Pilar Escuder,
que en representació de l'equip de govern municipal i de l'alcaldessa ha volgut
acompanyar-nos, hem gaudit de l'actuació musical del grup de cançó tradicional
de la nostra terra "Els de la Fileta" fent la delícia de majors i
menuts.
Coets, traques i caramels
han estat presents al llarg de tot el dia, acompanyats del so de la campana
que, des de bon matí, anunciava a tot el veïnat de la partida que la festa
tornava a l'ermita.
Com deia en aquest mateix
blog el passat dimarts hem tornat a fer realitat allò de "A Sant Roc de
Canet, de tot un poquet", des del record per aquells que, en alguna ocasió
ens han acompanyat i ara ja no poden fer-ho, fins a la petició conjunta al cant
dels gojos "lliura sant Roc de tot mal, el poble de Castelló" i el
"visca Sant Roc final", passant pel record d'aquells llauradors que
van saber transformar "la partida" des d'un gran aiguamoll fins a
terres pròsperes i conreables.
Novament hem pogut retornar a Canet. Potser ha arribat altra vegada l'hora de tancar les portes a l'estiu, però també, l'hora d'obrir-les a un nou cicle fester que, de segur, ens ha de portar aquest any nous reptes i noves sorpreses.
La vida continua, hem deixat
enrere no només una pandèmia, hem deixat enrere alguns familiars, amics o
companys estimats, però tot i que la Covid ha estat un repte i ens "ha
furtat" dos anys de vida, i malgrat que amenaça encara no s'ha eliminat
del tot, reconeixent-ho i normalitzant-ho, entre tots ho hem fet més
tranquil·litzador i hem tornat amb emoció, a la nostra socialització, a
l'hospitalitat que la Colla "El Pixaví" sempre ha tingut envers
aquells que han volgut compartir amb nosaltres.
Per unes hores hem tornat a respirar ambient de festa, hem tornat a sentir-nos poble; el buit del cicle fester de Sant Roc ha quedat enrere, necessitàvem reconnectar-nos i hui ha estat possible, i els actes festers i la germanor viscuda han fet que, encara que en alguns casos siga només per moments, la ment s'haja pogut relaxar, evadir-se de la rutina del dia a dia.
Per molts anys més que
puguem continuar celebrant la festa de l'ermita hortolana tots els Pixavins
units, acompanyats per aquells que vulguen fer-ho, que segur repetiran perquè a
més a més de gaudir d'una festa popular, es trobaran amb molt bona gent que els
farà sentir com a casa. Visca Sant Roc i fins a l'any vinent!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada