El passat 26 de maig el Ple de l'Ajuntament va aprovar els nous estatuts de l'organisme autònom local "Patronat Municipal de Festes", sent publicats el 2 de juliol al DOGV i entrant en vigor l'endemà de la seua completa publicació en el BOP.
En el capítol quart del
llibre primer, es diu que l'assemblea és l'òrgan de participació (art. 21) i
que es reunirà en sessió ordinària una vegada a l'any amb la finalitat de
valorar les festes i la gestió dels òrgans de govern i administració del
Patronat, preferentment en l'últim trimestre de l'any (art.23), amb sessió
pública i amb la possibilitat de participació dels seus membres en els debats,
en el punt de precs i preguntes.
D'acord amb aquesta
normativa i el compliment dels acords del Consell Rector, el secretari
municipal, el passat dimecres 21 va signar la convocatòria ordinària a celebrar
hui, dissabte 24 a partir de les 9.30 hores.
Cent sis eren les persones
que, segons els estatuts (art. 49) configuràvem el cens. Arribat l'hora, el
quòrum ha anat més que justet, 54 sobre 53. Trist, molt trist, que "per
pèls" haja pogut constituir-se. On està la voluntat de participació dels
festers?
Molt i de moltes maneres s'ha parlat al carrer de tot el que ha estat passant al "món de la festa" en els darrers mesos, dels canvis estatutaris, de l'organització i
desenvolupament de les darreres festes, amb crítiques dures al Patronat i veus
discordants a les xarxes socials amb tota la tasca festera oficial
desenvolupada, i, ara, arribat el moment de poder-les fer públiques i defensar
les diferents postures, amb què ens trobem?
D'una banda, amb la indiferència, amb la "renúncia", amb la no assistència, en més d'un cas amb el menyspreu, i, d'altra, entre aquells que han fet l'esforç d'assistir, amb el meninfotisme, amb la callada, amb l'abúlia, el desinterés o la desgana, desaprofitant el moment per, des del respecte i la tolerància, fer públic allò que preocupa, allò que pensen lastra la festa i aportar idees noves per millorar-la, que, en definitiva, hauria de ser el fonament de l'assemblea, i no tan sols una mera dació de comptes de l'nforme de gestió.
Atesa la situació produïda
per la pandèmia de la Covid-19, i el moment en què el col·lectiu fester es va
veure afectat per aquesta amb un període d'obligat confinament, la recuperació
del 22 és veia en ganes, i aleshores va ser la pluja qui no va deixar reprendre
amb tota normalitat el programa fester, però també és veritat que van ser molts
els moments en què l'organització, amb tota la voluntat per davant, "va
fer aigües" i algunes de les crítiques sobre la improvisació en
determinats moments, no estaven exemptes de raó. Però, hui, que era el lloc i
el moment, cap veu discordant s'ha fet endavant...
Arribats al torn establert perquè els assembleistes prengueren la paraula, de les 54 persones presents, només dues paraules han estat sol·licitades, i cap de les dues, ha incidit en cap moment fester, en cap anàlisi, en cap proposta, limitant-se en un cas, a agrair a la presidència, l'honor d'haver estat "triat pregoner" i, en l'altre interessant-se per la situació administrativa per ser declarats ens vinculats.
Poc de contingut i gens
participativa, així m'ha semblat l'assemblea, a la que de seguir per aquest
camí li veig poc o cap futur, i no seria estrany que, en la següent
convocatòria el quòrum no s'assolira, ja que la sensació a l'eixida ha estat,
que no ha servit de res, o si voleu, que ha servit per a cobrir la legalitat i
prou.
Calia dir-ho, tot i que no
cal buscar culpables. L'assemblea ha estat el que els assembleistes hem volgut
que fora, però cal anar amb compte, ja que el meninfotisme és el pòrtic de
marcs molt més destructius que la simple pulsió lúdica i la indiferència
respecte a les festes.
Sembla vist el que he vist hui, que qui més qui menys, no vol arriscar pel simple fet que prou te amb els problemes quotidians que cadascú porta al seu col·lectiu. Hui s'ha tornat a demostrar que els assembleistes on toca, no alcen banderes com ho fan al carrer, potser per la raó, pel fet de voler continuar sortint a la foto.
Favor flac se li està fent a
les festes si no contribuïm a l'anàlisi de l'actualitat. Les nostres no són
unes festes qualssevol, són les festes de Castelló, i com a tal, per la seua
gran trajectòria, estem obligats a tirar-les endavant i evitar les
interferències que es produeixen parlant al darrere, i molt més les presumptes
agressions a la mateixa festa i als seus membres.
Llàstima que s'haja passat
aquesta assemblea sense pena ni glòria, perdent-se, a parer meu, una oportunitat
única de seguir avançant. Tots devem reflexionar-ho i prendre nota...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada