Campanes de Pasqua: Toc de festa.

Sovint, quan algun amic de fora de Castelló em pregunta què és el que més m'agrada de la meua ciutat, conteste, sense dubtar, el campanar de Vila, l'estimat Fadrí.

La campana és un instrument musical de percussió utilitzat per anunciar les celebracions i convocar als veïns, a més d'altres usos civils i religiosos. Els tocs de campana del nostre campanar, van lligats a un espai, la plaça, a unes persones, els veïns, i a un coneixement molt antic, nexe i facilitador de la vida comunitària.

Les campanes del Fadrí, per molts anys han estat un mitjà de comunicació immediat i eficaç, que marcava i estructura el temps, el quotidià i l'extraordinari, subratllant els moments de celebració i els fets extraordinaris o tràgics.

Unes campanes que tocaven al llarg de tot l'any, excepte els dies centrals de la Setmana Santa, des del Dijous Sant fins al dia de Pasqua, en què eren substituïdes per les "batzoles", per marcar el dol de Jesús.

També aquest 2023, hui matí de Pasqua, les campanes del Fadrí han tornat a sonar amb força, dient-nos que el món és efímer, que el destí del mal és la derrota, que la mor tés Resurrecció i vida. Ni totes les músiques, ni tots els cants de la terra, ni totes les melodies populars, no poden donar, en certs moments, l'expressió clara i penetrant de les campanes.

Quin és el secret del seu encís? Crec que és l'altitud, l'alçada des de la qual sonen. Estic convençut que, posades a peu pla, perdrien gran part del seu encís. Posades per damunt de les cases, però en relació amb la terra, els seus sons prenen tota la seua noble significació. Per això, som molts els castellonencs que les enyorem quan no les sentim, perquè les campanes sempre ens diuen alguna cosa.

Hui, el dia de la festa Pasqual, novament les campanes, com ho han fet al llarg de l'any, la vespra de l'Epifania o la vespra i el dia de la Magdalena, i ho han de fer, a les properes festes de Lledó o la vespra del Corpus, han escampat els seus sons a l'aire festiu del terme, en aquest cas, trencant amb voltejos i repics el silenci dolorós amb sons de glòria i joia.

Quan les campanes del nostre campanar repiquen, sempre és senyal de festa, amb visió de bellesa i so de noblesa per mantenir la fe i estimar allò que és ben a prop, la terra mare. També aquest matí, acostant-me a la plaça Major he tornat a sentir aquella emoció del lligam a través del temps, donat gràcies a Fabio, el campaner municipal que, amb altres companys, ha aconseguit, només amb l'ajuda de les seues mans, fer-les cantar i riure, amb ofici i destresa.

Si un dels actes més emotius de la Setmana Santa castellonera, a més a més de la processó del Divendres Sant, és la processó de la Trobada, a la plaça Major entre les imatges del Crist Ressuscitat i la Verge gloriosa de l'Amor Hermoso, aquesta, celebrada hui, amb el so de les campanes de fons, s'ha convertit amb el pas dels anys, en la màxima expressió de l'alegria pel triomf de la vida sobre la mort, posant el colofó d'or de les celebracions de la nostra Setmana Santa.

Per aquells que per un motiu o altre us heu perdut l'esdeveniment us deixe a continuació un enllaç, gentilesa del MUCC, on podeu gaudir dels diferents SONS I TOCS escoltats aquest matí. 

Campanes, campaner, campanar, tocs de campana... Tradició cultural de primer ordre, tot un univers que, malgrat que els seus sons són dels pocs que resta inalterable amb el pas del temps, contribueixen també, en dies com hui, de manera decisiva, a fer més gran Castelló..