Coincidint amb aquest tribut que el calendari eclesiàstic fa al religiós,
"sempre" el segon Dilluns de Pasqua és un dia festiu a tota la
Comunitat Valenciana, atés que se celebra el dia del patró del país, mentre que
el 5 d'abril pot "caure" en diferents dies de la setmana en funció de
l'any.
Quin seria l'important motiu que va influir en el Papa per concedir el
canvi de la festa? Explica la tradició que com que la majoria dels 5 d'abril
coincideix alguns anys, com passa aquest 2023, amb els dies sacres de la
Setmana Santa, un període de recolliment, dejuni i abstinència, i que impedia
la gresca popular, el poble va decidir demanar el trasllat de la celebració del
sant uns dies després perquè coincidís amb el període alegre de la Pasqua de
Resurrecció.
Així, i després dels joiosos dies en què es commemora la Resurrecció de Crist, en una prolongació d'aquestes jornades de summa alegria, es va afegir el segon Dilluns de Pasqua unint la celebració en honor a Sant Vicenç Ferrer, que, com a patró de l'antic Regne de València, requeria manifestacions lúdiques i de plena alegria popular com a revetles i fastos en una demostració d'exaltació al sant més venerat a les tres províncies.
Que Sant Vicent Ferrer va estar predicant a Castelló, no hi ha cap dubte.
La presència del sant a la nostra ciutat la descobreixen els documents de
l'Arxiu Històric Municipal i el Cronista de la Ciutat, Luís Revest Corzo qui
ens descobreix que en les primeres setmanes de 1415 el Consell Municipal, a
instàncies del síndic, va pagar cinc sous a l'hostaler Bernat Frexinet per
"obs de la provisió dels discípules que menava el molt honorable mestre
Vicent Ferrer", pagament de l'allotjament i el suport del sant i dels
deixebles que l'acompanyaven, sent molt probable que el sant estigués a la
ciutat, en una primera ocasió, el 1414. També aquell any va predicar a Borriol,
Almassora, Vila-real i Nules, entre altres poblacions de la comarca de la
Plana.
El sant no va predicar a l'interior de l'església de Santa Maria, que es trobava en construcció després de l'incendi que la va destruir totalment el 1331. Ho va poder fer a la plaça de l'Herba, que era la plaça més propera al temple i on es trobava aleshores l'edifici del Consell, o ajuntament.
El temple de Sant Vicenç Ferrer és el més antic de Castelló, datat del 1579
té més de 440 anys d'història. Inicia el seu camí com a part del complex
monàstic de l'antic Convent de Sant Tomàs d'Aquino, de pares dominics fins al
1835 en què va ser desamortitzat. A partir de 1860 es fan càrrec del complex
les Germanes de la Consolació, passant a ser Casa Provincial de Beneficència i,
finalment, el 1964 es converteix en parròquia. L'església del monestir es deia
inicialment església de Sant Domènec, però en convertir-se en parròquia, va
canviar el seu nom per l'actual de Sant Vicenç Ferrer.
També el record del sant valencià es guarda a Castelló a la capella dels Sants Patrons de la Cocatedral, al costat de la Verge del Lledó i Sant Cristòfol, unes figures cisellades el 1943 en fi alabastre i també a l'altar de Sant Vicenç de la basílica del Lledó, on es venera una relíquia del sant i al carrer que porta el seu nom, que el festeja el Patró del regne cada any des d'en fa més de cent.
Un sant tan volgut a Castelló que, segons l'institut nacional
d'estadística, entre els noms d'home més comuns a la ciutat, els Vicents, o
Ticos, ocupen el tercer lloc després de Joseps i Manuels, i entre les dones,
tot i que Vicenta o Tica ocupa la posició 15, són moltes les
"Maries", el nom que ocupa el primer lloc, que són "Maria
Vicenta"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada