Al llarg de més de quaranta anys de democràcia, he tingut l'oportunitat de conèixer diferents tipus de polítics, he pogut escoltar les raons per les quals volen arribar al poder i allò que serien capaços de fer per aconseguir-ho. Tots són diferents, els seus mètodes, les seues raons, la seua disciplina, però tots han coincidit a l'objectiu: guanyar.
Escoltant i llegint les darreres manifestacions de la candidata del PP a
l'alcaldia de Castelló, Begoña Carrasco, sembla que només pensa ja a assaborir
un nou èxit històric a les pròximes eleccions i està més que convençuda que,
com que de vegades els somnis es compleixen, aquest 2023 serà el seu moment.
"Eixim a guanyar", crec ha estat la consigna triada de la
campanya que ve del Partit Popular a la ciutat de Castelló. Després de vuit
anys de resultats mediocres per no dir dolents, potser per objectius poc
ambiciosos i viure la política municipal des de l'oposició, un nou impuls vol
donar-li la volta al projecte, convençuts que són "el canvi que necessita la
ciutat"; més encara, diuen obertament que aspiren a aconseguir la majoria
absoluta, a governar en solitari, o amb acords amb altres formacions, però,
siga com siga, a governar. La majoria absoluta s'ha convertit en un dels
desitjos més anhelats, malgrat que el preu siga més car cada elecció efectuada.
Diuen que vénen amb ganes i il·lusió pel canvi, convençuts que el canvi és
necessari, falta conéixer si els votants també ho veiem majoritàriament així.
No dic que no tinguen algunes bones idees dins el seu programa per la nostra
ciutat, i fins i tot alguns bons candidats a la seua llista per tirar endavant
aquell programa, però d'ací a considerar-se els millors, amb afirmacions com
que ells són els que han de tornar a Castelló la capitalitat que ha perdut,
crec és una mica superb. Teniu la sensació que els castellonencs hem perdut la
capitalitat en aquests hui anys? Abans de llançar afirmacions contundents com
aquesta, caldria sortir al carrer i assabentar-se del que pensen els veïns
Clar que la seua obligació és eixir a guanyar, no fer-ho seria quasi un suïcidi, però també ho faran el PSOE, Compromís, Ciutadans, Podem, Vox, Som, Lo Nostre.... Cadascú amb el seu objectiu real que no sempre coincideix amb el propagandístic, amb el manifestat de cara a l'exterior. En general, per mi, es peca massa vegades i en massa formacions d'excés de triomfalisme..., però és intrínsec al procés.
A les campanyes electorals hi ha dues certeses: a ningú li agrada perdre i
els candidats derrotats són més que els guanyadors. Una idea brillant, una
proposta renovadora, un espot emotiu, "eixim a guanyar", o un
candidat ideal "Begoña Carrasco", no guanyen eleccions per si
mateixos. Ja pot el PP tirar les campanes al vol, dir per activa i per passiva
que són un gran equip i que ho faran "de categoria", que res
garanteix a priori la seua victòria, com tampoc la de les altres formacions.
Res a dir enfront de que el PP vulga avançar-se i fer-se propaganda, però si advertir des de la modèstia, que l'essencial és tenir convicció política, conéixer la ciutadania en profunditat (sense prejudicis i sense creure que ja la coneixen perquè porten anys en contacte amb ella), i ser prou flexibles a l'hora d'emprar aquelles eines que permeten establir contactes de la millor manera sent capaços de seduir l'elector. Ho són? Ells diuen "home clar!", jo tinc els meus dubtes...
Presentar-se no és difícil, guanyar quasi impossible, calen uns actius:
confiança en si mateix, respecte i poder d'acció, realitats, no només
paraules... el millor que podem fer, continuar atents fixant-nos en tots els
detalls, les accions desenvolupades fins ara i les que estan per venir en les
setmanes vinents. Eixa serà l'única garantia que el nostre vot siga, a partit
guanyador o no, un vot encertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada