Casualitat: "El magnífic auto del senyor Matutano"

Tal dia com hui, però de fa 100 anys, va abandonar la ciutat el líder del republicanisme senyor Alejandro Lerroux, qui havia arribat només dos dies abans a Castelló, amb el tren ràpid de València, acompanyat per l'advocat castellonenc, i líder del partit republicà radical al nostre poble el senyor Fernando Gasset que, aleshores, exercia com a diputat a Madrid.

Diuen les cròniques de l'època que el senyor Lerroux va hostalar-se a l'hotel Suïs, com no podia ser d'altra manera en ser aquell el més luxós que a la ciutat i hi havia, i que l'endemà de la seua arribada, el diumenge 15 d'abril, va donar un míting al teatre principal de la nostra ciutat, ple de gom a gom, on va recordar que no era aquella la primera ocasió en què es dirigia al poble castellonenc des d'aquella mateixa tribuna, esbrinat el quadre desconsolador que oferia Espanya en referència a l'analfabetisme, a la necessitat de les reformes socials, als desastres de Cuba i Filipines, fent necessari l'alçament de l'opinió pública, discurs que va ser tancat amb una sonora i gran ovació.

Acabat el míting i després d'un "banquet" on van assistir més de 100 comensals, el senyor Lerroux va fer acte de presència, primer al Centre Republicà i, després a l'Ateneu Radical, per a continuació, ja de vesprada, iniciar viatge amb destinació final Barcelona.

Un viatge que, resulta curiós, no va efectuar-se en tren, com va ser l'arribada, sinó, i cite textualment de l'Heraldo: "amb el magnífic auto del senyor Matutano". És de suposar que l'esmentat Matutano, seria el veí-propietari de la casona que la família Martí Matutano tenia al carrer de Cavallers, antiga propietat d'Evaristo Escalona on, anys després, 1931 es constituiria la seu de la Societat Castellonenca de Cultura i el desembre del 1932 se signarien les Normes que, van comportar l'assumpció al nostre territori de la normativa fabriana.

Un viatge aquell del senyor Lerroux i acompanyants que va resultar d'allò més accidentat. D'entrada no van ser un sinó dos els vehicles que van conformar la comitiva que va deixar Castelló en una comitiva que, en arribar a Tarragona, va efectuar una parada, cosa més que normal per la distància recorreguda i l'estat de les carreteres, moment aprofitat pels il·lustres viatgers per prendre un café abans de continuar.

La casualitat o no, va voler que mentre el senyor Lerroux i acompanyants estaven descansant en un café d'aquella capital, va declarar-se un incendi en els dos automòbils amb què feien el viatge. La ràpida intervenció dels bombers va aconseguir que el foc no arribara a destruir totalment un dels dos vehicles, tot i que els desperfectes van ser considerables. L'altre automòbil, el que era propietat del senyor Matutano, el que ocupava el senyor Lerroux, malauradament va quedar completament destruït.

Malgrat que la premsa del moment va encarregar-se de dir que l'incident s'havia produït de manera casual, van ser molts els comentaris que, a Tarragona primer, a Barcelona després i a Castelló a continuació van fer-se especulant sobre la casualitat de l'incendi dels dos vehicles a la vegada, cosa més que inversemblant.

No sabem quin tipus d'automòbil era el del senyor Matutano, ni tampoc si tenia molts o pocs anys i quilòmetres, però per la categoria del propietari és de suposar que l'auto estaria en perfectes condicions i en total garantia per efectuar aquell viatge.

Tampoc sabem com va arribar la comitiva del senyor Lerroux a la ciutat comtal, si van agafar altres vehicles o si, finalment, el ferrocarril va ser la solució.

Faltaven encara uns mesos pel pronunciament i cop d'estat de Primo de Rivera moment en què va començar a frustrar-se l'intent reunificador del republicanisme al voltant del senyor Lerroux i la democràcia republicana.

Què va passar amb el cotxe? Què va fer el senyor Matutano? Va rebre alguna compensació econòmica, política o social? La història i la vida de molts veïns de la ciutat donarien per més d'una pel·lícula...