La ciutat

La ciutat

dissabte, 15 de març del 2025

Confiança

Ho he comentat per ací en més d’una ocasió, és un fet evident i demostrat que governar en coalició no és gens fàcil ni, en moltes ocasions còmode, ja siga en l’àmbit nacional, autonòmic o local. Exemples en podem trobar cada dia, només cal fixar-se en com de difícil li està resultant al president del govern d’Espanya tirar endavant les seues propostes, o el poc que va durar la coalició autonòmica PP+VOX, o els enfrontaments públics en l’àmbit municipal que estem veient en les darreres sessions plenàries entre les dues formacions que regeixen la nostra ciutat.

Unes coalicions que se suposa han d’inspirar el govern i que inicialment s’han de basar en la confiança mútua, en el sentiment compartit, en aquest cas amb membres de partits i idees diferents, acceptant la creença que es compliran els acords, tàcits o explícits i que han de portar a la seguretat, donant per suposat que el soci, es comportarà com s’espera, apel·lant a la bona fe i la discreció.


Per això, resulta xocant el que últimament estem veient passa a Castelló. Des de les primeres legislatures democràtiques, és costum i tradició, convertida amb el pas dels anys en hàbit, que després de la reunió setmanal de la Junta de Govern Local de l’ajuntament, mitjançant una roda de premsa, el portaveu done compte dels punts aprovats.

Sense importar el nombre de socis que han conformat el govern local en les diferents legislatures, la compareixença d’un únic portaveu de l’executiu local sempre s’ha mantingut inalterable. Només en comptades ocasions i per un assumpte de rellevància o d'una delegació de competències concreta, és requerida la presència de l'edil de l'àrea o de la mateixa alcaldessa.


Aquest costum o hàbit adquirit de fer les coses per simple pràctica i de manera més o menys automàtica ha continuat invariable fins ara, en què sembla que a l’Ajuntament de Castelló, aquesta rutina s’ha canviat
i, el senyor Sales, del PP, ja no exercirà com a únic portaveu del govern per atendre els mitjans de comunicació, sinó que vist el que va ocórrer el passat dijous i també l’anterior, tot indica que a partir d’ara n'hi haurà dos, ja que un cop finalitzada la compareixença diguem considerada oficial fins ara, el líder municipal de VOX, el senyor Antonio Ortolà, com a portaveu adjunt, va eixir a compartir protagonisme afirmant que a partir d’ara, arribats pràcticament a mitjan legislatura, serà així, per explicar o remarcar allò que més l’interessa.

Malgrat aprestar-se a dir que hi ha una confiança absoluta amb el PP i que el fet de compartir compareixença no té més importància, a ningú se li escapa que, cada dia que passa, en són més i més evidents les divergències entre els dos socis de govern, en propostes com la creu del Ribalta, la violència de gènere o els drets de les dones, en què segons Ortolà, la postura de Vox no ha estat prou explicada als mitjans de comunicació per Sales.

A ningú se’ns escapa senyor Ortolà que vosté vol més protagonisme, que no en té prou amb l’altaveu que li donen els seus conflictes i discòrdies, amb els socis de govern o amb els membres de l’oposició, i que vol anar més lluny, buscant els vots dels més radicals, desmarcant-se del PP i, veient vindre una nova postura divergent amb el seu soci de govern, que amb tota seguretat existirà en relació amb la seua proposta d’eliminar en festes els punts violeta i la seua substitució per carpes de vigilància, vol comparéixer davant els mitjans i, defensant la seua, adquirir sota el paraigua de “portaveu adjunt” major protagonisme, amb una única idea, mantenir els vots i guanyar els més radicals en unes futures eleccions.


Està bé que discrepe, que presente mocions a la Junta de govern i fins i tot que arriben al plenari, que hi haja debat…, tot això pot donar com a resultat algun cas beneficiós per la ciutadania, però si aquelles mocions, aquelles “idees brillants”, no són acceptades ni pel seu soci de govern, o si ho són amb matisos, democràticament ho ha d’acceptar i no voler beneficiar-se d’un càrrec, el de portaveu adjunt, per emprar-lo per a escampar els seus fonaments ideològics, per fer-se propaganda…

No se li ocorre pensar per un moment que la seua siga una postura que pot ser legal però no ètica?  Amb tots els meus respectes, a mi sí, i estic segur que a molts dels seus companys de corporació també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada