Ho he comentat per ací en més d’una ocasió, és un fet evident i demostrat que governar en coalició no és gens fàcil ni, en moltes ocasions còmode, ja siga en l’àmbit nacional, autonòmic o local. Exemples en podem trobar cada dia, només cal fixar-se en com de difícil li està resultant al president del govern d’Espanya tirar endavant les seues propostes, o el poc que va durar la coalició autonòmica PP+VOX, o els enfrontaments públics en l’àmbit municipal que estem veient en les darreres sessions plenàries entre les dues formacions que regeixen la nostra ciutat.
Unes coalicions que se
suposa han d’inspirar el govern i que inicialment s’han de basar en la
confiança mútua, en el sentiment compartit, en aquest cas amb membres de
partits i idees diferents, acceptant la creença que es compliran els acords,
tàcits o explícits i que han de portar a la seguretat, donant per suposat que
el soci, es comportarà com s’espera, apel·lant a la bona fe i la discreció.
Per això, resulta xocant el que últimament estem veient passa a Castelló. Des de les primeres legislatures democràtiques, és costum i tradició, convertida amb el pas dels anys en hàbit, que després de la reunió setmanal de la Junta de Govern Local de l’ajuntament, mitjançant una roda de premsa, el portaveu done compte dels punts aprovats.
Sense importar el nombre de
socis que han conformat el govern local en les diferents legislatures, la
compareixença d’un únic portaveu de l’executiu local sempre s’ha mantingut
inalterable. Només en comptades ocasions i per un assumpte de rellevància o d'una
delegació de competències concreta, és requerida la presència de l'edil de
l'àrea o de la mateixa alcaldessa.
Aquest costum o hàbit adquirit de fer les coses per simple pràctica i de manera més o menys automàtica ha continuat invariable fins ara, en què sembla que a l’Ajuntament de Castelló, aquesta rutina s’ha canviat i, el senyor Sales, del PP, ja no exercirà com a únic portaveu del govern per atendre els mitjans de comunicació, sinó que vist el que va ocórrer el passat dijous i també l’anterior, tot indica que a partir d’ara n'hi haurà dos, ja que un cop finalitzada la compareixença diguem considerada oficial fins ara, el líder municipal de VOX, el senyor Antonio Ortolà, com a portaveu adjunt, va eixir a compartir protagonisme afirmant que a partir d’ara, arribats pràcticament a mitjan legislatura, serà així, per explicar o remarcar allò que més l’interessa.
Malgrat aprestar-se a dir
que hi ha una confiança absoluta amb el PP i que el fet de compartir
compareixença no té més importància, a ningú se li escapa que, cada dia que
passa, en són més i més evidents les divergències entre els dos socis de
govern, en propostes com la creu del Ribalta, la violència de gènere o els
drets de les dones, en què segons Ortolà, la postura de Vox no ha estat prou
explicada als mitjans de comunicació per Sales.
A ningú se’ns escapa senyor
Ortolà que vosté vol més protagonisme, que no en té prou amb l’altaveu que li
donen els seus conflictes i discòrdies, amb els socis de govern o amb els
membres de l’oposició, i que vol anar més lluny, buscant els vots dels més
radicals, desmarcant-se del PP i, veient vindre una nova postura divergent amb
el seu soci de govern, que amb tota seguretat existirà en relació amb la seua
proposta d’eliminar en festes els punts violeta i la seua substitució per
carpes de vigilància, vol comparéixer davant els mitjans i, defensant la seua,
adquirir sota el paraigua de “portaveu adjunt” major protagonisme, amb una
única idea, mantenir els vots i guanyar els més radicals en unes futures
eleccions.
Està bé que discrepe, que presente mocions a la Junta de govern i fins i tot que arriben al plenari, que hi haja debat…, tot això pot donar com a resultat algun cas beneficiós per la ciutadania, però si aquelles mocions, aquelles “idees brillants”, no són acceptades ni pel seu soci de govern, o si ho són amb matisos, democràticament ho ha d’acceptar i no voler beneficiar-se d’un càrrec, el de portaveu adjunt, per emprar-lo per a escampar els seus fonaments ideològics, per fer-se propaganda…
No se li ocorre pensar per
un moment que la seua siga una postura que pot ser legal però no ètica? Amb
tots els meus respectes, a mi sí, i estic segur que a molts dels seus companys
de corporació també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada